Muralles de Barcelona / Barcelonès

Valoració: 3 vots.
espereu…

I N T R O D U C C I Ó


La ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume.

Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys.

(Extret i extractat de wikipedia: Barcelona)

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

La muralla de Barcelona és un magnífic exponent de l'enginyeria militar romana.

Tenia un perímetre d'uns 1.270 metres, amb traçat octogonal-rectangular, i una ciutadella construïda de cara al mar.

Els llenços de muralla es reforçaven amb torres habitualment de planta rectangular, amb excepció de les cantoneres i de les entrades, que eren rodones.

La primera muralla de Bàrcino, de fabricació senzilla, es va començar a construir quan la ciutat tenia la denominació de colònia, al segle I aC.

Tenia poques torres, només en els angles i a les portes del perímetre emmurallat.

Les primeres incursions de francs i alemanys aproximadament a partir de l'any 250 van suscitar la necessitat de reforçar les muralles.

Sota el mandat de Claudi II, en l'imperi ja decadent, Bàrcino inicia la construcció d'una millor fortificació entre els anys 270 i 300.

La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de entre dos-tres metres i fins a 8 metres en alguns trams, amb espai al mig farcit de pedra i morter, tot i que les mostres arqueològiques més modernes demostren que també es van utilitzar com a farciment escultures, inscripcions en pedra i altres elements arquitectònics.

El mur constava d'unes 80-82 torres d'uns 18 metres d'alçada, la majoria de base rectangular i deu amb base semicircular, aquestes situades a les portalades.

Les obres de millora van ser de les més importants fetes durant el Baix Imperi a la Tarraconense, i constitueixen una de les causes per les quals Bàrcino va prendre rellevància i es comença a comparar amb Tàrraco.

(Extret i extractat de wikipedia: Barcino)

Descripció

La muralla romana de la Barcelona romana, que tenia un perímetre de 1.270 m, segueix un traçat rectangular, amb els angles lleugerament rebaixats per adaptar-se millor al terreny.

A la banda de mar disposava d'una ciutadella.

La muralla era protegida per torres de planta quadrada, disposades a intervals regulars, tot i que algunes eren de planta poligonal o circular, sobretot les que protegien les portes (com les de l'actual plaça Nova).

Dos carrers principals, el Decumanus - que anava de la plaça Nova a la del Regomir- i el Cardo -de l'actual plaça de l'Àngel a un punt intermedi entre el carrer de Ferran i el del Call- es creuaven perpendicularment al Fòrum, situat a la zona de l'actual plaça de Sant Jaume, unint les quatre portes de la muralla: Praetoria, Decumana, Principalis sinistra i Principalis dextra.

La muralla tardo-romana és feta amb carreus de grans dimensions, ben escairats, i té uns 9 m d'alçada per 3'5 de gruix.

S'adossa a la muralla alt-imperial, feta de carreus més petits i sense torrasses, mitjançant un fort rebliment de formigó que uneix ambdós paraments, dins del qual es varen trobar nombroses restes arquitectòniques i escultòriques reutilitzades.

Enderrocada, en part, el segle XIX, es conserven en força bon estat els sectors nord i est.

L'obra romana alterna actualment amb rajola plana (fruit de la restauració de mitjan segle XX) que substitueix pedres desaparegudes o portades a un museu (per tractar-se sovint de peces epigràfiques o d'altre tipus reaprofitades a la construcció de la muralla).

A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle XII, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana.

El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle XX, és el que millor ens deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca.

Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina.

El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre.

Sobre aquest sector s'assenta la capella de Santa Àgata.

Sobre el sector del carrer de les Muralles Romanes o de Bassea, dit oficialment del sotstinent Navarro, es recolzà, damunt d'una volta apuntada, el palau de la comtessa de Palamós.

La muralla romana continua pel carrer del Correu Vell, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle de la muralla.

La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut.

Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana.

Notícies històriques

La muralla romana de Barcelona fou construïda per fortificar la colònia Julia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada els darrers anys del segle I aC.

Durant molt de temps s'havia cregut que només existia una muralla, de cronologia baix-imperial, que és la visible des de l'exterior, formada per grans blocs.

Recentment, però, s'ha pogut comprovar que aquesta muralla en tenia adossada una altra, que limitava el perímetre de la colònia i que deu ser d'època fundacional.

Això ha permès rebutjar la idea anteriorment existent que la muralla tardana va suposar una reducció de l'àrea urbana, donat que segueix exactament el traçat de la primera muralla, i es limita tan sols a reforçar-la considerablement.

La cronologia de la segona muralla s'ha tractat de posar en relació amb les invasions franques de cap el 260 dC, o bé s'ha considerat com de principis del segle IV, però basant-se només en arguments tipològics, mancant una comprovació arqueològica. De tota manera pot dir-se amb seguretat que és d'època tardo-romana.

La població va créixer a l'interior i a l'exterior del recinte romà, fins que el segle XIII Jaume I va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir-hi finestres, mentre en feia construir una altra de nova per ampliar el recinte fortificat de la ciutat.

D'aquesta manera, la muralla romana va anar desapareixent, emmascarada per noves construccions.

A més, una gran part fou enderrocada el segle XIX.


F O T O S


Avinguda del Paral·lel

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Portal de Santa Madrona


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

bcn-muralla-medieval-porta-de-sta-madrona-070804_501

Part posterior, carrer del Portal de Santa Madrona, cantonada Plaça de Blanquerna


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Carrer Baixada del caçador


OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

bcn-muralla-romana-c-baixada-del-cazador-070804_506

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

bcn-muralla-romana-c-baixada-del-cazador-070804_502

bcn-muralla-romana-c-baixada-del-cazador-070804_504

bcn-muralla-romana-c-baixada-del-cazador-070804_505

Carrer Correu Vell


OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Plaça Ramon Berenguer


OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA bcn-muralla-romana-pl-de-ramon-berenguer-070804_501

 Plaça Nova


OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA bcn-muralla-romana-pl-nova-070804_502bis

I T I N E R A R I 


Situació: A Barcelona, ciutat capital de la província del mateix nom i capital de la Comunitat Autónoma de Catalunya. 

Època: Diverses èpoques, desde el segle I a.C. passant per l'època medieval fins arribar al segle XIX en que es van porta a terme els darrers enderrocaments. Tot i aixó encara resta en peus una notable presència d'aquesta construcció.   

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: La notable presència de rastres de la muralla, que diem al paràgraf anterior gaudeixen d'una relativa "bona salud".  

Altres noms

Accés - Visitades l'any 2007

Accesibles per diferents itineraris. 

Localització. Diferents localitzacions. 

Altres

* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.

Edificacions properes: Varies. 

Altres pàgines:


Més pàgines relacionades / Wikipedia



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá

MAPA de situació:


Barcelonès : Veure en un mapa més gran.