Resultats de la cerca

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquesta capella possiblement medieval, documentada des de 1419, dedicada a Santa Engràcia. L'edifici conserva la coberta a dues aigües amb murs de paredat arrebossat, porta amb arc de mig punt i petit campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, restaurada al segle XX, amb accés restringit a l'entrada del poble.

Edificació medieval situada a Les Oluges, municipi de la Segarra, actualment molt malmesa amb la meitat de la construcció desfeta i sense sostre. Es desconeix l'època exacta i la protecció legal de l'edifici, que es troba a tocar de la línia de tren Barcelona-Lleida a 612 metres d'altitud.

Altres noms: Castell de Montfalcó del Duc - (Pat.mapa).

A Montfalcó Murallat, entitat de Les Oluges a la Segarra, es troba l'església romànica de Sant Pere, del segle XII, amb un campanar posterior que va funcionar com a torre de defensa. L'edifici, molt transformat al llarg dels segles, conserva només l'absis i la porta d'entrada originals, amb accés restringit a través d'un passadís dins del recinte murat. Actualment presenta bon estat exterior, tot i que l'interior és poc accessible.

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa del segle XI, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una construcció de planta circular amb carreus irregulars que presideix el poble des d'un turó, tot i que actualment es troba molt malmesa i només en resten parts de la planta baixa. L'accés és lliure i ofereix vistes panoràmiques extenses de la comarca.

L'església de Santa Maria de les Oluges es troba al nucli de Les Oluges, municipi de la Segarra. Es tracta d'una església romànica documentada des de principis del segle XII, refeta al segle XVIII, de la qual només es conserven escassos fragments medievals al campanar, destacant les portes de fusta amb ferro forjat. L'edifici es manté en bon estat, amb accés restringit fora de les hores de culte.

Altres noms: Castell de l'Oluja Sobirana - (Consell comarcal de la Segarra).

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba l'antic castell de l'Oluja Sobirana, edifici del segle X situat a la part alta de la població. Molt remodelat durant el segle XIX, actualment funciona com a gran casal amb planta baixa i primer pis, destacant la porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat i un doble balcó al primer pis. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquesta antiga capella del castell de l'Oluja Alta, construïda al segle X en estil romànic. De petites dimensions, conserva la planta d'una sola nau amb coberta a dues aigües i destaca per la seva porta adintellada amb grans carreus i un campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Nucli de Malacara

A Malacara, nucli d'Estaràs a la Segarra, es troba aquest antic castell del segle XIV reconvertit en casa senyorial de planta rectangular amb finestres emmarcades en pedra picada. L'edifici, relativament ben conservat, presenta parament de paredat amb carreus treballats a les cantoneres, i està adossat a l'església de Santa Maria de volta de creueria.

L'església de Sant Jordi d'Alta-riba, a Estaràs (Segarra), és un temple romànic d'una sola nau del segle XI construït amb carreus irregulars, destacant la seva torre campanar quadrangular de 1775 amb quatre obertures. Es troba en bon estat, situada al centre del nucli, amb accés restringit i sense protecció oficial registrada.

L'església de Santa Fe, a Les Oluges (Segarra), és un edifici romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular, modificat posteriorment amb capelles i sagristia afegides. Destaca pel seu aparell de carreus ben escairats i les finestres d'arc de mig punt monolítiques amb doble esqueixada als absis. Es troba en bon estat, amb accés restringit, i formà part del bisbat d'Urgell fins al segle XVI.

L'església de Santa Magdalena d'Estaràs, situada al centre del municipi d'Estaràs a la Segarra, és un temple romànic del segle XI construït amb paredat d'una sola planta. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i les seves obertures amb arc de mig punt adovellat, així com pels elements litúrgics originals conservats a l'interior. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Torre de Rubió de Cervera

A les afores d'Estaràs, a la Segarra, es troben les restes de la torre de Ferragut, una petita fortificació de planta circular del segle XI construïda amb carreus i fang. La torre, molt malmesa, conserva només 2 metres d'alçada i forma part d'un antic poblat completament abandonat. L'accés és lliure però la visita resulta incòmoda per la vegetació i les restes disperses del jaciment.

A Gàver, entitat de població d'Estarans, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta antiga església parroquial del segle XI, de planta rectangular amb dues naus bessones i elements romànics i gòtics. Destaca per les seves finestres geminades amb columna i capitell trapezial, així com pel campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat, està situat dalt del turó vora la torre de defensa i té accés restringit.

A Castell de Santa Maria, entitat de població de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, s'alça aquesta església romànica del segle XII de nau única amb capçalera plana i campanar de paret. Destaca per la seva porta adovellada amb decoració motlluda i l'interior amb volta de canó reforçada per arcs torals, tot i que ha sofert remodelacions que han alterat la seva estructura primitiva.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra, es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XI a la part baixa dels murs nord i est de l'actual templo, que data del 1742. L'edifici medieval original era d'una sola nau amb absis semicircular, del qual es mantenen vestigis fins a dos metres d'alçada. L'església es troba en bon estat, situada a la plaça de Sant Jaume, amb accés restringit.

Altres noms: Santa Maria del Solà

En terrenys de Lloberola, petit nucli de població de Biosca, vila i municipi de la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XIII, romànic. Bo. 642 m d'altitud.

Altres noms: Santuari del Sant Dubte

A les afores d'Ivorra, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari del segle XVII construït sobre l'emplaçament d'una antiga església romànica. L'edifici de planta rectangular, amb estil romànic, destaca per la seva portada principal amb arc de mig punt adovellat i decoracions escultòriques que representen el miracle del Sant Dubte. Està ben conservat, tot i que l'accés és restringit, i no té protecció oficial.

La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.