Palau del marqués de Llió – Sant Pere de Riudebitlles / Alt Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Pere de Riudebitlles, vila i municipi de la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).

Època: Segle XIII – Estil Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament, una mica difícil, als carrers dels voltants.

  • Segons la pàgina web de la Diputació de Barcelona, “ L'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per a usos culturals.“

Altres noms: Casal dels marquesos de Llió / Lló - (Diputació de Barcelona).

Accés - Visitat el 01/08/2013:

El trobarem al carrer Major nº 42.

Localització: N 41 27 13.17 E 01 42 13.26 – Altitud: 244 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013):

“ Descripció

Gran casal gòtic fortificat, a tocar l'església. Obra dels segles XIII-XIV. Casa senyorial de façana gòtica. Mostra dues sèries de quatre finestrals, bipartits els de dalt i tripartits els de baix per finestres i elegants columnes; una portalada senyora i majestuosa, sota l'escut de pedra de la casa de Llo; i una volta, a la part posterior, ampla i llarga, acaba de donar fesomia típica i aristocràtica a la construcció.” 


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text - (Agost 2013):

“ Descripció

Casal d'estil gòtic civil de planta baixa i dos pisos, d'aproximadament vint-i-tres metres i mig de llargada.

 Presenta una façana de pedra severa i elegant, amb dos rengles de quatre finestres coronelles, tripartides les inferiors i bipartides les superiors. Les columnetes són rematades per capitells de bona factura artística. Damunt cada finestra del primer pis hi ha un escut en forma de rombe.

 La portalada principal, de grans dovelles, té un relleu amb dos escuts dels marquesos de Llió, sostinguts per un àngel.

 A l'extrem esquerre de l'edifici hi ha les "voltes del Quirri", pas cobert que dóna accés a la façana posterior de l'edifici, al carrer de Baix, permetent enllaçar el casal amb el molí paperer de cal Ròmul.

 La façana està coronada per una línia de disset merlets esglaonats. La planta de l'edifici és molt estreta i allargada, la qual cosa fa sospitar que en origen hauria continuat a l'actual emplaçament de cal Ròmul.

 A l'interior, a la planta baixa, hi ha el celler, l'entresol il·luminat per les petites finestres que hi ha a la part inferior de la façana.

Al primer pis hi ha el comptador, espai de sostre alt il·luminat per les finestres trífores, amb festejadors.

 El segon pis presenta el sostre molt inclinat, rep la llum per les finestres bífores (TORRENTS, 1996 i 1996b).

A la façana posterior, al costat de la porta hi ha una vora de ceràmica grisa catalana que podria correspondre a un tipus especial de gibrell (plàtera) detectat a Tarragona al segle XIV (MACIAS, MENCHÓN, MUÑOZ, 1997). A la façana es pot veure com hi ha vàries fases constructives. La més antiga sembla correspondre a la part dreta. Igualment en aquesta part sembla haver-hi hagut dos moments. S'observen, així mateix, unes grans finestres rectangulars tapiades a la segona planta, que sembla ser es van obrir a la segona meitat del segle XIX per tal de poder-hi fer passar els productes del camp (TORRENTS ALEGRE, 1996b).

Observacions: És un dels pocs edificis gòtics civils catalans conservats gairebé íntegrament en la seva estructura exterior.

Des del segle XVIII va formar part del molí paperer dels marquesos de Llió (cal Ròmul).

Els anys 1920, Charles Deering (*) va voler comprar la façana gòtica. El propietari (Ròmul Torrents i Albet) no es negà a la venda però hi va posar el preu altíssim de 20.000 duros per escut, 40.000 per finestra i 24 hores per decidir-se.

(*) Nota dels autors: Aquest personatge, en Charles Deering, també a apareix relacionat amb el castell de Tamarit.

Finalment el milionari desistí (TORRENTS, 1996b). La casa marquesal de Llo, o de Llió, rep el nom de la localitat homònima pròxima a Sallagosa.

Història

Casal de la família Salelles, amb façana del gòtic civil, probablement del segle XIV. Els propietaris d'aquest casal, a partir del segle XVII, foren la família Móra pel matrimoni de Salvador Móra amb la pubilla Joana Salelles.

Josep de Mora i de Catà, descendent d'aquesta nissaga, fou nomenat l'any 1749 primer Marquès de Lló o de Llió i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquest casal va pertànyer a la família Mora fins a les darreries del segle XIX (TORRENTS, 1993: 35).

 L'edifici va ser convertit en fàbrica de paper el segle XVIII, pel seu propietari en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Fins fa pocs anys la família Torrents va mantenir aquesta fàbrica, integrada també per l'edifici de cal Ròmul, obtenint un paper de cotó d'extraordinària qualitat, utilitzat sobre tot per a fabricar papers de filtre.

 L'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per a usos culturals.

Notes de conservació

 No hi ha restes de la disposició gòtica de l'edifici. Els forjats estan en molt mal estat. Existeix un projecte de restauració en marxa, dirigit per l'arquitecte Josep Maria Rovira, que contempla els següents usos: Biblioteca, sala d'exposicions i conferències, i sala noble per a recepcions i actes especials: casaments, concerts, recepcions, etc.... Sembla imprescindible realitzar una intervenció arqueològica a l'hora d'executar el projecte de restauració.”


“ Una atenció molt especial mereix la façana del Casal dels Marquesos de Llió, un dels pocs exemples d'edifici gòtic de caràcter civil que es conserven a Catalunya.

 La façana, de 23 m d'amplada i 10 m d'alçada, està presidida per 8 finestres, 4 al primer pis que són trífores, i les 4 del segon que són bífores.

Entre les unes i les altres hi trobem 4 escuts de llinatge dels Marquesos de Llió. Un cinquè escut de marbre corona l'arc de mig punt de la porta. Al molí del marquès (Cal Ròmul) en trobem dos més.

Els orígens d'aquest magnífic edifici els podríem situar a cavall dels segles XIII i XIV. Al segle XVIII, el Marquès de Llió ( impulsor de la construcció de molts dels molins) amplia el casal amb un molí paperer que es va mantenir en actiu fins al 1990.”


 Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.