Resultats de la cerca
-
3 vots
Altres noms: Torre d'en Buac
A les afores de Pont de Molins, a l'Alt Empordà, es troben les restes del castell de Molins, fortificació medieval del segle XI protegida com a BCIN. Aquest petit castell típic de l'època presenta muralla amb merlets, torre de l'homenatge circular i capella romànica, però actualment està molt malmès i abandonat entre la vegetació.
-
3 vots
A Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages, es troben les ruïnes d'aquest castell del segle XI, documentat des del 902 com a Nèspola i posteriorment com a Rocafort. Destaca un mur meridional de 10,90 metres amb obertures i aparell de pedra ben tallada, així com la presència d'un fossat artificial. Protegit com a BCIN, es conserva en estat de ruïna amb només fragments de murs visibles entre la vegetació.
-
2 vots
Altres noms: Torre del Fusteret, Torre dels moros.
A la vora de Súria, al Bages, es troba aquesta torre medieval del segle XI, també coneguda com a Torre del Fusteret o Torre dels moros. L'edifici, restaurat i senyalitzat, es localitza en una petita zona enjardinada amb accés lliure a l'exterior, situada a 274 metres d'altitud a la faldilla d'un petit turó.
-
2 vots
A Borrassà (Alt Empordà, Girona), el castell medieval documentat des del segle XI va desaparèixer completament. L'església parroquial de Sant Andreu, construïda al segle XVIII, aprofità elements defensius de l'antiga fortalesa i restes d'una església altmedieval anterior. Protegit com a BCIN, actualment no en resten vestigis coneguts.
-
7 vots
Castell de Cabrera, situat al nord-est de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), és una fortificació del segle XI construïda sobre un penyal granític a 815 metres d'altitud. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, conserva malmesos diversos trams de muralles perimetrals, una torre de l'homenatge de planta rectangular i una cisterna d'aigua.
-
4 vots
Altres noms: Església de Sant Ponç de Corbera.
L'església de Sant Ponç de Corbera, situada a Cervelló al Baix Llobregat, és un notable edifici romànic del segle XI que conserva la seva estructura original amb nau, creuer i tres absis. Destaca per la seva decoració llombarda exterior i els fragments de pintures murals romàniques a l'interior, així com pel cimbori coronat per campanar. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat però amb accés restringit.
-
3 vots
A Caldes de Montbui (Vallès Oriental), es conserven restes de la muralla medieval que protegia la vila des del segle XI, amb reforços posteriors del XIV i les guerres carlines. Destaca la torre de defensa del Portal de Bellit, d'estructura típica medieval amb planta baixa i dos pisos, que va servir com a presó. L'edifici està ben conservat i protegit per la Generalitat de Catalunya com a bé cultural d'interès nacional.
-
15 vots
Al nucli antic de Calafell (Baix Penedès, Tarragona), es troba aquest castell medieval del segle XI, amb l'església romànica de la Santa Creu integrada a la seva estructura defensiva. La fortalesa presenta muralles de paredat amb espitlleres de diferents tipus i va sofrir modificacions els segles XV-XVI; fou destruïda cap al 1640 i reconstruïda al segle XVIII. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i és visitable.
-
2 vots
A Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, es troben les restes de l'església de Mont-Ros, possiblement del segle XI, que conserva les quatre parets dempeus malgrat l'interior arruïnat. El castell medieval al qual estava associada ha desaparegut completament. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 626 metres d'altitud, accessible després d'una caminada de cinquanta minuts des de la carretera.
-
2 vots
L'església de Palera es troba al veïnat de masos dispersos de Beuda, a La Garrotxa. Es tracta d'un temple romànic del segle XI, ben conservat, que destaca per la seva proximitat al Monestir del Sant Sepulcre de Palera. L'accés no és lliure, però disposa d'aparcament i senyalització adequada des de la carretera GIV-5234.
-
2 vots
A Segueró, entitat de població de Beuda (La Garrotxa), es troba aquesta construcció medieval del segle XI, ben conservada però d'accés restringit. Situada a 336 metres d'altitud, forma part del patrimoni arquitectònic del petit llogaret. La protecció de l'edifici és desconeguda, però destaca per la seva preservació dins del context de les diverses edificacions interessants de la zona.
-
1 vot
Al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, a La Garrotxa, es troben les restes del castell de Colltort, una fortificació del segle XI documentada l'any 1017. L'edifici, actualment malmès però d'accés lliure, destaca per les immenses vistes dels voltants i per les restes disperses que evidencien una estructura més gran. Es localitza a 832 metres d'altitud, accessible mitjançant una ruta a peu de prop de 45 minuts.
-
2 vots
A Sant Iscle de Colltort, al municipi de Sant Feliu de Pallerols (La Garrotxa), es troba aquesta església romànica documentada l'any 1017. L'edifici ha sofert nombroses modificacions al llarg dels segles, però es conserva en bon estat general. L'accés és restringit i es troba a 638 metres d'altitud.
-
3 vots
A Albanyà, municipi de l'Alt Empordà a Girona, es troba aquesta abadia benedictina del segle XI, també coneguda com Sant Llorenç dels Mont, amb una notable església de planta basilical de tres naus i estructura monàstica organitzada al voltant del claustre.
-
1 vot
Al llogaret de Segueró, terme municipal de Beuda (La Garrotxa), es troba aquesta casa forta del segle XI que presenta una bona apariença, tot i que no té l'aspecte típic d'un castell. Situada a 304 metres d'altitud, l'edificació és d'accés lliure i es conserva en bon estat, formant part del patrimoni medieval de la comarca.
-
2 vots
Situat en terrenys del terme municipal de Beuda (La Garrotxa), trobem les restes rellevants tot i que malmeses del Castellot de Beuda.
-
6 vots
Al disseminat de La Miana, petit nucli de població del municipi de Sant Ferriol (La Garrotxa) – Girona. Segle XI. BCIN. Malmès. 400 m d'altitud.
-
4 vots
A Xerallo, municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), es troben les restes del castell de Castellgermà, fortificació medieval del segle XI documentada des dels comtes de Pallars Sobirà. L'edifici, de planta circular amb recinte adjacent, presenta paraments de pedra petita unida amb morter dur, actualment malmès amb només la base de la torre en peus.