Castell de Sant Joan – Lloret de Mar / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S 

Any - 2 0 1 0


Castell de Sant JOan - Lloret de Mar.

Any - 2 0 1 4


Castell de Sant JOan - Lloret de Mar.

Castell de Sant JOan - Lloret de Mar.

Castell de Sant JOan - Lloret de Mar.

Castell de Sant JOan - Lloret de Mar.

Castell de Sant JOan - Lloret de Mar.

I T I N E R A R I 


Situació: Dalt d’un turó, a Lloret de Mar (La Selva) – Girona.

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurat. Dins un terreny cercat. No és accessible lliurament. Visitable. Aparcament als carrers dels voltants.

Altres noms:

Accés - Visitat el 04/02/2010 i 23/05/2014:

A la localitat de Lloret de Mar, situat a la part alta del carrer de Marià Fortuny

Localització: N 41 41 37.96 E 02 50 21.95 – Altitud: 60 m.

Altres:

  • De la pàgina web de l’Ajuntament de Lloret, ens complau extreure aquesta informació (Novembre 2012):

“ Situat al cim del turó que separa les platges de Lloret de Mar i Fenals.

 L'any 1079 es consagrà la seva capella, però de la fortificació originària en resten només els fonaments de la torre de l’homenatge, la muralla est, uns vestigis al costat sud i diverses sitges excavades a la roca, actualment tapades.

Els orígens del Castell de Sant Joan són els orígens de la vila de Lloret. En el remot segle XI d. de C., les terres delimitades com Loredo estaven senyorejades per Sicardis de Lloret (1031-1103).
El conflicte bèl·lic que va enfrontar Anglaterra contra Espanya i França i que va concloure en la batalla de Trafalgar va tenir també un efecte desastrós per a la torre del Castell de Sant Joan. L'any 1805 l'armada britànica va bombardejar la torre, fet que va destrossar definitivament el recinte fortificat.

El castell va romandre en desús durant el segle XIX i va quedar reduït a un munt de runes.”


“ La primera notícia data del 1079, amb ocasió de la consagració de l'església del castell. Al llarg del segle XII la propietat fou compartida (i a cops disputada) entre el senyors de Palafolls i la Seu de Girona, fins que al 1217 restà plenament integrat dins la senyoria del capítol d'aquesta darrera.

 Fins al s. XIV fou regit per castlans (els Lloret). En aquest mateix segle la jurisdicció criminal fou cedida als Montcada, mentre que la civil continuà en mans de la Seu.

 El castell va ser notablement destruït l'any 1964, tot i que s'hi pogué fer una excavació que va permetre l'aixecament de la planimetria (1968).

Més endavant es reconstruí la torre mestra, rodona, i es realçà el mur perimetral. L’estructura de la construcció és triangular, amb les dependències internes quadrangulars o trapezials, fetes amb murs de pedra i morter. També hi ha una cisterna.”


  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent i extensa informació (Novembre 2012):

“ Descripció

El bastió es troba ubicat sobre una petita elevació coneguda popularment com el Turó des Castell, la qual acumula un desnivell de 60 metres sobre el nivell del mar.

Des de la seva posició albirem perfectament, a més de l'àrea propera al nucli de Lloret, el castell de Sant Joan de Blanes, que forma part d'una mateixa línia de fortificacions.

 El Castell està penjat literalment arran dels espadats. El Castell està ubicat sobre un petit promontori, al centre del qual trobem la gran torre mestre, de planta circular, d'una alçada sensible, aproximada d'uns 18 metres d'altura. La torre està envoltada per un gran mur perimetral, d'uns cinc metres d'alçada aproximadament, el qual defineix la planta o silueta triangular primigènia que havia tingut el castell en origen.

 I és que el castell ocupava un espai triangular d'uns 500 metres quadrats de superfície, protegit per la part de l'interior mitjançant una fosa d'uns tres metres de profunditat. Cal imaginar-se'l com una construcció defensiva molt simple, amb una part bàsica que era la torre, destinada a servir de talaia, rodejada d'un recinte emmurallat. En l'interior d'aquest recinte hi havia unes dependències molt senzilles, de planta quadrangular o trapezoïdal fetes amb murs de pedra i morter, on vivien els senyors del castell i el seu encarregat (Veure plànol adjuntat del Castell).

