Resultats de la cerca

A Castell de Santa Maria, entitat de població de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, s'alça aquesta església romànica del segle XII de nau única amb capçalera plana i campanar de paret. Destaca per la seva porta adovellada amb decoració motlluda i l'interior amb volta de canó reforçada per arcs torals, tot i que ha sofert remodelacions que han alterat la seva estructura primitiva.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra, es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XI a la part baixa dels murs nord i est de l'actual templo, que data del 1742. L'edifici medieval original era d'una sola nau amb absis semicircular, del qual es mantenen vestigis fins a dos metres d'alçada. L'església es troba en bon estat, situada a la plaça de Sant Jaume, amb accés restringit.

La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.

L'església de Sant Jaume de Portell es troba al nucli de Portell, a Sant Ramon, a la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII, originàriament d'una sola nau amb volta de canó, que va ser reformada al segle XIX amb l'afegit d'una segona nau, sagristia i campanar de torre.

Altres noms: Capella de Sant Ramon Nonat

A Portell, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquesta capella d'una sola nau del segle XVII, realitzada amb carreus regulars i coberta a dues aigües amb campanar d'espadanya. Destaca per la inscripció "Ací es nat Sant Ramon Nonat" a la façana, el rosetó, l'interior amb volta de canó restaurada i la fornícula amb imatge del sant. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

A la Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII situada a l'entrada del poble. Destaca pel seu campanar de cadireta de tres ulls i per la decoració de la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, mentre que l'interior presenta volta de canó rebaixada amb petxines. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A La Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es conserven les restes d'un gran casal senyorial amb funcions de castell del segle XIV, de planta quadrada amb estances posteriors adossades. L'edifici, molt malmès però d'accés lliure, destaca per una finestra gòtica geminada amb decoració geomètrica a la planta noble, així com per la porta principal adovellada en arc de mig punt.

A Fonolleres, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XI situada a la plaça sota el castell. Tot que conserva trets romànics originals, ha estat molt modificada en segles posteriors amb capelles laterals i campanar d'espadanya de tres ulls. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

A Puig-redon, llogaret de Torà al Solsonès, es troba Can Millet, una capella documentada des del segle XI que conserva elements medievals com l'arc de mig punt adovellat de l'entrada principal. L'edifici de nau única amb volta de canó ha estat acuradament restaurat i es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit. Destaca pel seu campanar d'espadanya i la inscripció de 1859 a la dovella central de l'entrada.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta església-santuari romànica del segle XI de gran interès arquitectònic. Destaca per la seva planta rectangular amb nau única coberta de volta de canó, absis semicircular amb bandes llombardes i una pica baptismal esculpida en pedra. L'edifici, restaurat i en bon estat, té accés restringit però permet visita exterior lliure, amb aparcament a l'esplanada frontal.

Altres noms: Antic castell de l’Aguda.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

A Guissona, municipi de la Segarra, es troba aquesta torre defensiva de planta quadrangular del segle XVIII, construïda amb pedra arrebossada i grans carreus regulars. L'edificació presenta tres cossos diferenciats per línies d'imposta, amb espitlleres i obertures rectangulars, i mesura aproximadament tres metres i mig de costat per set d'alçada.

A Cellers, petita entitat de Torà (Solsonès), es troben les ruïnes d'un castell medieval d'origen als segles IX-X, que fou robust edifici de planta quadrangular amb escut de marbre blanc amb armes dels Pignatelli, Aimeric i Anglesola. L'edifici fou habitat fins als anys 50 del segle XX, però des d'aleshores ha sofert una forta degradació i actualment només resten ruïnes molt malmeses sense protecció oficial.

L'església de Sant Martí i Sant Celdoni es troba a Cellers, petit nucli de Torà al Solsonès. Construcció romànica del segle XI amb nau única, volta de canó i campanar quadrat adossat a la façana est. Documentada des de 1038, presenta bon estat exterior i es localitza a la part alta del llogaret.

El castell de Claret es troba a la petita localitat de Claret, dins el municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XI, esmentada documentalment des del 1026, que va ser seu d'una família noble local. L'edifici es troba en estat molt malmès i pràcticament irreconeixible, sense protecció oficial, amb les seves restes barrejades amb pedres d'altres construccions.

L'església de Claret, a Torà (Solsonès), és un edifici romànic del segle XII de planta rectangular amb nau única, volta de canó apuntada i absis semicircular. Destaca per la seva entrada amb arc adovellat, el campanar d'espadanya i tres sarcòfags de pedra amb tapa de diferents característiques. Es troba en bon estat, documentada des de 1139, amb accés restringit.

A Torà, vila del Solsonès (Lleida), es conserven restes de la medieval ciutat emmurallada del segle XV, protegida com a BCIN. Del primitiu castell només queden traços, però subsisteixen alguns dels dotze portals originals i un llenç de muralla de carreus irregulars que supera els sis metres d'alçada, actualment desaparegut com a estructura defensiva.

A Sanaüja, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquest pont medieval del segle XIV que dóna accés al poble travessant la riera de Sanaüja. Construït amb carreus regulars disposats a filades, presenta un doble arc de mig punt amb mènsules motllurades a ambdues cares. Es conserva en perfecte estat i segueix en ús avui en dia, mantenint la seva funció original com a pas de vianants i vehicles.