Castell de Castelldefels / Baix Llobregat

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

Amb ocasió d'una nova visita, durant una jornada de portes obertes, hem pogut obtenir un reportatge gràfic actualitzat d'aquesta edificació, que complementa una visita anterior efectuada en data 01/10/2006. 

L'aparició de les fotografies en el següent reportatge no guarden cap ordre en concret en relació amb la visita efectuada.

Com es pot comprovar a les fotografies, el temps no va acompanyar gaire. La presència d'abundants núvols durant tot el dia, va comportar que les fotos no hagin sortit gaire lluïdes


La nostra presència avui al castell de Castelldefels, ha coincidit amb el penúltim dia d'obertura de l’ EXPOSICIÓ: LES BRIGADES INTERNACIONALS A CASTELLDEFELS (Del 13 de novembre de 2016 al 13 de febrer de 2017 al Castell de Castelldefels).


F O T O S

Any 2006


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 


Any 2017





 

I T I N E R A R I 


Situació: A Castelldefels, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona).

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Restaurat. Visitable - Zones d'aparcament gratuït als voltants. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Castelldefels.

Altres noms: Castell de Fels.

Accés - Visitat el 01/10/2006 i el 12/02/2017:

Localitzarem la porta d'entrada, en un extrem de l'Avinguda de Maria Girona. Des de la Plaça del castell, on hi ha la Torre de la Plaça del castell s'accedeix al interior del recinte on està ubicat el conjunt monumental, format pel Castell de Castelldefels i l'Església romànica de Santa Maria del Castell.

Localització:

Altres:

  • A grans trets:

“El Castell de Castelldefels

 El castell de Castelldefels s’alça en el punt més alt d’un pujol, en posició dominant sobre la franja costanera entre el massís del Garraf i Barcelona. Data del segle XVI, encara que al segle X ja existia l’església que hi ha a l’interior. Va ser construït sobre restes ibèriques i romanes.

Durant segles, va ser utilitzat per controlar el territori i com a fortalesa de defensa contra les invasions àrabs, i entre els segles XVI i XVII contra els atacs de pirates barbarescos.

 L'any 1897, Manuel Girona va comprar i va rehabilitar el castell. Finalment en 1988 va ser adquirit per l'Ajuntament de Castelldefels i va començar el seu procés de recuperació fins avui dia.

Castelldefels – Turisme cultural


  • Profunditzant una mica més:
  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2017):

“ Descripció

Sobre un turó prop de la vila de Castelldefels trobem el recinte del castell i l'antiga església romànica formant un sol conjunt.

El que avui dia en resta es troba totalment embegut en la reforma feta el 1897 pel propietari del castell i l'església, Manuel Girona, que pren amb la restauració un fals aire medieval per la inclusió de matacans trilobats, merlets i una torre angular.

 El castell pròpiament dit, majoritàriament d'època moderna, està format per dos cossos, un a llevant i un a ponent.

 El de llevant és de planta quadrada i està edificat al voltant d'un pati, amb planta baixa, dos pisos i golfes.

Té torres quadrades als angles, excepte a l'angle SO, on hi ha la torre mestra de planta circular coronada amb merlets.

L'accés, amb una porta d'arc de mig punt de grans dovelles i la data de 1695 a la clau, està situat a llevant.

 L'altre cos, situat a ponent, és de planta aproximadament cúbica. 

L'accés al recinte es realitza per un flanquejat de dues torres de planta quadrada.

Notícies històriques

Fortalesa, dins el terme antic d'Eramprunyà. Documentat el 970. Encimbellat prop l'antiga parròquia.

Documentat des del 970, el Castell de Feles o "Castrum Felix"", dins del terme del Castell d'Eramprunyà comptava en el seu recinte amb l'església preromànica i romànica i el monestir benedictí de Santa Maria de Castelldefels (fundat pel Comte Miró I de Barcelona), depenent de Sant Cugat.

El banquer Manuel Girona l'adquireix el 1879, i el va fer restaurar des de 1897 per l'arquitecte Enric Sagnier, que optà per un medievalisme de fantasia.


