Resultats de la cerca

Altres noms: Sant Miquel de Tudela

A Tudela, petit caseriu de Cervera (Segarra), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment malmesa però amb les quatre parets en peus, sense sostre ni accés lliure. Destaca per la seva nau única amb absis rodó, decorat amb columnes i cornisa de pedres trapezoidals, així com per la tomba antropomorfa adjacent. Malgrat no tenir protecció oficial, es conserva en un entorn de gran bellesa paisatgística a 540 metres d'altitud.

Necròpolis medieval situada a Torà, al Solsonès, amb setze tombes antropomorfes de tipus banyera conservades en bon estat sobre una plataforma rocosa. Les sepultures, d'orientació est-oest, inclouen tombes d'adults, adolescents i infants, aquestes últimes agrupades de manera singular. Difícil de datar amb precisió, podria pertànyer als segles VIII-IX o X, vinculada a comunitats cristianes en territori musulmà o nouvingudes del nord.

Altres noms: Santa Maria de Vallferosa

L'església de Santa Maria de Vallferosa es troba a Torà, al Solsonès, a 659 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció del segle XVII de planta rectangular amb porxat, caracteritzada per un campanar d'espadanya amb arc de mig punt. L'edifici, sense protecció oficial, presenta accés restringit i conserva elements arquitectònics com columnes octogonals de pedra i coberta de teula àrab.

A Puig-redon, llogaret de Torà al Solsonès, es troba Can Millet, una capella documentada des del segle XI que conserva elements medievals com l'arc de mig punt adovellat de l'entrada principal. L'edifici de nau única amb volta de canó ha estat acuradament restaurat i es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit. Destaca pel seu campanar d'espadanya i la inscripció de 1859 a la dovella central de l'entrada.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta església-santuari romànica del segle XI de gran interès arquitectònic. Destaca per la seva planta rectangular amb nau única coberta de volta de canó, absis semicircular amb bandes llombardes i una pica baptismal esculpida en pedra. L'edifici, restaurat i en bon estat, té accés restringit però permet visita exterior lliure, amb aparcament a l'esplanada frontal.

Altres noms: Antic castell de l’Aguda.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

L'església de Llanera, situada a Torà al Solsonès, és un edifici gòtic de nau única del segle XVI amb interessants capelles laterals policromades i una torre de campanar. Destaca per la qualitat escultòrica de les claus de volta i els relleus heràldics, així com per la portada amb pilastres decorades i la inscripció llatina a la llinda. Es troba en estat malmès sense protecció oficial, però amb accés lliure.

A Llanera, entitat de Torà (Solsonès), es conserven les restes d'un castell del segle XI, convertit en casal senyorial en època moderna i actualment malmès, amb façanes que encara mostren la monumentalitat de l'edifici original, especialment la façana est. Protegit com a BCIN, l'interior es troba pràcticament en ruïnes, però conserva un bon llenç de muralla i elements arquitectònics destacables com portades dovellades i finestres senyorials.

A Torà, municipi del Solsonès, es troba aquesta capella rural del segle XI, edifici d'una sola nau amb volta de canó i absis estirat, que presenta decoració llombarda i un contrafort a la façana sud. Situada dins l'antic terme del castell de Figuerola, aquesta construcció romànica ben conservada depenia de Sant Miquel de Fontanet i no va tenir funcions parroquials. L'edifici és accessible lliurement i no disposa de protecció oficial.

A les afores de Tarragona (Tarragonès), es troba el Fortí de Loreto, una construcció defensiva dels anys 1809-1811 que formava part del primer cinturó defensiu de la ciutat durant la Guerra del Francés. Actualment desaparegut, només en subsisteix la base octogonal de la torre, ja que el Santuari de Loreto ha fosilitzat els seus restes. L'accés és lliure, tot i que l'edificació es troba malmesa i pràcticament desapareguda.

Al Catllar, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XIII, bon exponent de l'arquitectura militar baix medieval amb planta triangular, torres rectangulars i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, estava malmès però ha estat restaurat i convertit en Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià. L'emplaçament conserva també restes d'un poblat protohistòric anterior.

Altres noms: Castell de Puigperdiguers

A La Pobla de Montornès, municipi del Tarragonès, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des de 1099, que conserva part del perímetre emmurallat amb carreus i una torre quadrada, actualment pràcticament desaparegut amb mínimes restes difícils d'identificar.

Altres noms: Castell de Masricart.

El Castell de Masricart es troba a La Canonja, municipi del Tarragonès. Es tracta d'un gran mas senyorial de planta quadrada amb pati central, construït probablement a la segona meitat del segle XVI amb elements gòtics, que actualment funciona com a centre cultural amb biblioteca i sales d'actes. L'edifici, protegit com a BCIN i en bon estat, conserva materials humils com tàpia i paredat, amb una inscripció datada el 1748 a la barbacana.

Altres noms: Torre de Tarull / Torre de Can Magí

Torre rodona de vigilància costanera del segle XVI situada a Tossa de Mar (Selva), construïda contra la pirateria mediterrània en època de Felip II. Conserva dos pisos amb entrada elevada i espitlleres, i fou restaurada el 1997 amb consolidació de parets, coberta nova i barbacanes reconstruïdes. Es troba en bon estat, amb accés interior restringit i vistes privilegiades sobre la vila vella.

Al cim més alt de les Guilleries a Sant Hilari Sacalm (Selva), es troben les restes del castell de Solterra, fortificació medieval del segle XI documentada el 984. Pràcticament desaparegut, només en subsisteix la base rodona d'una torre circular sobre la qual s'hi ha instal·lat la Creu de les Guilleries, juntament amb disperses restes de murs i de la capella de Sant Miquel.

Altres noms: Castell de Vidreres

Castell de Vidreres, al municipi de Vidreres a la Selva, és una construcció medieval del segle XII que destaca per les seves rellevants restes de forma quadrangular amb torres circulars, capella romànica i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però accessible, amb recents campanyes arqueològiques que han revelat elements constructius de dues fases: la primera dels segles XII-XIII i la segona del XIV-XV.

El castell de Montsoriu, situat a Arbúcies a la Selva, és una fortificació medieval dels segles X-XIV que constitueix un dels millors exemples d'arquitectura militar gòtica de Catalunya. Originàriament centre del vescomtat de Cabrera, conserva estructures destacades com la torre d'homenatge, diversos recintes concèntrics i una capella preromànica.

Castell medieval del segle XII situat a les afores de Caldes de Malavella, a la Selva. Documentat des del 1057, formà part de la baronia de Llagostera i conserva restes de muralles amb torres quadrades i una capella dedicada a Sant Maurici. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però accessible, amb minses estructures visibles que permeten apreciar el seu recinte murat irregular.