Resultats de la cerca

A Berga, capital del Berguedà, es troba aquest santuari barroc construït a partir de 1725 sobre un primer edifici del 1386. L'església de nau central amb capelles laterals destaca per la seva austeritat exterior i les nombroses obertures que il·luminen l'interior, situat a 1.162 metres d'altitud amb vistes esplèndides de la vall. Sense protecció oficial, es manté en bon estat i és sempre accessible als visitants.

Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.

L'església de Sant Joan de Montdarn es troba a Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix, al Berguedà. Edifici dels segles XI al XVIII que combina elements romànics primitius, com l'absis amb bandes llombardes, amb reformes barroques del 1784 que li donaren la planta de creu llatina actual. Presenta bon estat exterior, accés restringit i no té protecció oficial.

L'església de Sant Miquel de Viver, al llogaret de Viver del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), és un edifici dels segles XV a XVIII amb elements gòtics i barrocs. Originàriament romànica, fou reconstruïda el 1187 i ampliada successivament, destacant la nau lateral sud (1655-1663) i el campanar (1798). L'edifici presenta bon estat exterior, tot que l'accés és restringit.

A La Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església de planta romànica dels segles XII i XVII amb absis central i laterals en creu llatina, coberta amb volta de pedra apuntada. Destaca pels ferros forjats romànics de la porta d'entrada i el retaule barroc de Sant Martí a l'absis. L'edifici, restaurat entre 1971 i 1972, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i requereix concertar visita amb l'Ajuntament.

L'església de Sant Esteve de Comià es troba a Borredà, al Berguedà, a 818 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció romànica del segle XI profundament modificada als segles XVII i XVIII, amb elements barrocs com el campanar d'espadanya i capelles laterals. L'edifici presenta bon estat, conserva dues finestres romàniques al mur de migdia i una porta amb inscripció de 1690, però l'accés a l'interior és restringit i requereix demanar la clau.

L'església de Sant Joan de Vilada, al municipi de Vilada (Berguedà), és un temple barroc del segle XVII construït sobre les restes d'una església romànica anterior. Destaca pel seu alt campanar de planta quadrada que es converteix en octogonal a mitja alçada, coronat per un rellotge esfèric automàtic. Sense protecció oficial, l'edifici ha sofert reformes significatives als segles XIX i XX que han modificat gran part dels seus elements originals.

L'església de Sant Martí de Correà, situada a la disseminada entitat de Correà entre L'Espunyola i Montmajor al Berguedà, és una construcció del segle XVII que aprofita murs de l'antiga església romànica del segle XII, dels quals encara es conserven fragments visibles. L'edifici presenta estil barroc amb retaules decorats i una torre campanar de base quadrada, destacant la imatge romànica de la Mare de Déu dels Torrents.

La capella de Santa Magdalena de Guardiolans, situada a Vilada (Berguedà), és una capella privada adossada al mas Les Eres de Guardiolans, construïda al segle XVII en estil barroc. Destaca per la seva esplèndida sala de grans dimensions i pel campanar d'espadanya amb dues obertures, conservant un perfecte estat. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A la Guàrdia, antiga parròquia de Sagàs (Berguedà), es troba aquesta església de possible origen romànic, però refeta als segles XVII i XVIII, amb reformes posteriors a la Guerra Civil. L'edifici presenta una sola nau amb un airós campanar octogonal i conserva arcades romàniques als fonaments. Actualment està en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Valldoriola, antiga parròquia de Sagàs (Berguedà), es troba l'església de Sant Esteve, edifici de nau única amb origins medievals modificat al segle XVIII en estil barroc. Destaca pel seu senzill campanar d'espadanya i la decoració geomètrica interior, amb una llinda de porta datada el 1701. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Gaià, municipi del Bages, es troba l'església parroquial de Santa Maria, originàriament del segle X però reconstruïda l'any 1694 en estil barroc. L'edifici destaca per la seva estructura de tres naus, la façana amb porta de dovelles coronada per frontó triangular i el gran campanar quadrat adossat. L'accés és restringit i no té protecció oficial.

L'església parroquial de Monistrol de Calders, al Moianès, és un temple documentat des del 1105 amb estructura medieval de tres naus, profundament reformulat al barroc del segle XVIII amb capelles laterals i campanar. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat a la Plaça de l'Església, amb accés restringit, i conserva elements decoratius barrocs a la façana de ponent i un rellotge de sol de 1640.

A Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, es troba aquesta església barroca del segle XVI, construïda en pedra amb una elegant combinació d'elements gòtics i renaixentistes. Destaca per la seva monumental façana barroca centrada en una porta d'arc de mig punt flanquejada per estípits, amb l'escut de Vilalba i decoració amb àngels. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat.

A Serrateix, poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), es troba aquest monestir benedictí originari del segle XI, amb elements romànics, gòtics i barrocs. L'església actual, consagrada el 1126, destaca per la seva nau amb volta de canó i l'absis central decorat amb arcuacions llombardes, tot i que ha sofert transformacions posteriors, especialment neoclàssiques al segle XIX. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest castell-palau dels barons de Pinós, documentat des del segle XII i remodelat principalment al XVIII en estil barroc. L'edifici, protegit com a BCIN, conserva pocs elements medievals però destaca per les seves pintures murals neoclàssiques i la capella annexa. Actualment en bon estat, allotja l'Oficina de turisme i el Centre d'interpretació dels Càtars.