En aquesta mateixa pàgina també hi trobareu informació de l’església parroquial de Santa Maria de Castelldefels i de la Torre situada davant de l'actual portal d'accés al recinte del castell - (Torre de la Plaça del castell ).


  • Reblant el clau ...
  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de les pàgines web de l'Ajuntament de Castelldefels, Un passeig per la nostra història”, el següent text (Febrer 2017):

DE PORT NATURAL A PLATJA

UN PORT NATURAL

Fa uns 2500 anys aproximadament, a l'època dels ibers i fins a l'època romana, la línia de costa passava a prop de l'actual avinguda de la Constitució.

En aquell temps, tota aquesta costa formava un estuari, un ample port natural d'ancoratge.

En un port d'aquest tipus no hi han gaires estructures de terra i els barcos queden ancorats al mar, i la càrrega i descàrrega es fa mitjançant barques, és un espai en què per la qualitat, naturalesa i profunditat del fons, així com per aquesta resguardat de certs vents, troben bona subjecció les àncores dels vaixells.

Era un lloc apte perquè les naus romanes (i més tard les de l'Edat Mitjana) hi ancoressin i hi comerciessin.

S'exportaven productes agrícoles (bàsicament vi), que es produïen a la zona que avui ocupen les poblacions de Castelldefels, Gavà i Viladecans.

EL COMERÇ MEDIEVAL: EL VAIXELL ENFONSAT AL CANAL OLÍMPIC

 En excavar per fer el Canal de Piragüisme, sortí a la llum un antic vaixell enterrat.

Era una barca medieval, un llagut, d'uns 10 metres de llargada, de vela llatina, que podia armar fins a sis rems per banda, amb una capacitat de càrrega de 5 tones.

Al seu costat es van trobar diverses gerres escardades.

Es desconeixen les causes del naufragi i, segons els arqueòlegs, el llagut es dedicava al transport de peix en conserva.
ATACS DELS PIRATES A LA COSTA DE CASTELLDEFELS

 L'existència del port facilitava l'accés dels vaixells que es dedicaven al comerç, però també dels que es dedicaven a la pirateria.

La por als pirates devia ser immensa. Una por que es degué transformar en terror quan, segons testimonis del 23 i 24 de febrer i del 4 de març de 1550, els pirates atacaren les costes de Castelldefels. Jaume Codina ens explica: “L'audàcia dels moros arriba a mitjan segle (XVI) a efectuar desembarcaments al delta de ponent (Gavà i Castelldefels). Els habitants d'aquelles parts, no tenint el refugi del castell,... (aleshores encara no se n'havia iniciat la construcció), han de fugir als boscos de les muntanyes veïnes. Les cases queden despoblades”.


EL PORT NATURAL DE CASTELLDEFELS DEFENSAT PEL CASTELL I LA TORRE BARONA

 Amb la reconstrucció del castell el 1550 (mig enderrocat amb motiu de la Guerra Civil catalana un segle abans), de les torres de guaita de la ciutat poc després i de la Torre Barona el 1583, el port natural de Castelldefels esdevindrà un punt fort a la costa barcelonina.

Als segles XVI, XVII i XVIII, al litoral de Castelldefels hi atracaven molts vaixells, tant per al comerç com per a la guerra. Un apunt del dietari de la Generalitat, de setembre de l'any 1611, deia: “Divendres a XVI.- En aquest die los senyors deputats feren anar a dos galeras de les de dit General, que estaven a punt envers Castelldefels”.


UN PORT PER A REIS, PRÍNCEPS I EMPERADRIUS

 Al llarg dels anys, el port de Castelldefels va ser molt utilitzat per pescadors i comerciants, però també per l'alta aristocràcia. Era en l'any 1478, segons es relata en el dietari de l'antic Consell de Cent de Barcelona, que “Setembre, dilluns XXVIII.- Aquest jorn la magestat del Senyor Rey entra en la present ciutat per mar venint de Castelldefels”.

