Resultats de la cerca

Església de Santa Eulàlia situada a Pujals dels Cavallers, entitat de Cornellà del Terri, al Pla de l'Estany. Edifici romànic del segle XI de nau única amb absis i capelletes laterals afegides posteriorment, que presenta volta de mig punt i campanar amb espadanya. Es troba en bon estat, restaurat, amb accés restringit, i destaca per la seva porta de fusta de xiprer amb ferramenta de forja romànica restaurada el 1655.

A Sant Martí Sarroca, municipi de l'Alt Penedès, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI, situada al turó de la Roca junt al castell. Destaca per la seva excepcional decoració escultòrica amb noranta mènsules ornades, capitells profusament decorats i una porta d'entrada amb sis capitells, considerada un dels edificis del segon romànic més rics de Catalunya.

Altres noms: Ermita de Santa Margarida de Vinyoles

A Les Lloses, municipi del Ripollès, es troba l'església de Santa Margarida de Vinyoles, documentada des del segle XI amb reformes barroques a partir de 1854. L'edifici de planta rectangular presenta una nau amb volta de canó, motllures de guix i un campanar posterior, conservant elements romànics tardans com un portal de dovelles. L'accés és restringit i l'edificació es troba en estat ruïnós, situada a 1.195 metres d'altitud.

Al nucli de Les Lloses, municipi de Les Lloses al Ripollès, es trobava aquest castell medieval dels segles XI, seu dels senyors de La Guàrdia que exerciren jurisdicció sobre part important del territori ripollès fins al segle XIV. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment es troba desaparegut, amb només restes de fonaments de murs en pedra tallada al voltant del mas Castellot, sota el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa del segle XI, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una construcció de planta circular amb carreus irregulars que presideix el poble des d'un turó, tot i que actualment es troba molt malmesa i només en resten parts de la planta baixa. L'accés és lliure i ofereix vistes panoràmiques extenses de la comarca.

L'església de Sant Jordi d'Alta-riba, a Estaràs (Segarra), és un temple romànic d'una sola nau del segle XI construït amb carreus irregulars, destacant la seva torre campanar quadrangular de 1775 amb quatre obertures. Es troba en bon estat, situada al centre del nucli, amb accés restringit i sense protecció oficial registrada.

L'església de Santa Magdalena d'Estaràs, situada al centre del municipi d'Estaràs a la Segarra, és un temple romànic del segle XI construït amb paredat d'una sola planta. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i les seves obertures amb arc de mig punt adovellat, així com pels elements litúrgics originals conservats a l'interior. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Torre de Rubió de Cervera

A les afores d'Estaràs, a la Segarra, es troben les restes de la torre de Ferragut, una petita fortificació de planta circular del segle XI construïda amb carreus i fang. La torre, molt malmesa, conserva només 2 metres d'alçada i forma part d'un antic poblat completament abandonat. L'accés és lliure però la visita resulta incòmoda per la vegetació i les restes disperses del jaciment.

A Gàver, entitat de població d'Estarans, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta antiga església parroquial del segle XI, de planta rectangular amb dues naus bessones i elements romànics i gòtics. Destaca per les seves finestres geminades amb columna i capitell trapezial, així com pel campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat, està situat dalt del turó vora la torre de defensa i té accés restringit.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra, es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XI a la part baixa dels murs nord i est de l'actual templo, que data del 1742. L'edifici medieval original era d'una sola nau amb absis semicircular, del qual es mantenen vestigis fins a dos metres d'alçada. L'església es troba en bon estat, situada a la plaça de Sant Jaume, amb accés restringit.

La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.

A Fonolleres, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XI situada a la plaça sota el castell. Tot que conserva trets romànics originals, ha estat molt modificada en segles posteriors amb capelles laterals i campanar d'espadanya de tres ulls. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Salvador de Solerdemunt.

La capella de Sant Salvador de Solerdemunt es troba als terrenys de Llanera, al Solsonès, i és un edifici religiós del segle XI d'estil romànic. Envoltada de bosc i en bon estat de conservació, destaca pel seu ample porxo amb bancada que serveix d'aixopluc. L'accés a la capella és restringit, tot i que el porxo és lliurement visitable.

A Puig-redon, llogaret de Torà al Solsonès, es troba Can Millet, una capella documentada des del segle XI que conserva elements medievals com l'arc de mig punt adovellat de l'entrada principal. L'edifici de nau única amb volta de canó ha estat acuradament restaurat i es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit. Destaca pel seu campanar d'espadanya i la inscripció de 1859 a la dovella central de l'entrada.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta església-santuari romànica del segle XI de gran interès arquitectònic. Destaca per la seva planta rectangular amb nau única coberta de volta de canó, absis semicircular amb bandes llombardes i una pica baptismal esculpida en pedra. L'edifici, restaurat i en bon estat, té accés restringit però permet visita exterior lliure, amb aparcament a l'esplanada frontal.

Altres noms: Antic castell de l’Aguda.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

A Llanera, entitat de Torà (Solsonès), es conserven les restes d'un castell del segle XI, convertit en casal senyorial en època moderna i actualment malmès, amb façanes que encara mostren la monumentalitat de l'edifici original, especialment la façana est. Protegit com a BCIN, l'interior es troba pràcticament en ruïnes, però conserva un bon llenç de muralla i elements arquitectònics destacables com portades dovellades i finestres senyorials.

L'església de Sant Martí i Sant Celdoni es troba a Cellers, petit nucli de Torà al Solsonès. Construcció romànica del segle XI amb nau única, volta de canó i campanar quadrat adossat a la façana est. Documentada des de 1038, presenta bon estat exterior i es localitza a la part alta del llogaret.