Resultats de la cerca

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, es troba la Torre Negra, un casal fortificat documentat des del segle XII d'estil medieval. L'edifici, de propietat privada i no visitable, es conserva en bon estat i destaca per la seva ubicació discreta a la vora del municipi. Actualment no té protecció oficial declarada.

Altres noms: Castell de Clasquerí

El castell de Castellar es troba a les afores de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, documentat des del segle X amb estil gòtic. Presenta planta quadrada deformada en trapezi amb torres coronades de merlets, finestres gòtiques geminades i la capella de Santa Bàrbara adossada. Protegit com a BCIN, ha estat restaurat totalment al segle XIV i reformat als segles XIX i XX, mantenint actualment un aspecte impecable.

Altres noms: Monestir de Santa Maria de Montserrat, Santuari de Montserrat.

El Monestir de Santa Maria de Montserrat, situat a la muntanya de Montserrat a Montserrat, és un conjunt monumental d'origen medieval del segle XI que alberga la basílica, dependències monacals i capelles. Destaca per la seva portalada romànica original amb decoració escultòrica, la façana monumental dissenyada per Puig i Cadafalch amb col·laboració de Gaudí, i la venerada Mare de Déu de Montserrat.

Torre de telegrafia òptica número 45 situada al Figaró, al Vallès Oriental, que formava part de la línia militar de Vic a Barcelona durant el segle XIX. Es tracta d'una edificació restaurada i ben conservada, encara que amb accés restringit, que destaca per la seva funció històrica en les comunicacions òptiques militars de l'època.

Altres noms: Pont romà - Pont del diable

El pont de Martorell, entre Castellbisbal (Vallès Occidental) i Martorell (Baix Llobregat), és una construcció romana del segle IV aC amb fonaments originals i reformes romànica i gòtica posterior. Destaca pels seus fonaments romans amb marques epigràfiques de legions, els arcs de volta apuntada gòtics i la reconstrucció posterior a la Guerra Civil. Té accés lliure i es troba en bon estat de conservació.

A Terrassa, dins del Parc de Vallparadís (Vallès Occidental), es troba aquest conjunt romànic del segle VI en perfecte estat de conservació. Es tracta d'un edifici medieval visitable que destaca pel seu valor històric i arqueològic dins del paratge natural. La seva protecció és desconeguda, però es pot visitar amb entrada de pagament.

Monestir situat a Castellfollit de Riubregós, a l'Anoia. Edifici medieval dels segles XI-XII, ben conservat, que forma part del conjunt fortificat de Castellfollit juntament amb el castell i dues torres. L'accés és restringit i es troba a 480 metres d'altitud.

Altres noms: Castell Sa Pera.

Sant Llorenç de Savall, al Vallès Occidental, conserva les restes del Castell de Pera, una fortificació dels segles X-XI d'estil medieval. L'edifici, també conegut com a Castell Sa Pera, es troba en terrenys de difícil accés als afores del municipi. L'estat de conservació i la protecció legal de les seves restes són actualment desconeguts.

Altres noms: La Torreta i/o la Torrota de La Roca.

A la vora de Sant Llorenç de Savall, al Vallès Occidental, es troben les minses restes del castell medieval de La Roca, situat a 501 metres d'altitud. L'edifici, actualment malmès amb poques restes conservades, és lliurement accessible mitjançant un camí de muntanya. La protecció de l'edifici és desconeguda, però es conserven vestigis de la construcció medieval, inclosa una possible torre de guaita.

Sant Miquel de Toudell és una església romànica del segle XII situada a Can Mir, un petit nucli de Viladecavalls, al Vallès Occidental. L'edifici es troba en bon estat, tot i que no és accessible lliurement. La seva protecció és desconeguda i es localitza a prop del Castell de Toudell.

A Can Mir, nucli de Viladecavalls (Vallès Occidental), es troben les minses restes d'aquest castell medieval romànic del segle XI, ubicat a la vora de l'ermita de Sant Miquel de Toudell. L'edifici, construït amb pedra de baixa qualitat, es conserva molt malmès amb només petits vestigis que ocupen una estreta llengua de terra triangular. L'accés és lliure i es troba a 233 metres d'altitud.

El monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, és un conjunt arquitectònic romànic del segle XII amb evolució gòtica posterior, destacant pel seu claustre inferior amb capitells ornamentals i escenes bíbliques construït cap a 1190. Protegit com a BCIN i en bon estat de conservació, l'edifici conserva l'església de tres naus, el claustre de dos pisos i les muralles fortificades del segle XIV que envolten el recinte monàstic.

A Valldoreix, municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), es conserven les restes d'aquest castell del segle XII, documentat des de 1148. Del primitiu edifici només subsisteix un mur de grans dimensions orientat est-oest, construït amb còdols de pedra calcària, que mostra forats de bastida i possibles encaixos per a jàsseres de fusta.

Castell de Montbui, situat al municipi de Bigues i Riells (Vallès Oriental), és una fortificació medieval molt malmesa ubicada a 538 metres d'altitud. L'edifici conserva només un habitacle cobert accessible, mentre que la resta de l'estructura es troba en estat ruïnós. Davant seu hi ha l'ermita pre-romànica de Sant Mateu de Montbui, de nau única amb absis de planta de ferradura, amb accés lliure però protecció desconeguda.

Altres noms: Coneguda popularment com la Torre de l'ermita, nom amb el que també es coneix el Santuari de la Verge del Camí

Torre de defensa del segle XVI situada a Cambrils (Baix Camp), al costat del Santuari de la Verge del Camí. Construcció de planta rectangular amb paredat en verd, merlets i voltes de canyes, restaurada a finals del segle XX. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Torre del Barri de la Marina i/o Torre dels moros.

A Cambrils (Baix Camp), aquesta torre de planta circular del segle XVII és una construcció defensiva de paredat amb reforços de carreus, d'uns 12 metres d'alçada, erigida per vigilar la costa contra els atacs pirates. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, fou restaurada a partir de 1995 per l'Ajuntament i actualment forma part del Museu d'Història de Cambrils, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Mas d'en Blai

Torre de defensa del segle XVI situada al mas d'en Blai de Cambrils (Baix Camp), construïda durant l'època de les incursions pirates berberiscs a la costa. La torre, de planta gairebé quadrada i quatre pisos, presenta matacans dobles i conserva testimonis de la porta antigamestava, tot i que ha sofert transformacions modernes. Es troba en bon estat, encara que coberta amb arrebossat poc estètic.

Altres noms: També és coneguda amb la denominació de Torre de la guineu.

Torre de defensa del segle XVI situada a Cambrils, al Baix Camp, construïda per vigilar la costa dels pirates berberiscs. Edifici de planta quasi quadrada amb obra de paredat i reforços de carreus als angles, restaurat l'any 1987 per l'Ajuntament de Cambrils. L'accés és restringit, tot i que es pot circular lliurement pels terrenys circumdants.