Resultats de la cerca

A Valldoriola, antiga parròquia de Sagàs (Berguedà), es troba l'església de Sant Esteve, edifici de nau única amb origins medievals modificat al segle XVIII en estil barroc. Destaca pel seu senzill campanar d'espadanya i la decoració geomètrica interior, amb una llinda de porta datada el 1701. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Pere de la Roca / Sant Pere de Monistrol

Sant Pere de Monistrol, a La Galera (Gaià, Bages), és una capella rural d'origen romànic del segle XIII amb absis semicircular, reformada substancialment en estil barroc el 1796. Conserva l'arc triomfal i les impostes de la construcció medieval, però es troba en ruïna amb la coberta ensorrada.

A Gaià, municipi del Bages, es troba l'església parroquial de Santa Maria, originàriament del segle X però reconstruïda l'any 1694 en estil barroc. L'edifici destaca per la seva estructura de tres naus, la façana amb porta de dovelles coronada per frontó triangular i el gran campanar quadrat adossat. L'accés és restringit i no té protecció oficial.

Església situada als peus del castell de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages (Bages), construïda al segle XV en estil barroc amb pedres del castell. Presenta una nau central i una lateral, conserva retaules barrocs i neoclàssics, i es troba en bon estat general, tot i que l'interior presenta alguns problemes d'humitat. L'accés és restringit i està envoltada de cementiri i jardí.

L'església parroquial de Monistrol de Calders, al Moianès, és un temple documentat des del 1105 amb estructura medieval de tres naus, profundament reformulat al barroc del segle XVIII amb capelles laterals i campanar. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat a la Plaça de l'Església, amb accés restringit, i conserva elements decoratius barrocs a la façana de ponent i un rellotge de sol de 1640.

L'església parroquial de Sant Fruitós de Bages, al municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), és un edifici romànic del segle XI remodelat amb importants reformes barroques al segle XVII, que conserva elements originals als murs de la nau i destaca pel seu campanar de torre quadrangular. L'edifici presenta planta de creu llatina amb decoració interior neoclàssica i es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit per horari de misses.

Altres noms: Església de Santa Margarida del Mon

L'església de Santa Margarida del Mon es troba al nucli de Castellgalí, municipi del Bages, a 345 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció medieval del segle XIII amb reformes barroques del XVIII, de planta rectangular de la qual es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera, tot i que manca la coberta.

Altres noms: Santuari de la Mare de Déu del Pla

A Sanaüja, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari barroc del segle XVIII format per un edifici de planta rectangular amb paredat rejuntat i carreus regulars a les cantoneres. La façana principal destaca pel seu nàrtex amb tres portes d'arc de mig punt i un rosetó motllurat coronat de formes còncaves i convexes, mentre que l'espadanya de dos ulls rematada amb cornisa completa la composició.

A Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, es troba aquesta església barroca del segle XVI, construïda en pedra amb una elegant combinació d'elements gòtics i renaixentistes. Destaca per la seva monumental façana barroca centrada en una porta d'arc de mig punt flanquejada per estípits, amb l'escut de Vilalba i decoració amb àngels. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat.

Altres noms: Ermita de Santa Margarida de Vinyoles

A Les Lloses, municipi del Ripollès, es troba l'església de Santa Margarida de Vinyoles, documentada des del segle XI amb reformes barroques a partir de 1854. L'edifici de planta rectangular presenta una nau amb volta de canó, motllures de guix i un campanar posterior, conservant elements romànics tardans com un portal de dovelles. L'accés és restringit i l'edificació es troba en estat ruïnós, situada a 1.195 metres d'altitud.

L'església de Sant Andreu es troba al cim d'un pujol sobre la població de Tona, a Osona. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, ampliat posteriorment amb capelles dels segles XIII i XV, que destaca pel seu absis amb decoració llombarda i pel campanar barroc afegit al segle XVII. Protegida com a BCIN, presenta un bon estat de conservació.

A Tudela de Segre, municipi d'Artesa de Segre (Noguera), es conserva un gran casal barroc edificat on hi havia hagut l'antiga fortalesa medieval. De la muralla que envoltava la població antiga destaca el portal d'accés, obert en una torre de planta quadrada amb contraforts, possiblement del segle XIV. Tant l'edificació com el portal es mantenen en bon estat, malgrat que la protecció és desconeguda.

El castell de Seró, a la població de Seró d'Artesa de Segre (Noguera), és una fortalesa medieval documentada el 1109 que fou reformada en època barroca, conservant vells blasons i restes dels seus murs medievals. Va ser escenari de diverses operacions durant la primera guerra Carlina i actualment es troba en bon estat.

A Serrateix, poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), es troba aquest monestir benedictí originari del segle XI, amb elements romànics, gòtics i barrocs. L'església actual, consagrada el 1126, destaca per la seva nau amb volta de canó i l'absis central decorat amb arcuacions llombardes, tot i que ha sofert transformacions posteriors, especialment neoclàssiques al segle XIX. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.

Altres noms: El Palau - (Generalitat de Catalunya). * / Palau dels Barons de Pinós.

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest castell-palau dels barons de Pinós, documentat des del segle XII i remodelat principalment al XVIII en estil barroc. L'edifici, protegit com a BCIN, conserva pocs elements medievals però destaca per les seves pintures murals neoclàssiques i la capella annexa. Actualment en bon estat, allotja l'Oficina de turisme i el Centre d'interpretació dels Càtars.