Resultats de la cerca

A la Cirera, entitat de Llorac a la Conca de Barberà, s'alça aquesta església gòtica i barroca del segle XIV, construïda sobre fonaments romànics. L'edifici de nau única amb capelles laterals destaca pel seu campanar octogonal posterior i la senzilla portada d'arc de mig punt. Restaurada i en bon estat, no és accessible lliurament.

A Tordera, municipi del Maresme, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, edifici de múltiples estils que conserva el campanar romànic del segle XI amb afegits gòtics del XVI. L'actual temple, de factura barroca i neoclàssica construït entre 1780 i 1817, presenta planta de creu llatina amb tres naus i una façana amb portal barroc flanquejat per columnes.

L'església de Sant Feliu d'Alella, al Maresme, és un edifici medieval dels segles XII-XVII que combina elements romànics i barrocs. Destaca pel seu campanar romànic de bella factura, amb arcs primitius i merlets escalonats, i per la façana barroca de 1611 amb una portada ornamentada flanquejada per columnes estriades. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat de conservació.

Església situada a Tarragona, capital del Tarragonès, originàriament del segle XIII que fou reedificada en estil barroc al segle XVIII després de la destrucció durant les guerres de Felip V. De l'edifici primitiu no en resten vestigis, però conserva escultures de la façana del segle XVI. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, té accés restringit i actualment ha desaparegut.

L'església de Sant Julià d'Altura es troba a Sabadell, al Vallès Occidental. Es tracta d'una construcció barroca del segle XVII, massissa i de planta rectangular, amb un campanar octogonal de 20,9 metres d'alçada i una portalada gòtica molt ornamentada. L'edifici, que conserva elements romànics i gòtics, fou ampliat el 1605 pel mestre Pere Armet i es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'ermita de Santa Maria es troba a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, i és una petita construcció de planta de creu llatina dels segles XIV-Barroc amb elements característics com frontons corbs, arcs apuntats i decoracions vegetals a l'interior. Actualment presenta bon aspecte exterior, però té accés restringit per ser propietat privada envoltada de closos. No disposa de protecció oficial registrada.

A Espinalbet, entitat de població de Castellar del Riu (Berguedà), es troba aquesta església dedicada a Sant Vicenç, documentada des del segle XII però reconstruïda vers finals del XVII i inicis del XVIII en estil barroc amb elements neoclàssics. Destaca pel seu campanar de torre quadrada amb arcs de mig punt, construcció senzilla d'una sola nau amb capelles laterals i parament de pedra sense treballar.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, s'alça aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, caracteritzada per la seva austeritat i la nau central amb capelles laterals sense absis. Destaca el campanar de planta quadrada adossat al mur de ponent i la façana principal amb porta d'arc de mig punt, òcul i rellotge de sol. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Berga, capital del Berguedà, es troba aquest santuari barroc construït a partir de 1725 sobre un primer edifici del 1386. L'església de nau central amb capelles laterals destaca per la seva austeritat exterior i les nombroses obertures que il·luminen l'interior, situat a 1.162 metres d'altitud amb vistes esplèndides de la vall. Sense protecció oficial, es manté en bon estat i és sempre accessible als visitants.

Altres noms: Santa Maria dels Banyadors (Patrimoni.Gencat) / Santuari del Paller de Baix (Wikipedia).

Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.

L'església de Sant Joan de Montdarn es troba a Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix, al Berguedà. Edifici dels segles XI al XVIII que combina elements romànics primitius, com l'absis amb bandes llombardes, amb reformes barroques del 1784 que li donaren la planta de creu llatina actual. Presenta bon estat exterior, accés restringit i no té protecció oficial.

L'església de Sant Miquel de Viver, al llogaret de Viver del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), és un edifici dels segles XV a XVIII amb elements gòtics i barrocs. Originàriament romànica, fou reconstruïda el 1187 i ampliada successivament, destacant la nau lateral sud (1655-1663) i el campanar (1798). L'edifici presenta bon estat exterior, tot que l'accés és restringit.

A La Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església de planta romànica dels segles XII i XVII amb absis central i laterals en creu llatina, coberta amb volta de pedra apuntada. Destaca pels ferros forjats romànics de la porta d'entrada i el retaule barroc de Sant Martí a l'absis. L'edifici, restaurat entre 1971 i 1972, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i requereix concertar visita amb l'Ajuntament.

Altres noms: Església de Roma

L'església de Sant Esteve de Comià es troba a Borredà, al Berguedà, a 818 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció romànica del segle XI profundament modificada als segles XVII i XVIII, amb elements barrocs com el campanar d'espadanya i capelles laterals. L'edifici presenta bon estat, conserva dues finestres romàniques al mur de migdia i una porta amb inscripció de 1690, però l'accés a l'interior és restringit i requereix demanar la clau.

L'església de Sant Joan de Vilada, al municipi de Vilada (Berguedà), és un temple barroc del segle XVII construït sobre les restes d'una església romànica anterior. Destaca pel seu alt campanar de planta quadrada que es converteix en octogonal a mitja alçada, coronat per un rellotge esfèric automàtic. Sense protecció oficial, l'edifici ha sofert reformes significatives als segles XIX i XX que han modificat gran part dels seus elements originals.

L'església de Santa Maria de Borredà, al municipi de Borredà (Berguedà), és un edifici de tres naus amb elements romànics del segle XI i reformes barroques dels segles XVII i XVIII, que destaca pel seu espectacular campanar construït el 1790. Conserva la porta romànica original amb ferramenta de ferro forjat i vestigis preromànics documentats des del 938, tot i que fou incendiada durant la Guerra Civil i posteriorment redecorада.

L'església de Sant Martí de Correà, situada a la disseminada entitat de Correà entre L'Espunyola i Montmajor al Berguedà, és una construcció del segle XVII que aprofita murs de l'antiga església romànica del segle XII, dels quals encara es conserven fragments visibles. L'edifici presenta estil barroc amb retaules decorats i una torre campanar de base quadrada, destacant la imatge romànica de la Mare de Déu dels Torrents.

La capella de Santa Magdalena de Guardiolans, situada a Vilada (Berguedà), és una capella privada adossada al mas Les Eres de Guardiolans, construïda al segle XVII en estil barroc. Destaca per la seva esplèndida sala de grans dimensions i pel campanar d'espadanya amb dues obertures, conservant un perfecte estat. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.