Tant la torre com el mur perimetral tenen com a matèria prima les pedres fragmentades i els còdols sense desbastar i treballar i lligats amb morter de calç. En l'actualitat el monument no està obert al públic. Unes grans valles de ferro colat envolten tot el perímetre físic del monument impedint d'aquesta manera el seu accés a la gent. Si es vol visitar el Castell, s'han de concertar visites prèvies. Contemplant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del servei de Patrimoni núm. 1.1101, ens adonem ràpidament que el castell en el 1989 encara no havia estat restaurat. Tanmateix aquesta fotografia és molt valuosa ja que ens permet adonar-nos ràpidament de l'estat deplorable en que es trobaven "conservades i protegides" les restes vivents del castell de St. Joan. Unes restes vivents que es limitaven tant sols, com es pot veure a simple vista en la fotografia, a part del basament de la torre circular i un fragment esquinçat del mur perimetral.

Notícies històriques

El castell de Lloret pertanyia a mitjan segle X als vescomtes de Cabrera, per bé que temps després, i mitjançant una aliança matrimonial, passà la patrimoni dels Montpalau.

De fet, la primera notícia documentada del castell és del 23 de gener de 1079. És tracta de l'acta de consagració de l'església de St. Joan, situada en el castell de Lloret Possiblement aquesta església o capella va funcionar durant un temps com a parròquia de la part marina del terme, és a dir, l'incipient nucli que s'anava formant junt al mar i que es va consolidar entorn del lloc conegut com el Grau durant els segles XIII i XIV, moment en el que els habitants de la fortalesa van decidir baixar a viure al poble.

En el mateix document apareixen esmentades les persones que en aquell moment el devien senyorejar: Sicarda i els seus fills Udalard, Barnat i Otó. Sicarda en el seu testament, datat el 1104, deixà el castell de Lloret, d'una banda, al seu fill Bernat (que fou bisbe de Girona des del 1093 fins al moment de la seva mort), i, d'altra banda, el seu gendre Bernat Gaufred, senyor de Plafolls. Aquest Bernat, fill de Sicarda, morí l'any 1110, i llegà la part que posseïa del castell de Lloret a la seu gironina. Uns anys més tard, vers el 1170 o el 1771, Bernat de Palafolls, dictà el seu testament, segons el qual la seu de Girona rebia l'altra meitat del castell de Lloret i gaudia, per tant, de tota la propietat.

L'any 1214, un descendent dels Palafolls anomenat Ramon fou elegit bisbe de Girona. Aquest fet va fer que el seu germà Guillem concedís a la seu de Girona totes les propietats de Lloret, el 1217. D'aquesta manera el castell de Lloret esdevingué, doncs, de ple senyoriu eclesiàstic. La suma d'aquest cúmul de factors va provocar el trencament de la unitat de jurisdicció baronial del sud-oest de la Selva.

En temps de Pere "el Gran", l'armada francesa malmeté -entre altres punts costaners, el castell i la vila de Lloret.

El 1372, Pere el Cerimoniós, va vendre el dret de bovatge del castell de Lloret, entre el de tants altres indrets.

És possible que el terratrèmol que va tenir lloc en el segle XV i que va afectar a les comarques gironines també repercutís en el castell, ja que en el segle XV es van dur a terme obres de reconstrucció, segons han demostrat els treballs arqueològics.

En el segle XVI es va iniciar un període de decadència per a la fortalesa. La defensa de Lloret obeïa ja a altres estratègies i a finals de segle es construïa per 150 lliures una gran torre de defensa en el nucli marítim.

El castell de St. Joan contenia dues capelles: per una banda tenim la capella de St. Joan, la qual es va mudar de lloc pel perill de ruïna que amenaçava el castell.

A principis del segle XVIII, el castell constava d'una altra capella, aquesta dedicada a Sta. Llúcia, en la qual hom hi venerava la Mare de Déu del Castell.

