Resultats de la cerca

Altres noms: Castell de Sant Esteve

A Castellet i la Gornal, a l'Alt Penedès, es troba aquest castell documentat des del segle X amb una torre mestra circular com a element més antic. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, presenta un bon estat de conservació després de les restauracions del 1928-1929 i posteriors. Actualment seu de la Fundació Abertis, és visitable i destaca per la seva importància estratègica històrica vinculada a la vigilància de vies de comunicació.

Torre del Baró, situada a la part alta de Barcelona al Barcelonès, és una torre-mansió de tipus neomedieval construïda a principis del segle XX que mai no fou habitada. Protegida com a BCIL per la Generalitat de Catalunya, manté íntegra l'estructura exterior amb tres cossos que formen tres torres, tot i que l'interior es troba buit.

Altres noms: També és coneguda com a Torre de Can Vinyals

Torre de defensa del segle X ubicada a Barcelona, al districte de les Corts, que forma part del conjunt de la masia Can Vinyals de la Torre. La torre, construïda amb carreus de gres i pedra calcària de planta circular, conserva una volta esfèrica de 5,5 metres de diàmetre, mentre que la masia presenta elements gòtics, barrocs i posteriors.

Edifici situat a Barcelona, comarca del Barcelonès, conegut popularment com la torre del Moro per les figures de les seves finestres gòtiques. Es tracta d'una construcció medieval de protecció desconeguda que es troba en estat molt deteriorat, funcionant actualment com a magatzem. L'edifici corre risc d'ensorrament imminent.

A Barcelona, al Barcelonès, es troba el Castell de Montjuïc, una fortalesa del segle XVIII construïda sobre l'antiga Torre del Farell medieval. Edificat segons els sistemes de defensa de Vauban per l'enginyer Juan Martín Cermeño, destaca per la seva disposició estrellada amb baluards i fossar profund. Protegit com a BCIN i en bon estat de conservació, és visitable i alberga un museu militar.

Altres noms: També anomenada Castellfortí i/o Torre Sobirana de Can Llupià

La Torre Sobirana de Can Llupià es troba al Parc del Laberint de Barcelona, al districte d'Horta-Guinardó, comarca del Barcelonès. Es tracta d'una torre medieval de planta rodona documentada des del segle XI, amb estructures afegides al segle XII, que constitueix el vestigi més antic del conjunt.

Altres noms: Antigament se la coneixia com a Castell de Carcerenya

A les afores de Santa Coloma de Gramanet, al Barcelonès, s'alça la Torre Pallaresa, edifici del segle XVI protegit com a BCIN que resulta d'una remodelació renaixentista sobre una construcció anterior. Destaca per les seves dues torres d'alçada desigual amb galeries d'arcs rebaixats, finestres amb retrats de Carles V i Isabel de Portugal, i un portal "a la romana" amb pilastres jòniques similar al de la casa de l'Ardiaca de Barcelona.

Altres noms: Torre Balldovina - Wikipèdia.

A Santa Coloma de Gramanet, al Barcelonès, es troba la Torre Balldovina, una residència medieval del segle XI construïda aprofitant una torre de defensa de planta circular. Documentada el 1278, fou fortalesa i residència de la família Sagarra abans de passar a l'ajuntament. Protegida com a BCIN, actualment reformada, acull el Museu de la Torre Balldovina des de 1987.

A Barcelona, la muralla romana de Bàrcino és una magnifica fortificació militar construïda entre els segles I aC i IV dC sobre el Mons Taber. Aquesta estructura defensiva, amb perímetre de 1.270 metres i traçat rectangular reforçat per 75-82 torres, constitueix un exponent excepcional de l'enginyeria romana i va ser operativa durant mil anys.

Situat a les afores de Súria (Bages), trobem la Torre de Salipota que data del segle XIX i és la torre nº28 de la línia de torres de Telegrafia òptica de Manresa a Solsona. Es troba partida en dos, no té sostre.

Situat al terme municipal de Sant Mateu de Bages, trobem La Sala, una edificació del segle XII, actualment en molt mal estat de conservació.

La Torre del Santmartí es troba a Sant Fruitós de Bages, al Bages. Es tracta de la torre número 33 de la línia de Telegrafia òptica de Manresa a Vic, construïda al segle XIX. L'edificació es troba molt malmesa, amb només els fonaments i poques filades de pedra en peu, situada en un entorn arranjat per al lleure.

A Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages, es troben les ruïnes d'aquest castell del segle XI, documentat des del 902 com a Nèspola i posteriorment com a Rocafort. Destaca un mur meridional de 10,90 metres amb obertures i aparell de pedra ben tallada, així com la presència d'un fossat artificial. Protegit com a BCIN, es conserva en estat de ruïna amb només fragments de murs visibles entre la vegetació.

A les afores de Moià, al Moianès, es troba aquesta masia rural del segle XVI amb torre de defensa de planta quadrada, protegida com a BCIN. La torre, datada el 1575 pel seu portal de pedra, presenta parament de pedra i coberta de teula a quatre vents, mentre que la masia s'hi afegí posteriorment. L'edifici es conserva en bon estat, encara que la torre està integrada dins d'una propietat privada sense accés restringit.

L'església de Santa Maria de l'Estany, al municipi de l'Estany a la comarca del Moianès, és un important monestir romànic del segle XII amb un claustre de gran valor escultòric. L'edifici, protegit com a BCIN, destaca pel seu claustre quadrangular amb 72 capitells ben conservats que mostren temes religiosos, profans i decoratius, obra de diversos tallers entre els segles XII i XIV.

El castell de Castellnou de la Plana, situat prop de Moià (Moianès, Barcelona), és una edificació gòtica dels segles XII-XV, protegida com a BCIN. Es conserva en molt bon estat i és fàcilment accessible. Construït pels Planella al segle XIV, substituí l’antic castell de Clarà.

Altres noms: A la pàgina web de la Generalitat de Catalunya se l'identifica com una edificació situada a Sant Mateu de Bages i anomenada El Castellot.

A Castelltallat, nucli de Sant Mateu de Bages (Bages), es troba aquesta casa forta del segle XIV protegida com a BCIN. L'edificació rectangular conserva les quatre parets fins a 8-10 metres d'alçada, construïdes amb pedra i morter de calç, amb entrada de mig punt orientada al sud-est, però manca de coberta. Tot i l'accés lliure i l'estat de ruïnes, destaca la precisió de l'acabat en dos dels angles exteriors, en contrast amb els altres.

Altres noms: Torre del Fusteret, Torre dels moros.

A la vora de Súria, al Bages, es troba aquesta torre medieval del segle XI, també coneguda com a Torre del Fusteret o Torre dels moros. L'edifici, restaurat i senyalitzat, es localitza en una petita zona enjardinada amb accés lliure a l'exterior, situada a 274 metres d'altitud a la faldilla d'un petit turó.