El 18 de juliol de 1666, l'emperadriu Margarida d'Àustria, germana del rei Carles II d'Espanya, desembarcà a Castelldefels procedent de Cartagena, acompanyada de 27 galeres.


LA FORMACIÓ DEL DELTA I DE LA PLATJA DE CASTELLDEFELS

Ara fa 2000 anys es va iniciar un procés de transformació, pel qual allò que era un port natural va esdevenir, de mica en mica, una zona deltaica, on es formaria la platja de Castelldefels.

El vent i la força del mar arrossegaven els llims i les sorres més volàtils que el riu Llobregat dipositava a la zona de Sant Boi i el Prat i va formar una llenca de terra que s'allargava des de les costes de Garraf en direcció al Prat i que separava el mar d'un ampli estany: l'estany de la Murtrassa.

En una segona etapa iniciada ara fa uns 1500 anys, de mica en mica, aquest estany s'anà omplint per les aportacions de les petites rieres de la zona fins a acabar formant el delta del Llobregat.

El delta occidental, el nostre delta, no és ben bé pla, sinó que té la forma d'una enorme banyera, amb una barrera que el delimita: la cadena de sorres i dunes de la platja, més elevades que les terres de l'interior. Això explica que resulti tan difícil evacuar l'aigua quan hi ha una inundació.

El delta, pel front marítim, es va transformar en l'actual platja de Castelldefels, platja que ben entrat el segle XX va ser redescoberta i va esdevenir factor determinant i símbol de la ciutat, a més de motor important de l'economia local, de la mà d'un fenomen nou que va aparèixer amb força a partir dels anys 60: el turisme de masses.

EL CASTELL DE CASTELLDEFES

SITUACIÓ DEL CASTELL

Dalt d'un turó de 59 m d'altura sobre el nivell del mar, dominant la zona sud del Delta del Llobregat i damunt del que en el seu dia va ser un poblat ibèric i, posteriorment, una vil·la romana, s'alça el castell de Castelldefels. 


Més informació sobre Prehistòria i Història Antiga


EL CONJUNT DEL CASTELL

Segons l'època de construcció, s'hi distingeixen tres sectors:

  1. L'església, bastida al segle X, reconstruïda al segle XII i fortificada als segles XIV i XV. 
    2. El cos A, aixecat el 1550 amb pedra de marès rogenc. 
    3. El cos B, construït al segle XVIII, amb pedres i maons emblanquinats, que donen una tonalitat beix a aquesta part del castell.


L'ESGLÉSIA, EL SECTOR MÉS ANTIC DEL CONJUNT DEL CASTELL

Al segle X, Castelldefels era terra de frontera amb el Califat musulmà de Còrdova. En aquella època, el comte Sunyer va encomanar al monestir de Sant Cugat l'organització del que en el futur seria Castelldefels. Sota la direcció d'aquell monestir es va començar a construir l'església de Santa Maria. La primera notícia documental que en tenim és de l'any 967.


ELS ANTECEDENTS DE LA FORTALESA ACTUAL: SEGLES XIV I XV

La inestabilitat política i social que va afectar Catalunya al llarg dels segles XIV i XV va comportar la necessitat de consolidar i engrandir les estructures militars. En aquest moment, l'església de Santa Maria es va fortificar. La documentació escrita ens diu que en aquesta època hi havia, al cim del turó, una casa forta envoltada d'una muralla relativament gran. Aquesta casa forta va desaparèixer poc després i va ser substituïda pel Castell que avui coneixem. 


Més informació sobre l'Època Medieval (en construcció)


1550: CONSTRUCCIÓ DEL COS A

A mitjan segle XIV, el centre econòmic europeu es va traslladar de la Mediterrània a l'Atlàntic. Aquest desplaçament es va accentuar després del descobriment d'Amèrica i va fer que les potències europees perdessin interès per la zona mediterrània. 

Paral·lelament a aquests fets, l'imperi turc va iniciar una fase expansiva i es va estendre des de les portes de Viena fins a Egipte. Amb l'ajuda dels pirates barbarescos, els turcs van constituir un veritable perill per a la població que habitava a la costa. 

Per fer–hi front, Felip II va ordenar bastir una xarxa defensiva de torres i castells des de Cotlliure (actualment al sur de França) a Ayamonte (Huelva). 

En aquests moments, a l'any 1550, es va fer construir, amb pedra de marès rogenca, el cos A del Castell.


SEGLE XVIII: L'AMPLIACIÓ DEL CASTELL. CONSTRUCCIÓ DEL COS B.

Un cop acabada la Guerra de Successió, el 1714, Catalunya va viure una etapa de creixement econòmic que va deixar empremtes al castell. 

El 1717 s'inicien les obres d'ampliació de l'església amb la construcció de la capella de la Salut. Amb motiu de la construcció d'aquesta capella es va constituir la confraria de la Mare de Déu de la Salut. Una de les finalitats d'aquesta associació era el rescat dels captius empresonats pels pirates. 

Per fer front a les incursions dels pirates, que encara continuaven actius va caldre ampliar la fortalesa. El 1734 es va bastir el cos occidental del castell, fet de pedres i maons emblanquinats que van donar a aquest sector una tonalitat beix.


LA PRIMERA RESTAURACIÓ 1897-1910

El 1883, el castell estava en ruïnes. Amb la desaparició de la pirateria la fortalesa va perdre el sentit defensiu. 

L'any 1897, el banquer barceloní Manuel Girona va comprar la baronia de l'Eramprunyà i va encarregar la restauració del castell a l'arquitecte Enric Sagnier, que va respectar el seu caràcter essencial. 

Amb la restauració es va construir l'actual muralla, i es van refer amb criteris historicistes les torres. Així mateix, es van incloure a la façana del cos B portes i finestres amb un aire de gòtic tardà i es va fer recréixer la torre més alta.

L'AJUNTAMENT COMPRA EL CASTELL I RESTAURA L'ESGLÉSIA

L'Ajuntament de Castelldefels va comprar el castell l'any 1988. L'any següent va promoure l'estudi històric i arqueològic del conjunt i un projecte per rehabilitar i restaurar l'església. 

Les obres van consistir a la reconstrucció de les parts afectades i en el retorn dels colors originals als diversos cossos: blanc a l'obra romànica i blau a la capella de la Salut. A l'interior es va adequar el presbiteri de manera que també es poguessin veure les ruïnes ibèriques i romanes que hi ha al subsòl. Així mateix, es va rehabilitar la capella de la Salut, tenint cura de les pintures neoclàssiques i dels grafits de la Guerra Civil de 1936-39.

RESTAURACIÓ ACTUAL DEL CASTELL

L'any 2001 l'Ajuntament de Castelldefels va aprovar un programa d'usos del castell i en va iniciar les obres de restauració i rehabilitació. 

Les obres es portaran a terme en dues fases. En la primera, es consolidarà l'estructura, substituint forjats i cobertes, i es restaurarà la Sala institucional. Les obres tenen un pressupost de 1.725.249 euros. L'execució d'aquestes obres permetrà la instal·lació d'un centre d'interpretació d'història del castell i de dues sales d'exposicions: la primera, dedicada a l'obra pictòrica de Josep Guinovart i la segona, a la programació d'exposicions temporals. 

En la segona fase, es rehabilitarà la resta de l'edifici, es construirà un teatre a l'aire lliure i la zona més alta del castell s'habilitarà com a mirador.”


EL CASTELL DE CASTELLDEFELS: UNA LLARGA HISTÒRIA

Durant segles, el Castell ha estat testimoni mut de l'evolució de Castelldefels als seus peus. Els seus murs constitueixen avui l'emblema del ric patrimoni històric-arquitectònic de la ciutat, però en el passat van servir per a la defensa ferma dels seus habitants.

El conjunt del castell
Dalt d'un turó de 59 m d'altura sobre el nivell del mar, dominant la zona sud del Delta del Llobregat i damunt del que en el seu dia va ser un poblat ibèric i, posteriorment, una vil·la romana, s'alça el Castell de Castelldefels.

Segons l'època de construcció, s'hi distingeixen tres sectors:
1) L'església, bastida al segle X, reconstruïda al segle XII i fortificada als segles XIV i XV.
2) El cos A, aixecat el 1550 amb pedra de marès rogenc.
3) El cos B, construït al segle XVIII, amb pedres i maons emblanquinats, que donen una tonalitat beix a aquesta part del Castell.

L'Església, el sector més antic
Al segle X, Castelldefels era terra de frontera amb el Califat musulmà de Còrdova. En aquella època, el comte Sunyer va encomanar al monestir de Sant Cugat l'organització del que en el futur seria Castelldefels.

Sota la direcció d'aquell monestir es va començar a construir l'església de Santa Maria. La primera notícia documental que en tenim és de l'any 967.

Els antecedents de la fortalesa actual: segles XIV i XV
La inestabilitat política i social que va afectar Catalunya al llarg dels segles XIV i XV va comportar la necessitat de consolidar i engrandir les estructures militars. En aquest moment, l'església de Santa Maria es va fortificar.

La documentació escrita ens diu que en aquesta època hi havia, al cim del turó, una casa forta envoltada d'una muralla relativament gran. Aquesta casa forta va desaparèixer poc després i va ser substituïda pel Castell que avui coneixem.

1550: Construcció del Cos A
A mitjans del segle XIV, el centre econòmic europeu es va traslladar de la Mediterrània a l'Atlàntic. Aquest desplaçament es va accentuar després del descobriment d'Amèrica i va fer que les potències europees perdessin interès per la zona mediterrània.

Paral·lelament a aquests fets, l'imperi turc va iniciar una fase expansiva i es va estendre des de les portes de Viena fins a Egipte. Amb l'ajuda dels pirates barbarescos, els turcs van constituir un veritable perill per a la població que habitava a la costa.

Per fer–hi front, Felip II va ordenar bastir una xarxa defensiva de torres i Castells des de Cotlliure a Ayamonte. En aquests moments, a l'any 1550, es va fer construir, amb pedra de marès rogenca, el cos A del Castell.

Segle XVIII: L'ampliació del Castell. Construcció del cos B.
Un cop acabada la Guerra de Successió, el 1714, Catalunya va viure una etapa de creixement econòmic que va deixar empremtes al castell.

El 1717 s'inicien les obres d'ampliació de l'església amb la construcció de la capella de la Salut. Amb motiu de la construcció d'aquesta capella es va constituir la confraria de la Mare de Déu de la Salut. Una de les finalitats d'aquesta associació era el rescat dels captius empresonats pels pirates.

Per fer front a les incursions dels pirates, que encara continuaven actius va caldre ampliar la fortalesa. El 1734 es va bastir el cos occidental del Castell, fet de pedres i maons emblanquinats que van donar a aquest sector una tonalitat beix.”


MANUEL GIRONA COMPRA EL CASTELL I EL RESTAURA (1897-1910)

La Sala Institucional (o Noble)
El 12 de febrer de 1897, el banquer barceloní Manuel Girona (1817-1905), nascut a Tàrrega (Lleida), va adquirir el Castell juntament amb la resta de les antigues possessions de la Baronia de l'Eramprunyà.

Girona va encarregar la restauració del Castell a Ramon Soriano i Tomba, qui va acabar les obres cinc mesos més tard.

La restauració efectuada estava clarament influenciada per les teories neogòtiques dominants en la seva època.

La sala Institucional (també anomenada Noble) és la peça que destaca més de l'interior. D'aquesta sala cal ressenyar la llar de foc de pedra i escaiola decorada amb motius vegetals i les inicials M G a la campana, els arrimadors que recorden els de l'apoca medieval, els paraments pintats amb una sanefa formada per una àguila combinada amb dues flors de llúpol i l'escut de Catalunya.

També cal destacar el fris que decora la part superior de les parets, d'inspiració renaixentista, on es reprodueixen fulles d'acant i amorets amb escenes de caça i en el centre l'escut de la Baronia de l'Eramprunyà.

