Resultats de la cerca

Aqüeducte medieval del segle XIII situat a Selva del Camp, al Baix Camp, construït amb pedra i un sol arc de forma parabòlica. Actualment fora d'ús, les seves restes mostren la importància històrica de la zona, relacionada amb un antic molí documentat el 1285. No té protecció oficial i es troba en estat de deteriorament, accessible però en condicions precàries que desaconsellen la visita interior.

Altres noms: Pont dels moros - (Denominació popular) / El Pont Major i el Panal

A la Selva del Camp, al Baix Camp, es troba aquest aqüeducte medieval del segle XIV que salva la Riera amb una sola arcada de paredat i carreus lleugerament apuntada. Obra de gran valor històric, fou reparada al segle XVI i conserva una pedra gravada amb la data 1567. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat.

A Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva, es troba aquest petit santuari de planta rectangular amb teulada a doble vessant i campanar d'espadanya. L'edifici presenta obertures en arc amb dovelles de pedra i està protegit com a BCIL. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Arbúcies, a la Selva, es troba aquest pont romànic del segle XI construït amb pedra i morter sobre la riera d'Arbúcies. Es tracta d'una estructura estreta de petites dimensions amb arcada de mig punt d'un sol ull, sustentada per dos pilars rectangulars fonamentats sobre la roca. L'edifici es conserva en bon estat i tenia importància en la xarxa de comunicacions locals medievals, facilitant el pas de camins antics i la carrerada transhumant.

L'església de Sant Quirze d'Arbúcies, al municipi d'Arbúcies a la Selva, és un temple gòtic del segle XV reconstruït entre els segles XVI i XVIII. Destaca per la seva nau única amb set capelles laterals, el campanar de torre quadrada amb esferes de rellotge i elements decoratius com el retaule d'alabastre de la capella de la Puríssima.

L'església parroquial de Sant Fruitós de Brunyola, a la Selva, és esmentada des del 1098 i va sofrir una forta destrucció pels terratrèmols de 1427, que obligà a refer-la totalment durant el segle XV aprofitant part dels murs originals i la porta ferrada romànica.

A Breda, municipi de la Selva, es conserva aquest conjunt d'edificacions gòtiques del segle XIV que fou residència dels abats del monestir, disposades entorn d'un pati central. Destaca la porta d'entrada amb arc de mig punt i l'escut de l'abat Miquel Sampsó I, així com les finestres geminades i l'arc conopial amb decoracions florals. L'edifici, en bon estat, fou rehabilitat el 1980 i actualment acull habitatges.

Altres noms: La Catedral de la Selva

Sant Salvador de Breda, al nucli urbà de Breda a la Selva, és un monestir benedictí del segle XI d'estil romànic fundat pels vescomtes de Cabrera. Del conjunt monacal destaquen l'església gòtica amb campanar romànic de 32 metres i la galeria nord del claustre romànic tardà, reconstruïda el 1932. Es conserva en bon estat, té accés restringit i actualment allotja dependències municipals i el Museu Josep Aragay.

A Breda, municipi de la Selva, es troba aquesta antiga església parroquial romànica del segle XII, actualment seu de l'Ajuntament i del Museu Josep Aragay. L'edifici conserva la nau i l'absis semicircular amb pintures murals romàniques, destacant la finestra doble esqueixada i el fris d'arcuacions llombard a l'exterior.

Altres noms: Pont Medieval del Molí del Pont – (Ajuntament de Sant Martí d’Albars).

Pont medieval situat a Sant Martí d'Albars, al Lluçanès, que travessa la riera Gavarressa. Construcció de l'època medieval, és l'única d'aquesta època conservada al municipi i destaca per la seva notable longevitat. Es troba en bon estat, encara que actualment només és transitable per a vianants, i mereixeria protecció oficial.

A Sant Martí d'Albars, municipi del Lluçanès, es troba aquesta església barroca rural del segle XVIII que conserva una imatge de Santa Maria de tradició romànica procedent de la primitiva església de Sant Martí. L'edifici, de dimensions mitjanes, es manté en bon estat, tot i que l'accés no és lliure. La construcció actual data del XVIII, però el lloc té arrels medievals documentades des del segle IX.

Sant Pere de Llobera es troba al poble disseminat de Llobera, al Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XI que ha sofert múltiples renovacions posteriors que desfiguren l'estructura original, conservant només elements escultòrics com una finestra monolítica decorada i un sòcol amb motius geomètrics i vegetals. L'edifici es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Església de Santa Maria de Peracamps

A Peracamps, entitat de població de Llobera (Solsonès), es troben les restes d'aquesta església romànica del segle XI, situada prop del castell medieval. Actualment només subsisteixen alguns panys de murs de l'antiga rectoria i una cisterna visible, ja que l'edifici original fou malmès durant la guerra del 1936. L'accés és lliure i es troba a 827 metres d'altitud.

Sant Esteve de Granollers de la Plana es troba a Granollers de la Plana, entitat de Gurb, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una església romànica del segle XI consagrada el 1088, destacada pel seu gran absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes, amb cripta sota l'altar major. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert transformacions posteriors, i l'accés és restringit.

Altres noms: Monestir de Santa Magdalena de Salou.

El Monestir de Santa Magdalena es troba a Les Masies de Roda, a Osona, en un meandre del riu Ter. Es tracta d'una capella rural del segle XIII, originàriament dedicada a Santa Maria i posteriorment a Santa Magdalena, que conserva un claustre traslladat des de Vic el 1960.

A l'Esquerda, entitat de població de Les Masies de Roda a Osona, es troba l'església de Sant Pere, documentada des del 927 i reedificada al segle XI amb estil romànic. El conjunt, protegit com a BCIN, comprèn restes d'un poblat medieval fortificat amb muralla, habitacions i necròpolis, així com vestigis ibèrics anteriors. Actualment en estat de ruïna però accessible, el jaciment fou destruït el 1314 durant conflictes feudals.

Altres noms: Església de Sant Joan de Sentfores

A Vic, municipi i capital de la comarca d'Osona, es troba aquesta església de nau única amb origins al segle XI, tot i que fou renovada vers el 1697 i no conserva elements romànics originals. Destaca pel seu campanar de torre adossat al mur nord, la volta quatripartita decorada i un sarcòfag esculpit amb baix relleus als peus del portal. Protegida com a BCIL, es manté en bon estat de conservació.

Altres noms: Santa Maria del Barri o Santuari de Lurda

L'Església de Santa Maria del Barri es troba a Tona, municipi d'Osona, i és un edifici romànic del segle XII amb planta rectangular de tres naus i absis. Destaca per la seva imposta preromànica amb quadrúpede esculpit, el campanar romànic i l'interior gòtic amb columnes lobulades i elements barrocs. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.