Resultats de la cerca

El castell de Gelida, situat al municipi de Gelida a l'Alt Penedès, és una fortificació medieval del segle X documentada des del 963, amb estructura dividida en tres sectors que inclou una torre poligonal, muralla, bestorre i l'església de Sant Pere del Castell d'origen preromànic.

Al turó de Gardeny de Lleida, al Segrià, es troba aquest castell medieval del segle XIII d'arquitectura romànica austere, construït per l'orde del Temple. El conjunt principal comprèn la casa de la comanda i l'església de Santa Maria, edificis de gran sobrietat amb voltes de canó apuntades, característics de l'arquitectura militar. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment funciona com a centre d'interpretació.

A Gallifa, al Vallès Occidental, es troba el castell medieval desaparegut del segle XII, que destacava per les seves muralles ibèriques del segle VIII aC i l'església romànica de Santa Maria del Castell, documentada des del 1060. Situat a 643 metres d'altitud, aquest conjunt fortificat ha desaparegut, tot i que actualment acull el Santuari Ecològic de Gallifa.

El castell de Florejacs es troba a Florejacs, entitat de població de Torrefeta i Florejacs, a La Segarra (Lleida). Es tracta d'una fortificació medieval del segle XIV, actualment ben conservada i visitable. Destaca per la seva ubicació estratègica, visible des de la llunyania, i forma part del patrimoni fortificat de la comarca.

Altres noms: El Castellnou.

A Cornellà de Llobregat, al Baix Llobregat, es troba aquest castell del segle XI, construït amb carreus de pedra i organitzat al voltant d'un pati quadrat amb torres als angles. Destaca pels seus refinats finestrals gòtics geminats del segle XV, d'estil gòtic avançat amb columnetes i capitells característics de l'arquitecte gòtica catalana.

Altres noms: El castell.

A Ciutadilla, municipi de l'Urgell (Lleida), es troba aquest castell del segle XVI, actualment malmès però en restauració i visitable. L'edificació, situada al cim del poble a 523 metres d'altitud, destaca per la seva presència dominant sobre l'entorn. El seu estat de conservació és precari, tot i que es treballa en la seva recuperació.

Altres noms: Castell de Fels.

El Castell de Castelldefels és una fortalesa situada al turó més alt de Castelldefels, al Baix Llobregat, documentada des del segle X amb l'església romànica, encara que la major part de l'edifici actual és d'època moderna. Restaurat el 1897 per Manuel Girona amb un medievalisme de fantasia, conserva torres quadrades, una torre mestra circular i un pati central, i es troba en bon estat.

A Cardona, municipi del Bages, es troba aquest conjunt arquitectònic medieval format pel castell i la col·legiata de Sant Vicenç, documentat des del segle X. La Torre de la Minyona, testimoni del romànic militar, és una construcció cilíndrica que presideix la fortalesa juntament amb muralles medievals i baluards moderns. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, el conjunt és visitable i en bon estat de conservació.

A Calaf, municipi de l'Anoia a Barcelona, es troba aquest edifici medieval del segle XI, actualment restaurat i visitable. Situat al carrer Xuriguera prop de la carretera vella C-1412a, a 714 metres d'altitud, forma part del patrimoni històric de la localitat juntament amb les muralles de Calaf. L'accés és fàcil gràcies a l'aparcament disponible als carrers dels voltants.

Altres noms: Castell - Cartoixa de Vallparadís.

A Terrassa, al Vallès Occidental, es troba aquest antic castell del segle XII d'estil gòtic, que fou transformat en monestir cartoixà el 1345 i actualment seu del Museu de Terrassa. L'edifici de planta rectangular presenta murs espitllerats amb sis torres als angles, claustre de dos pisos i el notable Saló del Tinellet amb arcs diafragma.

Altres noms: També se'l coneix com la Força de Campdorà.

Al llogaret de Campdorà, entitat de població de Girona (Gironès), es troba aquest gran casal gòtic del segle XIV, documentat des del 1148, que presenta elements defensius com merlets i espitlleres. L'edifici de planta quadrada amb annexos posteriors està protegit com a BCIN i es conserva en bon estat després de la seva restauració respectuosa dels orígens.

Altres noms: Castell de Sant Esteve

A Castellet i la Gornal, a l'Alt Penedès, es troba aquest castell documentat des del segle X amb una torre mestra circular com a element més antic. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, presenta un bon estat de conservació després de les restauracions del 1928-1929 i posteriors. Actualment seu de la Fundació Abertis, és visitable i destaca per la seva importància estratègica històrica vinculada a la vigilància de vies de comunicació.

Altres noms: Casa Santesmasses

A Vielha, capital de Vielha e Mijaran a la Val d'Aran (Lleida), es troba aquest casal gòtic-renaixentista del segle XVI, conegut també com a Casa Santesmasses. L'edifici de planta rectangular destaca per la seva torre octogonal adossada, finestres renaixentistes amb mainell i travesser de pedra, i una torreta de guaita.

A Bossòst, a la Val d'Aran (Lleida), es troba aquesta torre medieval de defensa de planta rectangular, construïda amb blocs irregulars de pissarra i granit units amb morter de calç. Datada del període medieval, està protegida com a BCIN i actualment es troba malmesa, amb el llenç de llevant completament destruït, tot i que l'angle nord-oest conserva una alçada de cinc a sis metres.

Castell de Castèra, situat al cim d'una roca que presideix Bossòst a la Val d'Aran (Lleida), és una fortificació medieval del segle XII amb restes de murs conservats en alçada. Aquest important baluard de defensa aranès destaca per la seva balma-refugi fortificada adjacent i les seves esplèndides vistes panoràmiques. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

L'església de Sant Fèlix es troba a Vilac, entitat municipal de Vielha e Mijaran (Val d'Aran), a Lleida. Es tracta d'un temple romànic dels segles XII-XIII edificat en una de les places d'armes del castell, amb la torre mestra convertida en campanar. L'edifici es troba actualment desaparegut.

A Vielha, municipi de Vielha e Mijaran (Val d'Aran, Lleida), es trobava l'antiga església de Sant Miquèu, de planta rectangular i època indeterminada, actualment desapareguda. La torre campanar s'hi va afegir al segle XVI com a torre de defensa. L'església conservava una notable talla de fusta policromada del Crist de Mijaran, d'estil romànic del segle XIII.

A Salardú, vila cap de Naut Aran a la Val d'Aran (Lleida), es troben les minses restes del castell medieval, situat estratègicament damunt del puig que domina la confluència de l'Unhòla amb la Garona. Actualment només es conserven un pany de paret, la base d'una torre rodona i la impressionant torre campanar de l'església de Sant Andreu, que feia funcions de torre mestra.