La sala d'Esgrima

La sala d'esgrima està decorada en la seva part superior per un seguit d'escenes formada per quinze medallons amb màximes escrites a sota.

Els medallons són reproduccions de gravats de l'obra d'Otto van Veen (1556-1629) “Quinti Horatii Flacci emblemata” (“Emblemes de Quintus Horactius Flaccius”) editat l'any 1607 i traduit al castellà amb el títol de “Theatro Moral de la Philosofia de los Antiguos y Modernos”.”


 “ UNA RESTAURACIÓ PER DONAR UN ÚS PÚBLIC AL CASTELL

L'any 1988 l'Ajuntament de Castelldefels compra un Castell amb un greu estat de deteriorament amb un objectiu: que algun dia l'emblemàtica edificació torni a obrir les seves portes tot destinant els seus espais a l'ús públic. El 2007 les obres realitzades ja ens permeten visitar-lo.

La restauració de l'Església del Castell

El 1996 van acabar les obres de restauració de l'església de Santa Maria del Castell. Originària del segle X, aquesta església romànica ha sofert nombroses modificacions posteriors; la més notable, al començament del segle XII, va consistir en el reforç del creuer amb arcs torals i pilastres.

Els treballs de restauració s'havien iniciat el 1989 amb una investigació arqueològica que va posar al descobert les restes d'un poblat ibèric i d'una vil·la romana, que es van consolidar i conservar i es van deixar visibles al presbiteri, sota un paviment de vidre.

Aquesta restauració ens permet apreciar una gran part de la fàbrica original: una nau central, el transsepte i tres absis a llevant. Dins de l'absis central, cal destacar l'existència de restes de pintures romàniques i d'un acrílic contemporani del pintor Joan Hernández Pijoan.

Una de les capelles del segle XVI es va habilitar per exposar-hi els elements petris més significatius que il·lustren l'evolució de la construcció. Finalment, les rajoles vidriades blanques i blaves que decoren la portada renaixentista es van restaurar, en part, imitant les tècniques de l'època.

Presó de brigadistes internacionals

Durant la Guerra Civil, el Castell va ser utilitzat com a caserna i presó de les Brigades Internacionals. L'església va allotjar el cos de guàrdia i els brigadistes hi van deixar una sèrie de grafits, que també es van restaurar.

La rehabilitació del Castell: la consolidació estructural

Entre els anys 2003 i 2005 es van dur a terme les obres de restauració de l'edifici del Castell consistents en la consolidació estructural, substitució de forjats i cobertes del cos principal i restauració de la sala Institucional i del pati.

Aquest projecte es refereix exclusivament al cos principal del Castell, format per dos cossos clarament diferenciats: el cos oriental (A), que és en general de pedra de marès rogenc, procedent de les veïnes pedreres de Begues, i el cos occidental (B) format per maçoneria lliscada, que presentava un volum cúbic i un color beix característic.

També cal diferenciar molt clarament dos nivells d'actuació o d'acabat. Per una banda, es va fer una actuació general en totes les plantes d'aquests dos cossos, destinada a la consolidació i/o substitució de tots els elements estructurals (forjats) pel poder donar un ús públic a l'edifici, i a la construcció de noves cobertes.

A l'interior, s'hi van fer treballs de reforç i de substitució dels forjats horitzontals, tot protegint les superfícies on hi havia pintures o grafits, per poder-ho restaurar després. Tots els elements estructurals horitzontals es van fer amb bigues metàl·liques i lloses de formigó. D'altra banda, es van restaurar les cobertes amb bigues de fusta laminada i panells de fusta amb aïllament incorporat. Finalment, van continuar les obres amb les instal·lacions, paviments i acabats de les zones previstes al projecte.

El Pati d'Armes

Pel que respecta als revestiments de les parets del pati, es van repicar tots els paraments, ja que estaven en molt mal estat. Un cop netes, s'hi va retornar el material de revestiment, que va consistir en dues capes de morter de calç.

