Resultats de la cerca
Nova cerca-
A Alpens, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Lluçanès (Barcelona). Segle XV, barroc. Bo. 854 m d'altitud.
-
1 vot
Al nucli de Sant Agustí de Lluçanès, municipi d'Osona, s'alça el santuari de la Mare de Déu dels Munts, esmentat ja el 1170 però reconstruït a finals del segle XVII i XVIII amb estil barroc. L'edifici consta d'una església de nau única amb volta de creueria i campanar de torre, que alberga una venerada imatge romànica de la Mare de Déu del segle XIII.
-
L'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles d'Orís es troba a Masies de Voltregà, a Osona, i data del segle X amb estil romànic. Edifici d'una nau amb absis semicircular decorat amb arcuacions i volta de canó apuntada, destaca per la seva arquitectura medieval ben conservada i la connexió amb Mossèn Cinto Verdaguer, que hi fou vicari entre 1871 i 1874.
-
4 vots
Sant Pere de Llobera es troba al poble disseminat de Llobera, al Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XI que ha sofert múltiples renovacions posteriors que desfiguren l'estructura original, conservant només elements escultòrics com una finestra monolítica decorada i un sòcol amb motius geomètrics i vegetals. L'edifici es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
2 vots
En terrenys de Llobera, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XI, romànic. Bo. 845 m d'altitud.
-
1 vot
L'església de Santa Maria de Montraveta es troba a Llobera, municipi del Solsonès, en un indret elevat prop del mas Montraveta. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII amb nau rectangular rematada per absis semicircular, decorat amb arcuacions llombardes i motius ornamentals al·lusius als Cardona.
-
1 vot
Església de Sant Pere Màrtir de Peracamps, situada a Peracamps, entitat de població de Llobera, al Solsonès. Es tracta d'una església de planta rectangular amb absis construïda el segle XX, amb materials moderns i decoració interior amb arcades de mig punt. Destaca pel retaule major de Sant Martí, obra de Joan Grau de 1651, i pel seu bon estat de conservació, tot i que l'accés és restringit.
-
A Peracamps, entitat de població de Llobera (Solsonès), es troben les restes d'aquesta església romànica del segle XI, situada prop del castell medieval. Actualment només subsisteixen alguns panys de murs de l'antiga rectoria i una cisterna visible, ja que l'edifici original fou malmès durant la guerra del 1936. L'accés és lliure i es troba a 827 metres d'altitud.
-
1 vot
L'església de Sant Pere de Comajuncosa es troba a Llobera, al Solsonès, i és un temple romànic del segle XII de planta rectangular amb campanar d'espadanya. Destaca per la seva volta de canó lleugerament apuntada i les reformes del 1694 que hi afegiren presbiteri i sagristia. Malgrat no tenir protecció oficial, es troba en estat dolent, pràcticament coberta de vegetació i amb el sostre amenaçant de col·lapsar.
-
A Torredenegó, entitat de població de Llobera (Solsonès), es troba l'església parroquial de Santa Maria de Torredenegó, construcció romànica del segle XII que conserva l'estructura original amb nau única, absis semicircular i una notable portalada amb columnes decorades.
-
1 vot
Sant Esteve de Granollers de la Plana es troba a Granollers de la Plana, entitat de Gurb, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una església romànica del segle XI consagrada el 1088, destacada pel seu gran absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes, amb cripta sota l'altar major. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert transformacions posteriors, i l'accés és restringit.
-
2 vots
L'església de Sant Esteve es troba a Tavèrnoles, municipi d'Osona, i és una construcció romànica del segle XI destacada per la seva nau amb volta de canó, absis semicircular i un esvelt campanar de torre amb decoració llombarda. Malgrat les ampliacions barroques del 1728, conserva la bellesa romànica original i és una de les millor preservades de la comarca. Es troba en bon estat, amb accés restringit però visible des del cancell.
-
1 vot
A l'Esquerda, entitat de població de Les Masies de Roda a Osona, es troba l'església de Sant Pere, documentada des del 927 i reedificada al segle XI amb estil romànic. El conjunt, protegit com a BCIN, comprèn restes d'un poblat medieval fortificat amb muralla, habitacions i necròpolis, així com vestigis ibèrics anteriors. Actualment en estat de ruïna però accessible, el jaciment fou destruït el 1314 durant conflictes feudals.
-
1 vot
A Vic, municipi i capital de la comarca d'Osona, es troba aquesta església de nau única amb origins al segle XI, tot i que fou renovada vers el 1697 i no conserva elements romànics originals. Destaca pel seu campanar de torre adossat al mur nord, la volta quatripartita decorada i un sarcòfag esculpit amb baix relleus als peus del portal. Protegida com a BCIL, es manté en bon estat de conservació.
-
3 vots
L'Església de Santa Maria del Barri es troba a Tona, municipi d'Osona, i és un edifici romànic del segle XII amb planta rectangular de tres naus i absis. Destaca per la seva imposta preromànica amb quadrúpede esculpit, el campanar romànic i l'interior gòtic amb columnes lobulades i elements barrocs. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
L'Església de Santa Fe de les Serres es troba al veïnat de Santa Fe, a Sant Julià de Ramis, al Gironès. Es tracta d'un petit edifici romànic del segle XII, d'una nau amb volta de canó i absis semicircular, que destaca per la qualitat de l'aparell de carreus ben tallats. Actualment integrat en una casa de pagès particular amb accés restringit, es conserva en bon estat exterior gràcies al manteniment dels propietaris.
-
1 vot
L'església dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, al Gironès, és un temple romànic del segle XI de tres naus amb coberta de volta de canó i tres absis. Destaca pel seu campanar renaixentista de 1610 i per conservar un sepulcre medieval anomenat "d'en Carlemany". Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i permet l'accés al campanar amb vistes extenses de la zona.
-
A Celrà, municipi del Gironès, es troba aquesta gran església romànica del segle XII que centra la vila. De planta de creu llatina amb capelles laterals, presenta una interessant combinació de maçoneria romànica al basament i campanar, mentre que la façana és barroca amb porta neoclàssica. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.














