Resultats de la cerca

A Castellnou d'Oluges, municipi de Cervera a la Segarra, es conserven les restes d'un castell medieval documentat entre 1072 i 1095. Del primitiu edifici només subsisteix una torre rectangular de carreus amb espitlleres i algunes parets, actualment protegides com a bé cultural d'interès nacional. L'estat és fragmentari, amb la torre parcialment restaurada i les parets aprofitades per a construccions agrícoles modernes.

Castell roquer del segle XI situat a Biosca, municipi del Solsonès (Lleida), del qual perviuen restes de murs amb torrasses i una torre central rodona construïda sobre la roca. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat molt malmès amb poques restes visibles a la part alta del poble, accessible lliurement a peu des dels carrers de traçat medieval.

A Bellveí, municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest gran casalot documentat des del segle XI, amb l'edificació actual del segle XVI. Destaca per la seva façana oest amb porta inscrita "FETA A FER PER RAMON GADIEL" i balconeres amb barana de forja datada al 1700, així com per l'estructura cilíndrica antiga de cuba a la façana sud-est. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A l'Aranyó, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell documentat des del segle XII amb torre prismàtica primitiva i ampliacions dels segles XVI i XVII. L'edifici presenta façanes massisses amb tres plantes, porta adovellada, finestres amb motllures i galeria d'arcs de mig punt, adaptat a defensa i habitatge. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit per ser propietat privada.

A les afores de Sisteró, nucli del municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es troba aquesta petita capella romànica del segle XII amb nau única, absis recte i capelles laterals. Destaca per la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i la rosassa amb vitrall de la Mare de Déu, tot i que fou reformada el 1752. Es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

L'Església de Sant Esteve es troba a Pelagalls, municipi dels Plans de Sió, a la Segarra. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, protegit com a BCIN, que destaca per la seva portada amb tres arquivoltes decorades amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics, i un timpà esculpit amb la Maiestas Domini.

La capella de Muller, situada a la Plaça de l'Església del municipi dels Plans de Sió a la Segarra, és un edifici romànic del segle XII d'una sola nau amb coberta a dues aigües. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i la porta principal amb arc rebaixat decorat amb una gran voluta, així com per la petita rosassa tancada amb creu de ferro forjat. Es troba en bon estat, restaurada, tot i que l'accés és restringit.

A l'Aranyó, nucli dels Plans de Sió (La Segarra), es troba aquesta petita església romànica del segle XII, de nau central i una lateral, amb absis recte i campanar d'espadanya. Destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i els contraforts posteriors que reforcen l'edifici. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Església del castell

L'església de Montcortès de Segarra, al nucli de Montcortès del municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida), és un edifici religiós del segle XV situat davant del castell. Presenta una sola nau amb dues capelles laterals i destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Massoteres, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'aquesta ermita romànica del segle XI, actualment malmesa però estabilitzada parcialment. L'edifici, gairebé en ruïnes, manté la façana principal amb entrada rectangular de gran llinda de pedra, mentre que la resta de façanes i la coberta han desaparegut. Sense protecció oficial, és accessible lliurement i es troba dins un solar interior del poble, a 505 metres d'altitud.

L'ermita de Sant Macari es troba a Guissona, municipi de la Segarra. Es tracta d'una construcció romànica del segle XI amb nau rectangular i absis, edificada amb grans filades de carreus irregulars. Malgrat una recent restauració, presenta un estat precari amb danys estructurals importants i accés restringit.

Altres noms: Torre de la Presó / Torre de Medinacelli / Torre de Recs

La Torre de Recs és una torre defensiva quadrada de quatre plantes situada a Osor, a la Selva (Girona), construïda el 1439 per Violant de Recs en estil gòtic tardà. Destaca per les seves pedres cantoneres ben tallades, finestres gòtiques trevolades, espitlleres i merlets conservats, així com per la seva robusta construcció de maçoneria desbastada.

Altres noms: Can Pujals / Torre de Na Carme Bota / Torre d'en Pere Ballell

Torre de guaita de planta quadrada del segle XVII situada a Tossa de Mar (La Selva), construïda com a element defensiu davant de la badia per protegir els vilatans. Presenta cantonades reforçades amb blocs de granit i restes de barbacanes, amb tres plantes i diverses obertures. Es troba en bon estat de conservació, integrada entre construccions veïnes més modernes, sense protecció oficial registrada.

Edifici medieval situat a Tossa de Mar, a la Selva, que data del segle XVI, encara que la torre de defensa quadrangular i la garita circular de vigilància són del segle XVII. Es tracta d'una antiga masia coneguda com a mas Rabassa o mas de la Torre, amb dues plantes, portal adovellat i finestres de pedra picada, que conserva elements defensius característics de l'època de les incursions pirates a la costa catalana.

A Tossa de Mar, població costanera de la Selva, es troba la Vila Vella, recinte emmurallat del segle XII declarat monument històric nacional el 1931. Conserva gairebé íntegrament el seu perímetre de 300 metres amb set torres rodones, tres de les quals més altes amb corseres, merlets i camí de ronda. És l'únic exemple de població medieval fortificada que subsisteix al litoral català, amb accés lliure i bon estat de conservació.

Castell de Vilobí d'Onyar, situat al nucli urbà de Vilobí d'Onyar a la Selva, és una edificació medieval del segle XII amb estructura de planta quadrada i torres cantoneres, molt modificada per reformes dels segles XVIII i XIX, especialment per Pere Madrenys el 1872.

Castell d'en Plaja, situat a Lloret de Mar (Selva), és una casa-castell de l'any 1935 projectada per l'arquitecte Isidor Bosch i construïda fins als anys quaranta per l'industrial Narcís Plaja. D'estil neogòtic amb torres circulars, merlets i elements decoratius apuntats, presenta una bona apariència i es troba en bon estat de conservació.

Castell de Sant Joan, situat al turó de Lloret de Mar (La Selva), és una fortificació del segle XI amb torre mestra circular i muralla triangular, parcialment restaurada. Originàriament consagrat el 1079, va sofrir danys greus pel bombardeig britànic de 1805 i posteriors destruccions. Actualment protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.