La rehabilitació del Castell: la restauració dels espais 
Entre el 2006 i el 2007 s'ha treballat en la restauració dels espais de la planta noble i el condicionament del pati i l'accés a l'edifici. Entre d'altres treballs, s'han consolidat els elements constructius propis de l'edifici: reforç de voltes i reparació d'esquerdes i altres desperfectes, fent servir tècniques tradicionals.

També s'han reproduït i col·locat paviments i cels rasos i s'han reparat i/o reproduït elements decoratius de pedra artificial o guix, entre d'altres. En el cas del pati d'accés, s'ha fet una reproducció exacta de les peces originals i s'han col·locat amb el mateix procediment com el que hi havia.

Així mateix, s'han restaurat les pintures decoratives que hi havia en algunes d'aquestes peces, amb el mateix acabat amb què s'havien trobat o amb el que es coneixia documentalment. S'han fet treballs de restauració i reproducció de fusteria i tancaments i de col·locació de vidres, ferramenta, etc. En total, s'ha actuat en una superfície de 522 m2.

Els tancaments

En el cas dels tancaments històrics, on es recuperava l'ambientació i la decoració que hi havia, s'han restaurat els originals o s'han reproduït fidelment, segons la documentació existent. En els espais de nova creació, els tancaments que ocupaven obertures existents s'han fet amb un disseny neutre i funcional i amb materials que s'integraven dins del conjunt de l'edifici; en el cas d'obertures de nova creació, s'han utilitzat materials clarament diferenciats dels històrics, neutres i funcionals.”


La visita a les corresponents pàgines, inicial i successives d'aquest segon bloc d'informació, s'enriqueix per la presència d'altres enllaços i fotografies relacionades.


“Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), les Brigades Internacionals van ser unes unitats militars compostes, principalment, per voluntaris estrangers que procedien de 54 països. Van lluitar a favor de la República espanyola, enfront de les tropes militars dirigides pel general Franco, el qual era ajudat pels exèrcits d'Alemània i Itàlia.

La xifra exacta no és segura. El total inscrit va ser de 35.252 brigadistes (hi ha fonts que parlen de 59.380 persones), però no hi va haver mai més de 20.000 homes alhora. Hi van morir 9.934.

La nacionalitat més nombrosa en brigadistes va ser la francesa, amb uns 10.000 voluntaris. Els alemanys i els austríacs van ser uns 5.000, en la seva majoria exiliats a París i a Brussel·les com a conseqüència de l'ascens del nazisme. Altres contingents importants van ser l'italià (amb 4.000 membres), el britànic (amb 2.500), el nord-americà (2.000) o el miler de sud-americans. Procedien d'estrats socials molt diferents, des d'intel·lectuals a treballadors manuals, i alguns d'ells acabarien convertint-se, per diferents raons, en personatges de notable importància històrica.”

Extret de la pàgina web de l'Ajuntament de Castelldefels - 12/02/2017


Edificacions properes: A Castelldefels hem localitzat fins a 11 antigues torres de guaita, a més del Castell de Castelldefels:

  1. Torre Barona
  2. Torre Climent Savall
  3. Torre d’Antoni
  4. Torre de Can Gomar
  5. Torre de Can Moliner
  6. Torre de Can Roca de Baix
  7. Torre de Can Valls de la Muntanyeta
  8. Torre de Gabriel Folcher
  9. Torre de la Plaça del Castell
  10. Torre Fael
  11. Torre Moruna
  12. Església de Santa Maria del Castell de Castelldefels

Altres pàgines:

  • Turisme:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S


Castelldefels és una localitat molt propera a Barcelona capital i que gaudeix d'una merescuda fama com a centre de turisme familiar, tant a nivell local com a nivell internacional.

Interminables platges de sorra fina, amb aigües costaneres poc fondes, fan les delícies de tothom.

A la fotografia anterior n'apareix una mostra.

En aquest cas concret, tot i que en general aquest lloc és conegut com la platja de Castelldefels, en realitat estem a la zona anomenada les Botigues de Sitges, dins del terme municipal d'aquesta altra i afamada població costanera, el casc urbà de la qual està a l'altra banda de les muntanyes del fons, les conegudes com a Costes del Garraf.