Resultats de la cerca

A Sant Mateu de Bages, al Bages, es conserva la torre del castell de Coaner, un edifici romànic del segle XI situat al costat de l'església de Sant Julià. L'element supervivent presenta un bon estat de conservació. La protecció de l'edifici és desconeguda.

Situat en terrenys del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), trobem les poques restes del castell de Castellfollit que és de l'època medieval.

El castell de Balsareny, situat a les afores de Balsareny al Bages, és una construcció gòtica del segle XIV de planta pentagonal que respon al tipus de palau fortificat, amb pati interior coronat de merlets i diverses dependències. Destaca per la seva elegància arquitectònica amb finestrals gòtics i l'interior decorat amb obres d'art antic, així com per l'església romànica de Santa Maria del segle XII adjacent.

Al turó que presideix Puig-reig (Berguedà), es suposa que hi havia un castell del segle X, actualment pràcticament desaparegut del qual només resten alguns indicis com pedres antigues i la denominació del carrer. L'església romànica de Sant Martí, documentada al segle X i reconstruïda al segle XII, és l'únic testimoni material de l'antiga fortificació que durant els segles XII i XIV va acollir l'orde del Temple.

Altres noms: Torre de l’homenatge del castell de Merola

Al despoblat de Santa Maria de Merola, municipi de Puig-reig (Berguedà), es conserven les restes del castell de Merola, edificació dels segles XII-XIII d'estil medieval. Actualment malmès, només en queda dempeus una paret de la torre de l'homenatge situada al costat de l'església de Santa Maria de Merola. L'accés és lliure i l'aparcament es troba davant de les edificacions.

Altres noms: Torre de Sant Joan

A Vilanova i la Geltrú, al Garraf, es troba aquesta gran torre rodona de planta circular i alçat troncocònic, documentada des del segle XIII. Construïda amb pedra i carreus irregulars, presenta porta d'accés, finestres i espitlleres, i formava part d'un conjunt fortificat medieval pertanyent al castell de Cubelles. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i és l'exemplar més antic de fortificació de la localitat.

Campdàsens és una antiga torre de defensa situada al massís del Garraf, dins el terme municipal de Sitges (Barcelona). Construcció del segle XV d'una planta rectangular amb base atalussada, formava part del llogaret disseminat de Campdàsens i restà incorporada al castell de Sitges des de 1323. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i continua habitada.

Altres noms: Castell de Bell-lloc

El castell de Ribes es troba a Sota-Ribes, nucli de Sant Pere de Ribes, al Garraf. Es tracta d'una fortificació dels segles X-XI amb una notable torre circular de 19 metres d'alçada, documentada des del 990, que conserva volta, obertura d'arc de ferradura i merlets. Protegit com a BCIN, es manté en bon estat i actualment funciona com a habitatge.

El Castell de la Geltrú es troba a Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf (Barcelona). Es tracta d'una fortificació documentada des del 1080 amb elements del segle XII, restaurada integralment a partir de 1919 per Jeroni Martorell. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i actualment acull l'Arxiu Comarcal del Garraf.

Castell medieval situat a Canyelles, al Garraf (Barcelona), documentat des del segle XV. Conserva una torre de planta circular i un fragment de muralla amb merlets, integrats en un conjunt d'edificacions de diferents èpoques. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, presenta bon estat i configura la imatge del poble.

Al Coll del Ventall de Tivissa (Ribera d'Ebre), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del segle XII, possiblement d'origen àrab, amb murs de pedra irregular lligada amb morter de calç. Del conjunt només en queda la base, amb evidències de muralles i murs paral·lels que ocupaven uns 40 metres de llargada.

A Torregrossa, al Pla d'Urgell (Lleida), es conserven les restes d'un castell reformat al segle XVI per la família Montsuar-Avinyó, que presenta una casa de planta baixa i pis amb portal d'arc de mig punt i escut familiar. La muralla atalussada que tancava el recinte és parcialment visible a la plaça de l'església. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat de restes disperses.

Al municipi de Camprodon (Ripollès), les ruïnes d'aquest castell medieval documentat des del segle X conserven restes de muralles, torre i doble recinte emmurallat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès prop de l'església romànica de Sant Andreu, a 1.054 metres d'altitud, amb accés lliure i impressionants vistes de la muntanya.

A Llívia, a la Cerdanya (Girona), es troba aquesta torre medieval del segle XIV, ben conservada i situada al costat de l'església parroquial. Ha tingut diversos usos al llarg dels segles: Casa de la Vila, presó i farmàcia, i actualment funciona com a sala d'exposicions. L'accés és restringit.

A Lles de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya (Lleida), es troben les restes d'aquest castell medieval situat a 1.700 metres d'altitud. L'edificació es presenta força malmesa, amb poques però rellevants restes conservades juntament amb les pedres de l'antiga capella del castell, coneguda com el Santuari dels Àngels de la Llosa. L'accés és lliure i l'emplaçament ofereix vistes admirables de la contrada.

Altres noms: Ermita de la Mare de Déu de l'Aldea

A L'Aldea (Baix Ebre), es troba aquesta ermita dedicada a santa Maria, documentada des del 1161, amb elements fundacionals del segle XI i una façana renaixentista del XVII. Destaca la torre quadrangular adossada, datada al segle XII, que conserva merlets i sageteres, així com les excavacions arqueològiques visibles davant l'entrada. L'edifici, restaurat i en bon estat, permet un recorregut de circumval·lació exterior.

Castell de Foix, situat a Torrelles de Foix (Alt Penedès), és una fortificació medieval del segle XI documentada des de 1067, ubicada dalt d'un turó al costat de l'església de Santa Maria de Foix. Del recinte només es conserven escasses restes de muralles de poca alçada, ja que l'edifici està pràcticament desaparegut. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

A les afores d'Oliana, a l'Alt Urgell, es troben les restes del castell d'Oliana, una fortificació del segle X documentada des dels anys 919-920. Actualment malmès, conserva només alguns murs de grans carreus disposats a ponent de l'església romànica de Sant Andreu, assentats sobre cinglera. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes del paisatge medieval de la comarca.