Al inici del segle XIX el castell estava en runes, quedant en peu només la torre. El castell fou incautat per l'Estat el 1855, arran de les lleis desamortitzadores, passant a mans del ministeri de Finances.

Durant la guerra contra Anglaterra que va fer cèlebre la batalla de Trafalgar, un vaixell anglès que volia reposar aigua en la platja de Fenals va voler dispersar a la gent que s'havia agrupat entorn el castell per tal d'observar la maniobra i va disparar diversos trets, un dels quals va partir longitudinalment la torre en dos. La segona meitat va caure degut a un llamp en el 1923. A partir d'aquell moment, la fortalesa de Lloret només va ser una petita referència.

 L'estiu de 1964 una excavadora, pertanyent a una urbanització veïna del Castell, sense previ avís ni permís de cap mena, obrí un vial que partí el castell en dos, destruint la base de la torre de l'homenatge, una sitja i manta sala d'ell; això impossibilità la total recuperació i dificultà en gran manera la restauració.

 El fet fou denunciat per l'Associació Espanyola d'Amics dels Castells, la qual inicià les gestions per tal de salvar les restes del Castell. Un projecte de restauració aprovat per la Direcció General de Belles Arts i restant pendent de la decisió i l'interès de l'Ajuntament de Lloret.

Quan es va celebrar el mil·lenni de la primera aparició del nom de Lloret en un document, am l'eufòria general per recuperar la història hi va haver un primer intent de salvar i dignificar les restes del castell. Parlem dels anys 1965-68, i després de 1983-84, una vegada que l'Ajuntament va aconseguir que l'Estat cedís al municipi els terrenys on estava situada la fortalesa, començant, per tant, a consolidar muralles i pedres. Les excavacions dutes a terme, per Armand de Fluvià entre 1965-68, van posar al descobert les restes del castell, la qual cosa va permetre que l'aparellador Ricar Canals, l'any 1968, en realitzés un plànol, permetent esbrinar que la torre mestre era en un dels angles del recinte fortificat, el de migjorn.

La torre tenia un diàmetre interior de 5,40 metres, i el gruix de les parets era de 135 cm. A part d'esbrinar les dades originàries de la torre de l'homenatge, aquestes excavacions també van permetre saber que el recinte o clos de muralles tenia una planta rectangular, i el mur de tramuntana feia uns 27 metres de llarg, semblantment als altres dos, que confluïen al costat de la torre.

Altres moments destacats van ser la reconstrucció de la torre de l'homenatge (1989-90)i la campanya d'excavacions arqueològiques dels anys 2000-2001, amb la musealització corresponent.

El castell de St. Joan es troba ubicat en el turó que separa Lloret de Fenals, en un penya-segat. Hi ha un camí que surt del Passeig Manuel i Bernat i que transcórrer arran de mar fins arribar al castell. No té cap tipus de pèrdua. Aquest és el recorregut a peu.

Paral·lelament també es pot sortir amb cotxe des de la plaça de la Riera; agafar el carrer Francesc Campedrà tot recte, i posteriorment el carrer Marià Fortuny, el qual ens acaba portant al castell.

 A finals del segle passat, aproximadament entre 1989-90, en el castell es van dur a terme un cúmul d'obres de gran repercussió que tenien com a objectiu restaurar part de la imatge primigènia que havia tingut el castell. En el context d'aquestes obres es va procedir a la reconstrucció de la torre mestre, rodona, i al realçament del mur perimetral.

L'any 2000 es van iniciar excavacions arqueològiques, centrades al pati d'armes, als voltants de la torre i a tres cambres de l'ala oest. Es van descobrir els fonaments de la torre mestres original i diverses sitges medievals, i s'ha evidenciat que tot la fortificació fou objecte de reformes generals entre els segles XV i XVI.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



 

  • Turisme:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.



Altres llocs interessants per visitar: Llocs amb encant


Camins de ronda de Lloret de Mar


“ Es tracta de camins que voregen la costa i que han tingut diferents usos al llarg de la història: accedir a les cales en cas de naufragi, vigilar l'horitzó per evitar atacs pirates i fins i tot per al contraban en temps de la postguerra.

