Resultats de la cerca

Església de Sils, al municipi de Sils a la Selva, d'origen medieval però reconstruïda al segle XVIII en estil barroc-neoclàssic, conservant una capella gòtica i una làpida del 1333. Destaca per la seva façana amb coronament ondulant, la portalada neoclàssica de 1802 i el campanar remodelat per Rafael Masó el 1907 amb un rellotge decorat. L'edifici es troba en bon estat, amb accés restringit.

A Vallcanera, entitat de població de Sils a la comarca de la Selva, es troba l'església de Santa Eulàlia, documentada des del segle X amb l'edificació actual del segle XVIII d'estil barroc, que conserva restes romàniques com els àbsis. Destaca pel seu campanar de planta quadrada amb merlets dentats i la façana rematada amb cornisa ondulada i creu de ferro forjat. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Dalmai es troba a Sant Dalmai, nucli de Vilobí d'Onyar, a la Selva. Es tracta d'un temple d'origen romànic reformulat entre els segles XVI i XVIII amb elements barroc, destacant la façana renaixentista amb coronament barroc mixtilini rematat per boles de pedra, acabada el 1732, i l'ús de pedra negra del volcà de la Crosa. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Santa Caterina es troba a Vinyols i els Arcs, municipi del Baix Camp. Documentada des de 1245, l'edifici actual és del segle XVIII en estil barroc, construït entre 1770 i 1778. Destaca per la seva planta de creu amb tres naus, cúpula sobre el creuer i campanar d'espadanya de 36 metres, així com per un retaule del segle XVI de gran valor artístic. Està protegida com a BCIL i es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Ullà, municipi del Baix Empordà, es troba aquesta església parroquial de planta de creu llatina construïda a finals del segle XVIII, que substituí l'antiga canònica medieval de Santa Maria. L'edifici destaca per la seva façana amb portada d'arc rebaixat, rosetó i pinacles, així com pel campanar de planta quadrada inacabat. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Sadurní d'Anoia, al nucli antic de la vila de l'Alt Penedès, és un edifici barroc del segle XVI amb planta de creu llatina, tres naus i campanar octogonal. Destaca per les seves pintures murals policromes, la façana noucentista amb esgrafiats i les successives reformes que reflecteixen diversos estils arquitectònics. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat després de la restauració del 2003.

L'església parroquial de Sant Pere es troba a Vilopriu, municipi del Baix Empordà, formant conjunt amb el castell i la muralla. Edifici de planta rectangular dels segles XIV-XV amb estructura dels XVII-XVIII, presenta una façana sobria amb campanar de paret i interior amb volta de creueria. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

L'església de Santa Maria de Fenals és situada al nucli de Fenals d'Aro, a Castell-Platja d'Aro, al Baix Empordà. Edifici del segle XVIII (1774) de nau única amb absis semicircular, frontis senzill amb porta d'arc rebaixat i campanar inacabat de base quadrangular. Està protegida com a BCIL, en bon estat, amb accés restringit.

A Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, es troba aquesta capella de planta rectangular construïda al segle XVIII amb estil barroc, situada al turó de Sant Elm. Destaca per la seva façana senzilla amb contraforts de considerable volum i un escut de la ciutat datat el 1724, així com per les vistes extenses sobre el mar. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A Torroella de Montgrí, municipi del Baix Empordà, es troba l'antic convent de Sant Agustí, edifici barroc del segle XVII que ocupa tota una illa urbana. Destaca pel seu claustre renaixentista amb galeries d'arcs de mig punt i una gran portalada barroca, malgrat les nombroses reformes que ha patit des de la seva adaptació com a escola pública el 1921.

Sant Martí de Brufaganya, a Pontils, a la Conca de Barberà, acull el santuari de Sant Magí, un recinte barroc del segle XVI format per església, edifici conventual i dependències. L'església destaca per la seva nau amb volta de canó, capelles laterals i cúpula rebaixada, així com per la cripta sota la cúpula. L'accés és restringit per ser propietat privada, però l'edifici presenta bon estat exterior.

A Sant Climent de Peralta, nucli de Forallac (Baix Empordà), es troba aquesta església barroca del segle XVIII, construïda entre 1751 i 1757. L'edifici religiós destaca per la seva portalada de pedra calcària motllurada amb frontó i semiesferes, així com pel campanar de planta quadrada amb coberta piramidal. Malgrat no tenir protecció oficial, es conserva en estat relativament bé, tot que amb accés restringit.

L'església de Sant Martí de Calonge, al Baix Empordà, és un edifici de nau única amb vuit capelles laterals, originàriament romànic del segle XII però remodelat en estil barroc entre 1734 i 1767. Destaca per la seva elegant portalada a la façana de llevant, la torre-campanar de planta quadrada i els frescos amb imatges de sants a les capelles. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Al veïnat de l'Esperança de Terreres, a Cruïlles (Baix Empordà), es troba aquest santuari barroc del segle XV dedicat a la Mare de Déu. L'edifici religiós destaca per la seva capella d'una nau amb volta de llunetes, dues capelles laterals amb voltes de creueria i una notable trona de pedra decorada amb motius escultòrics i la representació de la Verge amb l'Infant. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Pere es troba a Perafita, municipi del Lluçanès. Edifici de grans dimensions refet al segle XVIII amb estil barroc, conserva un excepcional timpà romànic del segle XII amb la Maiestas Domini i els símbols dels evangelistes, obra relacionada amb els centres de Ripoll i Vic. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat amb accés restringit.

A Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, es troba aquesta església de grans dimensions de planta rectangular, construïda entre 1763 i 1765 pels germans Moretó com a exemple tardà del barroc català. Destaca pel seu portal d'entrada amb motius florals i rocalla, la rosassa, el rellotge de sol i el campanar de planta quadrada, així com pel retaule interior de Sant Joan Baptista de Viladecans del segle XVIII.

A l'Estanyol de Bescanó, al Gironès, es troba aquesta església barroca del segle XVII, acabada el 1704, amb una nau de quatre trams, sis capelles laterals i un campanar de planta quadrada. Destaca per la seva pica baptismal de pedra de Girona amb relleus de flor de lis i garlandes, datada de 1589.

A Girona, ciutat del Gironès, es troba la Casa Agullana, edifici medieval dels segles XIV-XVI d'estil barroc format per dos cossos units el 1631 per un pont cobert d'arc rebaixat que li confereix gran magnificència. L'edifici, protegit com a BCIN, destaca per ser un dels llocs més característics de la ciutat, amb façanes ben conservades malgrat les modificacions internes causades pels desnivells del terreny. Es troba en bon estat de conservació.