Resultats de la cerca

Altres noms: Castell de Sant Esteve

A Castellfollit de Riubregós (Anoia), es conserven les restes notables del castell de Sant Esteve, fortificació dels segles XII a XIV sense estil definit que passà dels Cervera als Cardona el 1148. Destaca per les seves torres albarranes pentagonal i cilíndrica, els murs, la torre mestra i uns grafits medievals del segle XIV amb dibuixos de cavallers i l'escut del Cardona.

Altres noms: Castell de Niumur

A Vallfogona de Balaguer, municipi de La Noguera, es troba el castell de La Ràpita, fortificació del segle XII amb origen andalusí que destaca per la seva torre rectangular de carreus de pedra sorrenca, construïda en sec. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es conserva en magnífica estat gràcies a la restauració moderna i al seu ús com a vivenda privada, tot i que l'accés és restringit.

Castell de Calders, a les afores de Calders al Moianès (Barcelona). Fortificació dels segles XII-XIII amb torre cilíndrica malmesa, restes de muralles del recinte i estança subterrània amb volta de canó. Protegit com a BCIN, es conserva en estat deficient amb només alguns fragments de construcció identificables.

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) és un pont medieval construït entre 1128 i 1138 en estil gòtic, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Destaca per la seva gran arcada central apuntada de trenta-tres metres de llum, considerada la de més amplada de la península. Malmès pel terratrèmol de 1428 i dinamitat el 1939, va ser reconstruït fidelment el 1976 i es troba en bon estat, totalment accessible.

Capsec és un petit nucli de població del municipi de la Vall de Bianya, a La Garrotxa. L'església romànica del segle XII que s'hi troba està ben conservada, encara que l'accés no és lliure. La seva ubicació a 450 metres d'altitud la fa accessible des de la carretera C-26 seguint les indicacions cap a Capsec.

Situat a Sant Andreu de Socarrats, nucli de població del municipi de Vall de Bianya (La Garrotxa), s'alça l'esglesia de Sant Andreu de Socarrats. Es troba en perfecte estat de conservació tot i ser del Segle XII.

A Les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, es troba aquest castell medieval del segle XII, actualment molt malmès però d'accés lliure. L'edificació més notable del conjunt és una cisterna de grans dimensions, mentre que destaca la torre i les escales que permeten accedir a la zona superior. Les pedres antics evidencien l'antiguitat de l'estructura, situada a 594 metres d'altitud.

A Lligordà, poble de Beuda a la Garrotxa, es troba l'església de Sant Pere, un edifici romànic del segle XII ben conservat. Destaca per la seva arquitectura medieval i la seva ubicació estratègica entre els pobles de Beuda i Besalú. L'accés és restringit, però es pot apreciar des de l'exterior gràcies a la seva còmoda localització al costat de la carretera.

A Palera, veïnat del municipi de Beuda a la Garrotxa, es troba aquesta església romànica del segle XII. Actualment està en obres i no és accessible al públic. Molt a prop hi ha l'església de Santa Maria de Palera.

L'església de Begudà, a Sant Joan les Fonts (La Garrotxa), és un edifici romànic dels segles XII i XVII molt transformat però en bon estat. Destaca per la seva proximitat al pont romànic de Cossei. L'accés és lliure als voltants, amb aparcament disponible a la zona.

Església romànica del segle XII situada a Beuda, capital municipal de La Garrotxa (Girona), ubicada al centre del llogaret a 344 metres d'altitud. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure. La zona ofereix altres construccions medievals d'interès com el Castellot de Beuda i el Castell de Segueró.

A les afores d'Olot, a la Garrotxa, es troba aquesta església medieval del segle XII, antiga edificació vinculada al castell Coll. L'edifici ha estat restaurat i es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure. Es tracta d'una construcció romànica situada a 614 metres d'altitud, accessible a peu des del camí que condueix al castell.

A Riudaura, municipi de la comarca de La Garrotxa, es conserva la torre medieval de l'antic priorat de Santa Maria de Riudaura, dels segles XII-XIII. Aquesta torre rodona de planta baixa i tres pisos, amb cobertura cònica, és l'únic vestigi que resta del monestir benedictí fundat al segle IX, que fou unit a Santa Maria de la Grassa el 937.

La Catedral de Santa Maria de Tarragona, situada a la ciutat de Tarragona (Tarragonès), és un edifici religiós iniciat el segle XII en estil romànic que es continuà en gòtic fins a la seva consagració el 1331. Destaca pel seu claustre romànic amb escultura excepcional, la portada gòtica de Mestre Bartomeu de Girona i les seves obres d'art medievals. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és visitable.

Al casc urbà de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, es troba aquesta casa forta medieval composta per una torre del segle XII i una casa del segle XIV. Declarat d'interès nacional el 1972, l'edifici es conserva en perfecte estat i és visitable, amb accés pel carrer Juvinyà on hi ha aparcament públic i l'oficina de turisme.

A Castellbisbal, al Vallès Occidental, es trobava aquest castell medieval del segle XII, actualment desaparegut. Situat en un turó estratègic prop de l'ermita de Sant Vicenç del Castell, només en resten fragments de muralla documentats per l'Enciclopèdia Catalana. La seva ubicació privilegiada controlava el congost de Martorell i la Vall del Llobregat.

L'església de Sant Miquel de Lillet es troba a les afores de La Pobla de Lillet, al Berguedà. Es tracta d'una singular edificació romànica de planta circular, construïda a finals del segle XI o començament del XII, vinculada al monestir veí de Santa Maria. Destaca per la seva austeritat i regularitat, amb una cúpula semiesfèrica i un petit absis, i es troba protegida com a Bé Cultural d'Interès Local en bon estat.

Altres noms: El Palau - (Generalitat de Catalunya). * / Palau dels Barons de Pinós.

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest castell-palau dels barons de Pinós, documentat des del segle XII i remodelat principalment al XVIII en estil barroc. L'edifici, protegit com a BCIN, conserva pocs elements medievals però destaca per les seves pintures murals neoclàssiques i la capella annexa. Actualment en bon estat, allotja l'Oficina de turisme i el Centre d'interpretació dels Càtars.