Resultats de la cerca

L'ermita de Sant Pere Sestronques es troba al municipi d'Anglès, a la comarca de la Selva, i és un edifici preromànic del segle X de planta rectangular amb nau i absis semicircular. Destaca per la finestra d'arc de ferradura descoberta durant la restauració de 1994 i pel seu porxo cobert amb escales de pedra, elements que evidencien la seva antiguitat.

Altres noms: L'església també es coneguda com Sant Martí de les Esposes – (Pat.mapa).

L'església de Sant Martí Sapresa es troba a Sant Martí Sapresa, entitat de Brunyola, a la Selva. Es tracta d'una construcció medieval del segle XI amb elements romànics posteriors, formada per l'església, la rectoria i el cementiri. Destaca pel seu portal quadrangular amb llinda monolítica i inscripció de 1638, l'ull de bou i el campanar de torre. Es conserva en bon estat, tot i que presenta humitats, i té accés restringit.

L'església de Santa Coloma de Farners, situada a la capital de la Selva, és un edifici originari del segle X que va ser totalment reconstruït al segle XIV en estil gòtic primitiu. L'edifici actual és resultat de successives ampliacions entre 1805 i 1832, que van afegir el creuer, els absis i la sagristia de caràcter neoclàssic.

L'església de Sant Andreu de Castanyet, al municipi de Santa Coloma de Farners a la Selva, és un temple romànic del segle XIII amb planta rectangular, absis semicircular i campanar de planta quadrada. L'edifici, molt retocada al llarg dels segles, conserva elements originals com l'arc de mig punt i està adossat a una rectoria del segle XVIII. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i no té protecció oficial.

L'església de Sant Miquel de Cladells es troba a Sant Miquel de Cladells, entitat de Santa Coloma de Farners, a la Selva. Es tracta d'una església romànica del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular, campanar quadrat i dues capelles laterals, destacant el seu fris decorat amb semiesferes a l'exterior. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, podent-se recórrer pel seu perímetre exterior.

A Les Mallorquines, entitat de població de Riudarenes (Selva), es conserven dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, una de la línia civil i l'altra de la militar, que funcionaren entre Barcelona i la Jonquera fins a mitjan segle.

A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troba l'església parroquial de Sant Joan, un edifici medieval del segle XIV en bon estat, d'accés restringit. Presenta planta rectangular amb nau única coberta per voltes de canó amb llunetes i creueria, façana modificada per la rectoria i campanar de secció quadrada.

L'església de Sant Pere es troba a l'Ametlla de Segarra, nucli de Montoliu de Segarra, a la comarca de la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII amb una nau de volta de canó apuntada, absis semicircular i torre campanar quadrada que destaca a la façana principal. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, conserva elements romànics originals malgrat les reformes dels segles XV i posteriors.

A les afores de Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, es troba aquest pont medieval gòtic del segle XIV que travessa la riera de Vallfogona. Es tracta d'una construcció de pedra d'una arcada amb esquena d'ase i baranes, que formava part del camí antic que unia Vallfogona amb Vidrà. L'edifici es conserva en perfecte estat i és accessible a peu.

Altres noms: Ragort (Patrimoni.Gencat) / Regort (El cartell que anuncia l'allotjament).

Ermita de Santa Cecília de Ragort situada a Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, a 915 metres d'altitud. Petita ermita romànica del segle XII amb una sola nau, arc triomfal i absis, que presenta un relatiu bon estat exterior malgrat l'abandó interior i l'accés restringit. L'edifici ha sofert danys històrics pel terratrèmol del segle XV i actualment es troba malmenada per la degradació natural.

A Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, es conserva el campanar del Pòpulo, torre romànica del segle XII que pertanyia a l'antiga església de la Mare de Déu del Pòpulo, construïda pel senyor de Vallfogona. De l'església només resten el parament nord de la nau i el campanar adossat, que actualment allotja una cambra amb rellotge antic ben conservat. L'edifici no té protecció oficial i l'accés és restringit.

Església de Vallfogona de Ripollès, situada al municipi de Vallfogona de Ripollès a la comarca del Ripollès. Es tracta d'una església romànica del segle XII, amb afegits posteriors, que destaca per la seva porta d'accés amb arquivoltes decorades i una torre de defensa adossada a la façana. L'edifici es troba en restauració amb accés restringit, conservant la part romànica en millor estat que la resta de l'estructura.

Al Mas de Bondia, nucli de Montornès de Segarra a la Segarra, es conserva un dels millors exemples de vila closa medieval de la comarca. Originàriament una masia aïllada, va evolucionar cap a un nucli fortificat amb un únic carrer d'accés, cases adossades que formaven muralla i un portal cobert. Del segle XVI, presenta decoracions interessants als balcons i l'església parroquial de Sant Bartomeu, en bon estat i habitat, sense protecció oficial.

Altres noms: Torre de Merola – (Pat.mapa).

A les afores de Pineda de Mar, al Maresme, es troben les ruïnes d'una masia fortificada del segle XV amb una torre cilíndrica de defensa. L'edifici, anomenat Torre de Merola o Casa de Santa Anna, fou alou del castell de Montpalau i residència dels Comtes de Creixell. Actualment es troba en estat de ruïna molt malmesa, amb accés lliure però perillós, sense protecció oficial documentada.

Altres noms: La Patona – Scripta Nova

A les afores de Calella, al Maresme, es troben dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, construïdes respectivament el 1848 i el 1857 per a transmissions militars i civils. Aquestes edificacions de planta quadrada, amb dos pisos i terrat, presenten actualment un estat malmès amb només part de les parets en peu, tot i que han estat recentment restaurades i apuntalades.

A Pomar, entitat de població de Ribera d'Ondara (Segarra), es troba aquesta església medieval del segle XIII, actualment malmesa però amb treballs de restauració. L'edifici de planta rectangular amb absis quadrat destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt i, especialment, per l'obertura cruciforme sobre aquesta amb arc monolític, així com pels campanars d'espadanya de doble ull que coronen les façanes.

L'església de Sant Julià es troba al Llor, entitat de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb estructura de nau única rematada per absis semicircular, reforçada per arcs torals i coberta amb volta de canó. Destaca per la seva decoració romànica, especialment les finestres amb motius d'encordat i el fris d'arcuacions llombardes de l'absis, així com per la línia d'impostes ornamentada amb diamants.

A Riber, entitat de població de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII de nau única amb tres trams, dues capelles laterals i absis tallat. Presenta un bon estat de conservació, amb carreus irregulars de pedra, voltes de llunetes i creueria, i una façana amb rosassa i campanar d'espadanya. L'accés és restringit, però es pot localitzar fàcilment a la plaça de Santa Anna del llogaret.