Resultats de la cerca

Al nucli urbà de Girona, a la comarca del Gironès, es troba aquest monestir romànic del segle XII amb església de planta basilical i claustre de gran valor. Destaca pel seu rosetó de gairebé tres metres i mig de diàmetre, la decoració dels capitells amb escenes bíbliques i la torre campanar octogonal restaurada als anys seixanta. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat.

El Palau Episcopal de Girona, situat a la Plaça dels Apòstols al costat de la Catedral, és un edifici romànic del segle XI que destaca per la seva imponent façana amb caràcter militar i la seva evolució històrica visible en els constants canvis constructius. L'edifici, format per quatre grans cossos amb capelles, torres i dependències, presenta elements romànics, gòtics i renaixentistes fruit de les ampliacions successives dels segles XIII a XVI.

La Pia Almoïna és un edifici gòtic civil català del segle XIII situat a la Plaça de la Catedral de Girona, capital del Gironès. Destaca per la seva façana nord amb obertures distribuïdes en forma de V i una estructura primitiva que es va ampliar entre els segles XV i XVI. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment seu de la Delegació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.

A Girona, ciutat del Gironès, es troba aquesta pabordia medieval del segle XIII d'estil gòtic, situada entre els carrers de la Pujada de la Catedral. L'edifici destaca pel seu porxo gòtic de tres arcs rebaixats, les finestres conopials i els jardins interiors estructurats al voltant d'un pati central amb escala de pedra. Es conserva en bon estat i conserva elements originals com possibles banys del segle XIII.

A Girona, capital del Gironès, es troba aquesta catedral romànica del segle XI amb claustre de planta trapezoïdal i capitells ornamentats amb escenes bíbliques. L'obra gòtica posterior, iniciada al segle XIV, destaca per la seva nau única de 22,98 metres d'amplada, la més ampla del gòtic català, i la façana barroca rematada per una escalinata monumental de 90 graons.

Els Banys Àrabs de Girona, situats al nucli urbà de la ciutat capital del Gironès, són uns banys públics romànics del segle XII, refets al XIII i restaurats el 1929. L'edifici destaca per la seva sala principal de planta quadrada amb piscina octogonal coberta per vuit sectors de volta de canó, columnes esveltes i capitells esculturats amb decoracions vegetals. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat.

El convent de Sant Francesc d'Assís, situat a Girona capital del Gironès, és un edifici gòtic del segle XIV que actualment ha desaparegut quasi totalment. De l'antic claustre només en resten alguns arcs integrats en construccions posteriors del carrer Nou i dispersos en altres ubicacions, conservats gràcies a propietaris de locals comercials.

A Girona, ciutat capital del Gironès, es troba la Torre Cornèlia, una torre defensiva medieval de planta rodona construïda amb carreus de pedra calcinal ben treballats, datada el 1362. Situada a l'angle nord del claustre de la Catedral, forma part del sistema defensiu medieval de la ciutat juntament amb les muralles. Protegida com a BCIN i en bon estat de conservació, destaca per la seva tipologia de torre defensiva característica de Catalunya.

L'església de Sant Feliu de Girona, situada a la Plaça de Sant Feliu, és un edifici gòtic del segle XIV construït a partir de 1313 que destaca pel seu campanar massís d'origen nòrdic, iniciat el 1368 i acabat el 1392. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i conserva elements romànics anteriors, una façana barroca del 1601, sarcòfags romans paleocristians dels segles III i IV, i obres d'art gòtica de gran valor.

L'església de Santa Maria de Blanes, situada a la plaça de l'església del municipi de Blanes a la Selva, és un temple gòtic de tres naus dels finals del segle XIV, adossat al Palau dels Cabrera. Destaca per la seva amplitud majestuosa, la façana amb rosassa obra del mestre vidrier Lluís Rigall, i l'altar major amb baldaquí daurat acabat el 1946.

Petita església situada al turó de Sant Grau a Caldes de Malavella, a la Selva, datada del segle XII amb estil popular. Presenta una nau i dues capelles dedicades a Sant Grau i Nostra Senyora del Remei, amb façana asimètrica en paredat rústic arrebossat, porta en arc rebaixat i campanar de paret. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A Tossa de Mar, municipi de la Selva, es troba aquesta capella del segle XVI construïda pel mercader Antoni Caixa el 1593 com a ex-voto mariner. L'edifici de planta rectangular presenta una volta de mig punt, portal de pedra amb llinda arquejada i campanar de cadireta, amb la inscripció fundacional gravada a la llinda. Actualment en bon estat però amb accés restringit, ha sofert destruccions el 1936 i posteriors restauracions.

L'església parroquial de Santa Maria es troba a Hostalric, municipi de la Selva, i és un edifici gòtic del segle XV, encara que la primera notícia d'una església en aquest lloc data de 1280. Destaca per la seva única nau amb cinc voltes de creueria, capelles laterals i una portada barroca amb fornícula, així com pels contraforts que reforcen l'estructura. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Santuari religiós del segle XV situat dalt d'un turó a les afores de Massanes, a la comarca de la Selva. Modest edifici de planta rectangular amb una sola nau, absis semicircular i coberta de volta, destacant-ne el campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

L'església parroquial de Sant Esteve es troba a Massanes, municipi de la Selva, i és un edifici romànic del segle XI del qual només es conserva l'absis original, ornamentat amb arcuacions llombardes i dents de serra. La construcció primitiva va ser reformada totalment al 1740 i reconstruïda després de la Guerra Civil, mantenint actualment bon estat. L'accés és restringit i l'absis roman emparedat entre edificacions a la plaça de Catalunya.

A Tossa de Mar, a la Selva, es troba aquesta capella de planta quadrangular del segle X, originàriament dedicada a Sant Vicenç i primera parròquia del terme. Destaca pel seu portal monolític de grans dimensions i la façana amb obertures ben treballades en pedra. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit per trobar-se en propietat privada, conserva elements romànics rústics malgrat les reparacions posteriors als terratrèmols del segle XV.

Sant Grau, a Sant Grau de Tossa de Mar (Selva), és un santuari d'estil neoromànic del segle XV, restaurat al segle XIX sobre estructures anteriors. L'edifici destaca per la seva façana principal amb gran portada adovellada, rosassa circular i imponent absis semicircular, així com per les seves relíquies i tradició de celebracions anuals. Es troba en bon estat de conservació, tot i que reclama una nova restauració, i no té protecció oficial.

A la Vila Vella de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva, es troba aquesta església gòtica del segle XV, construïda sobre un penya-segat amb una nau principal, dues capelles laterals i un absis octogonal de notable factura escultòrica. L'edifici està malmès, sense sostre excepte l'absis, i presenta elements decoratius relacionats amb l'escultor Pere Oller.