Resultats de la cerca

Al cim d'un pujol sobre Tona (Osona), es conserva la torre del castell medieval, edifici rectangular de pedra i calç del segle IX, construït amb la tècnica de l'encofrat. La torre, de malmesa conservació, presenta erosió al sector superior i està separada del pla per un fossat artificial. Protegida com a BCIN, forma conjunt amb l'església romànica de Sant Andreu.

Al terme municipal de Tavertet, a Osona, es troben les restes molt malmeses d'aquest castell del segle XI, protegit com a BCIN. Ubicat a 788 metres d'altitud en mig d'una espessa arbreda, conserva parts de murs amb carreus irregulars que evidencien la seva antiguitat medieval. L'accés és lliure, tot i que la vegetació densa dificulta una mica la pujada al turó on s'alça aquesta fortalesa històrica.

A Sant Pere de Torelló (Osona), es trobava el castell de Sarreganyada, fortalesa medieval del segle XI documentada entre 1021 i 1358, actualment desapareguda sense restes característiques. L'indret fou ocupat posteriorment pel Santuari de Bellmunt, que probablement va ser inicialment la capella del castell, situat a 1.247 metres d'altitud amb extraordinàries vistes panoràmiques.

Al llogaret de Múnter, municipi de Muntanyola (Osona), es troben les restes d'aquest castell del segle X, conegut com a Castellet el 929. Destaca un pany de mur gruixut amb carreus picats regularment que probablement formava part d'una estança, visible dalt d'un petit turó. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès amb molt poques restes, però és accessible lliurement.

Al nucli històric de Vic (Osona), es conserven les restes d'un casal romànic del segle XI, documentat el 1088, que s'alçava entorn d'un temple romà que li servia de pati central. L'edifici va ser enderrocat el 1882 per descobrir el temple, quedant només la façana nord i altres restes notables. Està protegit com a BCIN i té accés restringit, però és visitable dins d'un recorregut turístic senyalitzat pel nucli històric de la ciutat.

Altres noms: L'indret on devia estar aquesta edificació, és conegut popularment amb el nom del Castelló.

Al nucli de Malla (Osona), es troben les restes del castell medieval d'Orsal o de Malla, situat al puig del Clascar a 640 metres d'altitud. Aquesta fortificació, documentada des del 924 i pertanyent al comtat de Barcelona des del 1067, conserva només quatre pedres escampades a la superfície, segons els apunts de l'arquitecte Josep M. Pericas de 1918.

Al terme municipal de Lluçà, al Lluçanès, es troben les restes del castell de Lluçà, edificació medieval del segle XII amb sectors refets al segle XIV, protegit com a BCIN. Destaca per la seva planta triangular adaptada a la topografia, amb una torre rodona i importants restes de la planta baixa que mostren bon aparell de construcció, especialment el mur nord-oest amb un finestral bilobulat.

Altres noms: Castell de Sant Martí - Castell de Sant Esteve.

A Sant Martí de Centelles, municipi d'Osona, es troba aquest castell del segle XII, documentat des del 898, que conserva restes força malmeses d'una important fortalesa medieval amb planta irregular adaptada al terreny. Destaca la capella romànica del recinte jussà, amb volta de canó apuntada i campanar de cadireta, així com els murs gòtics amb merlets i la porta d'arc de mig punt adovellada.

Al nucli de Santa Maria de Corcó, municipi de L'Esquirol a Osona, es troben les escasses restes del Castell de Cabrera, una fortificació del segle XII documentada des del 952. De l'edifici només es conserva el basament de la torre rodona i un mur, situat a l'extrem del pla de Cabrera on hi ha el Santuari de la Mare de Déu. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible i ofereix vistes precioses dels voltants.

El castell de Besora es troba dalt d'un turó a Santa Maria de Besora (Osona) i data del segle X. De l'edifici només resten fragments molt malmesos de murs, destacant les restes de l'església del castell dedicada a Santa Maria, amb decoració de arcuacions llombardes i absis semicircular. Està protegit com a BCIN, presenta un estat molt malmès i té accés lliure.

Edifici aïllat del segle XVI situat a Pont de Suert, capital de l'Alta Ribagorça (Lleida), que forma un conjunt harmònic amb l'església i el Palau Abacial. De planta rectangular amb quatre plantes, campanar separat i cobertes de teula àrab, es caracteritza per les seves obertures irregulars en murs de carreus. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat i destaca pel seu mirador a la ribera del Noguera Ribagorçana.

Altres noms: Antiga església parroquial.

A Pont de Suert, capital de l'Alta Ribagorça, es troba aquesta antiga església parroquial del segle XVI d'estil popular, que destaca per la manca d'obertures exteriors i la seva planta de creu llatina amb tres naus. Construïda amb còdols de riu i morter, conserva elements romànics i barrocos, inclosa una volta de canó de guix i balcons de pit.

A Boí, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es conserven les restes de l'antic recinte emmurallat medieval, amb torres, muralla i portal d'accés del segle XIII. El conjunt, protegit com a BCIN, es troba en bon estat i inclou elements com la torre de planta quadrangular, la torre rectangular defensiva i el portal d'arcada de mig punt que donava accés al casc antic.

A Viu de Llevata, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troben les restes d'una fortalesa medieval del segle X, documentada el 946, situada dalt d'un turó que domina el poble. L'edifici, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba pràcticament desaparegut amb molt poques restes de murs visibles i és d'accés lliure.

Erillcastell és un poble deshabitat situat al terme municipal del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, que conserva les ruïnes d'un gran casal hereu del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. El conjunt, en estat de ruïna, presideix un turó amb les restes de cases antigues i l'església de Santa Maria, accessible lliurement però en deteriorament avançat, envoltat d'un paisatge muntanyós d'extenses vistes.

A Àger, a la Noguera, es conserven les restes d'una fortalesa del segle XI amb una torre circular restaurada d'uns 9,5 metres d'alçada, que presenta porta d'arc de mig punt i espitlleres per a la guaita. Envoltant la torre subsisteixen vestigis d'una construcció en forma d'anell que formava part del vilatge medieval. L'accés és lliure i l'edifici es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Força d’Estany - (Patrimoni.Gencat). També anomenada Torre de Dàlila. (Ajuntament de Ponts).

La Torre del Cargol o Torre de Dàdila es troba al nucli de la Força, municipi de Ponts, comarca de la Noguera. Es tracta d'una torre de guaita medieval d'origen probable musulmà (segle IX-X), amb nucli interior de tàpia de planta quadrada revestit posteriorment amb carreus de pedra romànica (segle XI).

A Balaguer, ciutat de la Noguera, es conserven les restes de les muralles medievals originàries del segle X, que emmurallaven el nucli urbà i es van anar estenent amb la ciutat. Construïdes amb carreus gruixuts i dotades de portals com el del Gel, aquestes fortificacions van jugar un paper defensiu important al llarg dels segles.