Actualment s'hi pot passejar i gaudir, amb tranquil·litat, del paisatge costaner, i accedir a les cales amagades on temps enrere s'hi esdevenien altres fets quotidians.”


  • Des d'aquesta mateixa pàgina es pot obtenir  un fullet informatiu de les cales i els camins de ronda  – Empordà – Costa Brava.

  • I encara podem ampliar una mica més el concepte de "Camí de ronda", segons la definició que apareix a la interessant pàgina web de la Generalitat de Catalunya (Maig 2014):

QUÈ ÉS UN CAMÍ DE RONDA ?

Històricament els pescadors utilitzaven una sèrie de senders que recorrien el litoral per desplaçar-se d'una cala a una altra per terra, especialment a les comarques gironines, on l'abrupta orografia costanera divideix el territori en petites cales.

Amb el creixement de l'estraperlo marítim a finals del segle XIX i principis del segle XX, aquests camins van adquirir una gran importància, tant pels contrabandistes com per farers, pescadors, carrabiners i la Guàrdia Civil.

 Els uns els utilitzaven per fugir i transportar les mercaderies i els altres per perseguir i controlar el mar des de terra.

L'abandó de l'activitat agrícola, l'automatització dels fars i la desaparició d'altres activitats que les havien originat i la modernització de les infraestructures de transport van provocar que l'us dels camins de ronda disminuís de forma significativa.

Paral·lelament, el desenvolupament urbanístic derivat del turisme de costa que es va produir durant la segona meitat del segle XX va provocar l'abandonament i sovint el trencament de la continuïtat d'aquests camins.

La progressiva conscienciació del sector turístic per oferir un producte de major qualitat, així com l'augment de l'interès de la població en general per realitzar activitats de lleure lligades amb la natura i el paisatge ha provocat que diversos consistoris iniciïn un procés de recuperació dels camins de ronda, amb la col·laboració d'altres administracions competents.

 L'arranjament d'aquests camins permet a l'usuari accedir a zones verges del litoral realitzant una agradable passejada i gaudint alhora d'unes vistes extraordinàries a ran de mar.

Les actuacions de recuperació dels camins de ronda s'han realitzat, generalment, sense tenir en compte la continuïtat dels itineraris i l'homogeneïtat en les accions.

 Aquest fet ha suposat la implantació de solucions diferents per a camins amb problemàtiques i característiques similars.”


Visitant els Camins de ronda de Lloret de Mar - 23/05/2014:

Hem iniciat l'itinerari d'avui a Lloret de Mar, al Passeig Camprodon i Arrieta, 1-2 (Passeig Marítim), al Museu del Mar (41 41 58.2 02 51 02.9), una edificació que a la vegada hostatja l'Oficina de turisme, on ens han facilitat un fullet informatiu que ens ha servit de guia per aquesta excursió.

Hem fet un primer tram durant el matí: Situats davant mateix, d'esquena a la porta d'entrada a l'oficina de turisme, ens hem dirigit, cap a l'esquerra, caminant pel bell mig del Passeig Marítim, fins el final, en sentit nord-est. La propera silueta del Castell d’en Plaja, ens dona la benvinguda, de lluny.

 El recorregut per aquest camí, no presenta cap especial dificultat, llevat d'alguns trams d'escales que fan suar una mica, però les vistes que es gaudeixen des d'aquest miradors, sens dubte compensen l'esforç.

No són accessibles a persones amb mobilitat reduïda. Caldrà anar amb compte amb la canalla ... 

Durant l'itinerari, unes marques blanques i vermelles (GR-92), ens indiquen el camí.


-  Tram (aproximat) Museu del Mar – Cala sa tortuga.


Per la tarda i després d'un bon dinar assaborint els productes que generosament ens ofereix aquest mar, hem fet l'altre tram. Situats també al davant mateix, d'esquena a la porta d'entrada a l'oficina de turisme - Museu del Mar - , ens hem dirigit, ara cap a la dreta: Museu del Mar – Passeig marítim, inici del carrer Josep Tarradellas – Monument de la Dona marinera ...



De les nombroses pàgines que tracten aquest tema a Internet, relacionem les següents: