Resultats de la cerca

Castell d'Albió, al nucli d'Albió del municipi de Llorac (Conca de Barberà), és una edificació medieval situada a 720 metres d'altitud sobre un petit turó. Actualment es troba pràcticament desaparegut, amb només algunes filades de carreus visibles que es conserven disperses pel terreny, dificultant la identificació precisa de les restes. La seva protecció és desconeguda i l'estat de conservació és molt precari.

A Lletger, Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), es conserven les restes d'un castell del segle XI amb una torre cilíndrica de caràcter defensiu, parcialment enderrocada, construïda amb carreus irregulars. La torre, situada al punt més alt del poble, manté una alçada d'uns vuit metres i conserva espitlleres. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'entorn ha estat restaurat i a la vora es troba l'església de Sant Andreu i Santa Marina.

A Ermedàs, nucli de Palafrugell (Baix Empordà), es troba aquesta torre defensiva dels segles XVI-XVII, construcció de planta quadrada amb grans carreus de granit que formava part d'un mas. Edificada probablement al segle XVI per defensar-se de les incursions pirates, conserva espitlleres i un matacà, tot i que ha perdut els merlets originals. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat al costat de l'església de Sant Ramon.

A Llafranc, municipi de Palafrugell (Baix Empordà), s'alça la Torre de Sant Sebastià, una torre de guaita del segle XV construïda cap al 1440 per defensar-se de la pirateria. La planta baixa es va destinar a capella dedicada a Sant Sebastià, i al segle XVIII se li afegiren el santuari i una hostatgeria. Ben conservada i visitable, ofereix vistes esplèndides des del cim de la muntanya.

A Ullastret (Baix Empordà, Girona), es conserven les muralles medievals d'aquest castell dels segles XIII a XVI, amb deu torres de planta quadrada i circular, espitllerades i reforçades per talús. Actualment desaparegut com a estructura completa, el recinte jussà manté elements defensius notables al voltant del poble. Destaca la Llotja gòtica de planta rectangular amb arcs apuntats, probablement dels segles XIV o XV, monument únic a la comarca.

Altres noms: Conegut popularment com la Torre d’Esclanyà.

A Esclanyà, nucli de Begur al Baix Empordà, es conserva una gran torre rectangular del segle XII que forma part del nucli històric juntament amb l'església romànica de Sant Esteve. L'edificació, coneguda popularment com la Torre d'Esclanyà, es troba a 78 metres d'altitud i és de fàcil accés. L'estat de protecció és desconegut.

A Vilopriu (Baix Empordà, Girona), es conserva un conjunt medieval del segle XV format per diverses edificacions que conformen un bloc homogeni, entre les quals destaca l'església adjacent. L'estat actual dificulta identificar separadament les estructures de l'antic castell i altres construccions. La protecció de l'edifici és desconeguda.

A La Tallada d'Empordà (Baix Empordà, Girona), es conserven restes del castell medieval dels segles XI-XIV, amb una torre rodona i dues torres de muralla encara visibles. L'església de Santa Maria de la Tallada, de romànic tardà, està ben conservada i es troba integrada al nucli medieval amb carrers típics com el del Castell i la plaça del Castell. El conjunt, de protecció desconeguda, és fàcilment accessible des de la carretera C-31.

A Jafre, localitat del Baix Empordà, es trobava aquest castell dels segles XIII-XIV, construït sobre un turonet rocallós que ocupava l'actual plaça del castell. L'edifici medieval, residència de la noble família dels Jafre, va perdre importància a partir del segle XVI i fou declarat desaparegut al segle XVIII, quan els seus murs es van aprofitar per ampliar l'església parroquial.

A Fonolleres, nucli de Parlavà (Baix Empordà), es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un edifici medieval d'època desconeguda. Les poques restes supervivents formen part del cos d'altres edificacions, situades a la vora de l'església parroquial de Sant Cristòfol, cosa que dificulta la seva identificació. L'edifici manca de protecció oficial documentada.

Castell medieval del segle XIII situat al nucli antic de Calonge (Baix Empordà, Girona), una de les fortaleses més grans de la comarca. Fundat pels comtes de Girona per vigilar les ràtzies sarraïnes, assoleix la màxima esplendor al segle XIII quan rep permís reial per crear mercat setmanal. Actualment restaurat i integrat en el nucli urbà, combina elements de fortalesa i palau, amb pati d'armes visitable i jardins accessibles.

Torre de telegrafia òptica número 45 situada al Figaró, al Vallès Oriental, que formava part de la línia militar de Vic a Barcelona durant el segle XIX. Es tracta d'una edificació restaurada i ben conservada, encara que amb accés restringit, que destaca per la seva funció històrica en les comunicacions òptiques militars de l'època.

Castell de Montbui, situat al municipi de Bigues i Riells (Vallès Oriental), és una fortificació medieval molt malmesa ubicada a 538 metres d'altitud. L'edifici conserva només un habitacle cobert accessible, mentre que la resta de l'estructura es troba en estat ruïnós. Davant seu hi ha l'ermita pre-romànica de Sant Mateu de Montbui, de nau única amb absis de planta de ferradura, amb accés lliure però protecció desconeguda.

Castell de Vilallonga, a Sant Martí de Sesgueioles (Anoia). Edificació medieval documentada des de abans de 1022, probablement ubicada prop de l'ermita de Sant Valentí. Del primitiu castell romànic només resten clapers de rocs i la planta de la capella restaurada. Actualment desaparegut, sense protecció oficial coneguda.

Altres noms: També se l’identifica com a castell de La Llacuna.

A la vora de La Llacuna, municipi de l'Anoia a Barcelona, es troben les restes d'aquest castell documentat des del segle X. L'element més significatiu és una torre, acompanyada de restes de sala i l'església romànica de Sant Pere de Vilademàger. Actualment malmès amb poques restes visibles, és accessible lliurement des de camins de muntanya.

A Veciana, municipi de l'Anoia, es conserven les restes d'un castell del segle XI, actualment reduït al basament d'una torre circular i alguns trams de mur situats al costat de l'Ajuntament. Prop hi ha les escasses restes romàniques de la capella de Sant Miquel del segle XII. Aquestes minses restes estan acuradament conservades i ben integrades en un entorn enjardinat com a patrimoni urbà.

El Castell de Sant Martí de Tous es troba al municipi de Sant Martí de Tous, a la comarca de l'Anoia. Es tracta d'una fortalesa medieval situada al cim d'un turó que domina la riera de Tous, amb una torre quadrada emmerletada i elements gòtics a l'interior. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i actualment és visitable, albergant l'Espai Gastronomia entre les seves parets.

Al nucli de Segur, municipi de Veciana (Anoia), es troben les restes del castell documentat des del segle XII. L'edifici, actualment molt malmès amb poques restes visibles, es localitza al turó més alt del llogaret i és d'accés lliure. Malgrat el seu estat de conservació precari, les ruïnes són fàcilment localitzables des del poble.