Església parroquial de Sant Sadurní – Sant Sadurní d’Anoia / Alt Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Sadurní d'Anoia, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).

Època: Segle XVI – Barroc – Durant la seva vida ha sofert un bon grapat d'intervencions.

  • Fins i tot Durant la tercera guerra carlina,en el procés de fortificació de la població, es va emmerletar el campanar i s'hi instal·là un canó.”
  • Restaurada per darrera vegada l'any 2003 - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. El dia de la nostra visita vàrem poder entrar lliurament, doncs l’església estava oberta.

Altres noms:

Accés – Visitada el 24/12/2016:

La trobarem a la Plaça Doctor (o mossèn) Salvans nº 2 de Sant Sadurní d'Anoia. Aparcament als voltants.

Localització: N 41 25 28.9 E 01 47 23.1 – Altitud: 155 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Desembre 2016):

“ Descripció

L'església de Sant Sadurní es troba situada al nucli més antic de la vila.

 Juntament amb l'edifici de la rectoria és de planta de creu llatina, de tres naus i creuer amb cúpula semiesfèrica. 

L'absis és rectangular amb dues capelles laterals i el campanar és de secció octogonal, amb gàrgoles. Aquest cloquer està realitzat amb carreus disposats amb "opus quadratum". A les arestes de la part superior es conserven unes gàrgoles

La façana i el pòrtic davanter estan realitzats en estil neobrunelleschià noucentista amb esgrafiats. La coberta és de teula àrab.

A dins hi ha un conjunt de pintures murals policromes, situades a la part superior de la capella central de la capçalera i a la paret mitjana de la capella lateral dreta.

 Aquesta darrera, representa l'escena del Sant Sopar -dins un interior arquitectònic i darrera una taula hi ha el Crist amb l'hòstia a les mans, i a banda i banda els deixebles situats a una distància d’ell, que està disposat formant gairebé un eix de simetria. Tots porten orla i van vestits amb túniques. 

La primera escena ens resta sense identificar, però està relacionada amb l'apoteosi de la Verge.

Notícies històriques

L'inici de la construcció data del s. XII. Sembla probable el 1101 com a data de consagració de la primitiva capella romànica

Hi apareix documentada des del 1129, i després al llarg dels segles XII i XIII se sap que està en construcció. 

El 23 de març de 1567, la parròquia de Sant Sadurní va obtenir permís per engrandir l'església. Segurament en aquest període es va enderrocar l'obra romànica i es va construir l'edifici gòtic i el campanar -amb la data "1606"-, que és l'únic que encara es conserva a l'actualitat d'aquella època. 

L'església nova va beneir-se el 1705, i encara van continuar les obre al llarg dels segles posteriors (cosa que va reflectir-se a la manca d'unitat arquitectònica). La construcció del sagrari i de les grades és del 1795.

A principis del segle XIX va ser construïda la portada, el cor nou i l'orgue.

 L'any 1883 l'interior va quedar completat amb la planta de creu llatina resultant de l'addició del transsepte amb cimbori. 

L'església va ser reformada exteriorment els anys 1924 -1927 amb estil noucentista, afegint-se l'actual façana amb el seu corresponent pòrtic. Va dirigir l'obra l'arquitecte F. Folguera, i els esgrafiats foren fets pel pintor J. Busquets.

Fou restaurat un altre cop el 2003.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la fitxa nº 7 del Pla d'ordenació urbanística municipal, del Catàleg del Patrimoni arquitectónic de De Sant sadurní d'Anoia, el següent text (Desembre 2016):

“DESCRIPCIÓ

Església de planta de creu llatina, amb tres naus i creuer cobert amb cúpula.

 L'accés està dominat per un porxo amb columnetes, decorat amb esgrafiats de Tomàs Busquets, amb el mateix estil de la façana de la rectoria, de manera que lliguen els dos edificis convertint-los en parts d'un sol conjunt.

El campanar té planta octogonal i obertures amb arc ogival. Està decorat amb gàrgoles, restaurades recentment.

NOTÍCIA HISTÒRICA

Les primeres notícies de la parròquia de Sant Sadurní de Subirats daten del segle XI.

L'edifici actual s'aixeca sobre l'espai ocupat per una església romànica, que al segle XVI va ser enderrocada a causa del seu estat ruinós.

 El 1567 s'iniciaren les obres que marquen l'edifici actual, fruit de successives addicions i reformes, donant com a resultat una superposició d'estils.

 D'aquest període, d'estil gòtic decadent, només resta el campanar, de 1606, segons la inscripció que hi consta.

 Les obres continuaren lentament fins la consagració de l'església el 1705.

El 1762, Sant Sadurní es desvincula de la parròquia de Sant Pere de Subirats amb el nom de Sant Sadurní d'Anoia.

 L'església continuà transformant-se: al 1795 es fa el sagrari, en el període entre 1816 i 1823, la portalada renaixentista i el cor, el 1883 el transcepte amb el cimborri i es prolonga la nau fins adquirir planta de creu llatina.

 Mentrestant, es succeeixen les obres de consolidació i manteniment el 1859 i el 1880.

Durant la tercera guerra carlina,en el procés de fortificació de la població, es va emmerletar el campanar i s'hi instal·là un canó.

 Finalment, coincidint amb les obres de la rectoria, el 1925 s'emprenen les obres a l'exterior amb el propòsit de dignificar el seu aspecte. La nova façana i el porxo permeten lligar els” - (*).


(*) - Malauradament en aquest punt es talla la informació.

La data d’emissió d’aquesta fitxa és l’any 2005.

(Catalunyamedieval).

 


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: