Resultats de la cerca

A La Torre de Rialb, municipi de la Baronia de Rialb a la Noguera, es troba aquesta ermita romànica del segle XI de planta basilical amb tres naus i absis semicircular, obra que segueix models llombards. Destaca per la inusual solució de planta basilical dins un perímetre quadrat, amb murs llisos i aparell uniforme de carreuons. L'edifici es conserva en bon estat, restaurat, tot i que l'accés és restringit.

Sant Miquel de Terradelles és una església romànica d'una sola nau situada al municipi de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, construïda al segle XII amb volta de canó i absis semicircular. Destaca per la seva finestra ornada amb relleus de trena i l'aparell de blocs ben polits col·locats a trencapunt, restaurada entre 1970 i 1982. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Bergús, barri de Cardona (Bages), es troba aquesta masia medieval de grans proporcions amb una esvelta torre medieval a tramuntana que testimonia la seva origen medieval, ampliada durant els segles XVII-XVIII. L'edifici, de propietat privada amb accés restringit, es conserva en bon estat i forma part del mas La Garriga, situat al costat de l'església de Sant Joan de Bergús.

Altres noms: Ermita de Sant Salvador el Vell

L'Ermita de Sant Salvador el Vell es troba al turó de Sant Salvador de Súria, al Bages, a 515 metres d'altitud. Es tracta d'una capella romànica de finals del segle XII o inicis del XIII amb una sola nau, contraforts laterals i espadanya doble, construïda amb pedra matusser. L'edifici es conserva en bon estat després de la restauració de 2002, però l'accés és restringit.

L'església de Santa Maria de Claret, situada al veïnat de Claret a Santpedor (Bages), és una construcció romànica del segle XII amb nau rectangular i absis semicircular, encara que excavacions han revelat una església precedent dels segles X-XI. Documentada des de 1040, va ser filial de la Seu manresana i posteriorment donada al monestir de Sant Benet de Bages.

Torre circular defensiva del segle XIII situada a la Morana, entitat de població de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra. Construïda amb filades de carreus irregulars, presenta sis metres d'alçada i actualment forma part de la masia de Cal Torra, on funciona com a espai de magatzem. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional i es conserva en bon estat, sent exteriorment visitable amb permís del propietari.

Altres noms: Cal la Picutina

A la Tallada, nucli de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, es troba aquest edifici medieval del segle XIII protegit com a BCIN. Molt reformat però en bon estat, presenta planta rectangular amb porta d'arc de mig punt i finestra renaixentista motllurada. Destaca la torre semicircular de la façana posterior, testimoni d'una antiga torre de defensa del primitiu castell, amb aparell de carreus regulars.

A Rubinat, entitat de població de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troben les restes del castell medieval del segle XIV, protegit com a BCIN. Conserva només alguns trams de paret vertical d'uns quatre metres d'altura, realitzats amb carreus lligats amb morter, situats a la part més alta del poble. L'edifici està pràcticament desaparegut, amb molt poques restes visibles del que fou un important recinte fortificat.

Església de Sant Andreu situada a Pujalt, municipi de l'Anoia, és un edifici romànic del segle XI esmentat com a parròquia des de finals d'aquella centúria. L'estructura original conserva alguns murs, però ha sofert nombroses modificacions entre els segles XVIII i XIX, com la construcció del campanar poligonal i l'obertura de capelles laterals. Es troba en bon estat, amb accés restringit, a 747 metres d'altitud.

Altres noms: Durfort.

A Dusfort, nucli de Calonge de Segarra a l'Anoia, es conserva un casal fortificat del segle XV que probablement evolucionà de l'antic castell medieval del lloc. L'edifici presenta planta rectangular irregular amb planta baixa, dues plantes de pis i golfes, murs de carreus de pedra i portal adovellat a la façana est.

A Castellbò, entitat de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), es conserven les restes d'una torre colomer medieval dels segles XI-XII, construcció de planta quadrada amb pedra sense desbastar. La torre, protegida com a BCIN, es troba malmesa i sense sostre, però és visible des del poble i d'accés lliure, situant-se a 833 metres d'altitud.

Torre de paredat i tàpia del segle XIII situada a Torre-ramona, terme de Subirats, a l'Alt Penedès, probablement construïda com a torre defensiva pel senyor del lloc, encara que posteriorment fou utilitzada com a colomar. L'edifici de planta quadrada conserva la base de maçoneria i la resta de tàpia, amb porta orientada al nord i cel·les per a coloms als murs.

Altres noms: Casal dels marquesos de Llió / Lló - (Diputació de Barcelona).

A Sant Pere de Riudebitlles, a l'Alt Penedès, es troba aquest casal gòtic civil dels segles XIII-XIV, conegut com a Casal dels Marquesos de Llió, protegit com a BCIN. La façana de pedra presenta vuit finestres coronelles amb columnetes artístiques, escuts de llinatge i una portalada majestuosa amb dovelles, coronada per merlets esglaonats, constituint un dels pocs edificis gòtics civils conservats íntegrament a Catalunya.

Altres noms: Capella de Sant Cugat de Moja (Diputació de Barcelona).

A Moja, nucli principal d'Olèrdola a l'Alt Penedès, es troba aquesta capella romànica del segle XI, documentada des del 1098. L'edifici destaca pel seu campanar de planta quadrada amb finestres geminades, l'absis amb decoració llombarda i elements com un sarcòfag gòtic i una pica baptismal. Es conserva en bon estat, adossada a l'església parroquial de Sant Jaume, però l'accés és restringit.

A Martorell, municipi del Baix Llobregat, es conserven les restes d'una torre de muralla dels segles XII-XIII, actualment protegida com a BCIN. L'edifici medieval original ha estat molt modificat, especialment des del segle XVII quan s'hi va instal·lar un rellotge públic i una volta que cobria el pas del carrer fins al 1926. Actualment en queda poc més que el record, integrat en la trama urbana del carrer Anselm Clavé.

Castell situat al Puig de Santa Àgueda, a Ferreries (Menorca), d'origen musulmà del segle XIII. Edificació defensiva construïda probablement sobre restes romanes, actualment en estat ruïnós però lliurement accessible. Destaca per les seves extenses vistes panoràmiques i per ser l'últim reducte de la resistència musulmana a l'illa, amb una capella adjacent construïda pel rei Alfons III d'Aragó.

A Sucs, entitat de Lleida (Segrià), es conserven les restes d'un castell medieval d'origen àrab amb elements romànics, destacant una torre soterrada amb volta de canó i l'església de Sant Miquel. El conjunt arqueològic, integrat en un parc amb itinerari arqueològic, presenta un estat de conservació deficitari però és d'accés lliure amb panoràmiques esplèndides. Està protegit com a BCIN.

Altres noms: Torre del Molí

A Alfarràs, municipi del Segrià, es troba aquesta torre medieval del segle XV, també coneguda com a Torre del Molí. Es tracta d'un edifici d'origen àrab que funcionà com a molí fariner fins al segle XX, ubicat al costat del Canal de Pinyana, el canal de regadiu més antic de Catalunya. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici presenta accés restringit.