Castell de Calafell / Baix Penedès

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S 


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Al davant del campanar d'espadanya, veiem el Comunidor

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Roderes fetes a la roca, per les rodes dels carros.

 I T I N E R A R I


Situació: A Calafell (Baix Penedès) – Tarragona

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat)

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat)

Estat: Restaurat - Visitable.

Accés - Visitat el 15/10/2005:

El trobarem als carrers que al mapa de Google s'identifiquen amb els noms de l'Aire i Principal.

A dia d'avui, quan documentem aquesta església, veiem que al mapa Google hi apareix una zona d'aparcament molt propera, que pensem que no existia l'any 2005.

Localització: N 41 12 05 E 01 34 06 - Altitud: 65 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2014):

"Antecedents: 
Aquest castell és l'exemple més clar de l'origen del poble de Calafell. Fou bastit sobre un turó entre finals del segle X i els inicis del segle XI, on s'hi establí un petit nucli camperol, on també es va construir la primera església, que precedí l'actual església romànica de la Santa Creu.

 Descripció

El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla que delimita l'àrea del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives.

No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.

La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, oposada a l'ermita, i data probablement del segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època.

La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.

Església de la Santa Creu

La capella, romànica del segle XI, de la Santa Creu, forma part de l'estructura oriental del castell (l'absis i el mur nord són alhora muralla del castell).

Originalment era d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i un absis semicircular a l'exterior amb decoració llombarda i lleugerament ultrapassat a l'interior.

Sota de l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta.

En època posterior l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau.

A la banda sud es va enderrocar una part del mur de l'església per afegir-hi una altra nau, coberta amb volta de canó, que es prolonga, també , pels peus de la nau més antiga i pel sector sud-est on forma una mena d'absis o capella semicircular a l'interior, on actualment hi ha l'entrada. A sobre de la nau original es va construir el comunidor.

L'absis romànic és ornat amb pintures del mateix estil de les pintures de la capella del Sant Sepulcre d'Olerdolà. La cripta conserva pintures marcadament gòtiques.

Sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, dels segles XI-XII.

Notícies històriques

El Castell de Calafell, bastit sobre un petit turó a 1,5 quilometres de la costa a la part antiga del poble, apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger.

El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou.

Al regnat de Ferran II (Tastàmares) començà la política de retorn a la corona reial de totes les possession que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell.

A l'església de la Santa Creu es venerava una Verge de la Cova, patrona de Calafell. La imatge era una talla romànica del segle XII que es cremà durant la Guerra Civil. Va ser parròquia de la vila i capella del cementiri fins l'any 1935." 

  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Juny 2014):

" Descripció:

El recinte fortificat, de forma allargassada, va resseguint les irregularitats del terreny. La muralla del castell va sofrir modificacions els segles XV-XVI per adequar-la a les noves tàctiques defensives. No en resta més que les muralles, fetes de paredat. Presenten alguns dibuixos d'opus spicatum i unes espitlleres de dos tipus diferents, les més antigues, de forma rectangular i altres, arrodonides a la base i rectangulars a la part superior, construïdes més tard per a disparar amb armes de foc.

La part més antiga del castell és situada entrant a mà esquerra, construïda probablement en el segle XI. Dels segles XII-XIV és la zona dreta, on veiem un encastellat amb merlets. La part situada davant de l'entrada també és de la mateixa època. La fortalesa fou destruïda cap el 1640 i reconstruïda al segle XVIII, quan es feu l'escalinata d'accés.

En el costat dret tenim l'església de la Santa Creu, una construcció romànica de nau única de volta de canó construïda en el segle XI, que forma part de l'estructura oriental del castell. De fet l'absis semicircular, amb decoració llombarda, forma part de la muralla.

Cal destacar que sota l'absis, a un nivell més elevat que la nau, hi ha una cripta, i que durant una reforma l'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i es va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau. Posteriorment, el costat sud fou enderrocat per afegir-ne una altra nau, també de volta de canó.

Cal destacar la decoració pictòrica de l'absis, del mateix estil que la capella del Sant Sepulcre d'Olèrdola. La cripta també conserva pintures d'estil gòtic, i sota el terra de l'església hi ha una necròpolis de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que daten del segle XI-XII. 

Notes històriques:

El Castell de Calafell apareix documentat per primer cop l'any 1037, amb motiu d'un plet de terres. El castell era propietat de Bernat Otger. El 1189, un llegat testamentari informa que l'església era dedicada a la Santa Creu. Hi ha documents del 1671 que diuen que el castell ja era destruït. Fou propietat dels Castellbisbal, de Joan II (fill de Pere el Cerimoniós) i dels Palou. Durant el regnat de Ferran II començà la política de retorn a la corona reial de totes les possessions que havien estat malvenudes en temps del rei Pere, entre les que hi havia el castell de Calafell. Va ser parcialment destruït durant la Guerra dels Segadors, i malgrat que es van reparar les muralles, l'interior es va transformar en cementiri, fins l'any 1938. També va ser escenari d'enfrontaments durant la Guerra del Francès, l'any 1808.

Després d'un període d'abandonament, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va iniciar una tasca de recuperació, investigació arqueològica i restauració l'any 1982, per tal de reobrir-lo al públic."

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Baix Penedès : Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants


COMUNIDOR del Castell de Calafell

Comunidor: Petita edificació en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
Comunir: Conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana