Resultats de la cerca

La capella de Sant Joan d'Enveja, situada al Parc de la Quadra d'Enveja a Vilanova i la Geltrú (Garraf), és una ermita romànica del segle XII que forma conjunt amb la torre del mateix nom. L'edifici, de nau única amb absis rectangular i campanar de paret, conserva elements originals com el portal d'arc de mig punt dovellat, tot i les successives remodelacions.

A Toloriu, nucli del Pont de Bar a l'Alt Urgell, es troba aquesta petita església parroquial de construcció religiosa amb nau rectangular coberta de volta de canó. L'edifici presenta porta, dues finestres i campanar de paret a la façana sud, amb coberta exterior a dues vessants de teules. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i ofereix esplèndides vistes dels voltants.

L'església de Sant Miquel es troba a Grevalosa, municipi de Castellfollit del Boix, al Bages. Es tracta d'un edifici preromànic del segle IX format per una sola nau quadrada amb absis allargassat, posteriorment modificat i ampliat entre els segles X i XI amb la construcció de tres naus. Actualment es troba en estat ruïnós, sense cobertes ni part superior dels murs, però és accessible lliurement i presenta interès per la seva antiguitat.

Capella de Santa Cecília de Grevalosa, situada a Grevalosa, entitat de població de Castellfollit del Boix, al Bages. Edifici romànic del segle XII amb restes de l'estructura originària, portal adovellat emparetats i campanile d'espadanya, reformada significativament al segle XVII. L'accés és restringit i cal demanar les claus a la parròquia de Sant Andreu de Maians; es troba en bon estat de conservació.

A Arsèguel, municipi de l'Alt Urgell, es troba l'església parroquial de Santa Coloma, edifici romànic d'una sola nau rectangular que presenta un bon estat de conservació. L'edifici destaca pel seu portal amb tres arquivoltes de mig punt i les carotes rústegues als carreus, mentre que el campanar de torre és obra posterior. L'accés és restringit, però l'església es pot visitar des de l'exterior a 949 metres d'altitud.

Altres noms: Santa Eulàlia de Madrona - Sant Pere i Santa Madrona

Ermita situada al Papiol, al Baix Llobregat, als peus del Puig Madrona. Església preromànica i romànica dels segles IX-X, d'una sola nau amb tres absis semicirculars, que conserva elements preromànics com dues finestres i aparell original. Ben conservada però d'accés restringit, fou antiga parròquia de Santa Eulàlia fins al 1315.

Petita ermita situada a la carretera d'accés a Arsèguel, municipi de l'Alt Urgell, dedicada a capella de devoció dels traginers de sal. Edifici religiós de nau rectangular coberta amb fusta i teulada de pissarra, sense gaire valor artístic però ben conservat. Accés restringit, ubicat a 888 metres d'altitud amb aparcament i vistes panoràmiques.

A Tost, despoblat de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), es troba aquesta església parroquial romànica del segle XII, edifici religiós amb nau i absis sobrealçats construïts amb carreus en filades, que conserva un campanar de paret amb dos ulls. Consagrada el 1039 pel Bisbe Eribau d'Urgell, fou dotada de relíquies per l'Abat Oliba de Ripoll, alguns tresors dels quals es guarden al Museu Episcopal de Vic.

A Cava, municipi de l'Alt Urgell, es troba l'església de Sant Climent, documentada des de 1037, encara que l'edifici actual és de construcció moderna en substitució del temple medieval original situat al Camp Gran. Es tracta d'una església d'una sola nau amb capçalera plana, volta de canó i campanar de torre quadrangular adossat, construïda amb aparell irregular i coberta de teula, protegida com a BCIL i en bon estat, amb accés restringit.

A Castellbò, entitat de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), es conserven les restes d'una torre colomer medieval dels segles XI-XII, construcció de planta quadrada amb pedra sense desbastar. La torre, protegida com a BCIN, es troba malmesa i sense sostre, però és visible des del poble i d'accés lliure, situant-se a 833 metres d'altitud.

A Castellbò, entitat de població del municipi de Montferrer i Castellbò, situat a la comarca de l'Alt Urgell… Segle XIII, romànic. BCIL. Bo. 815 m d'altitud.

Castell medieval del segle XII situat a Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, edificat dalt de la roca amb primeres mencions documentals del 1110. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment es troba desaparegut, encara que resten vestigis de muralles i la Torre Hermosa, identificada en documentació militar francesa del 1694.

Altres noms: Capella de la Mare de Déu

L'església de Castell-llebre es troba a Peramola, a l'Alt Urgell, i és un temple romànic del segle XI amb nau única, absis semicircular i campanar de planta quadrada. Presenta dues etapes constructives clares, amb la primera fase de finals del segle XI conservant el mur de ponent, el campanar i l'absis. L'edifici es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i actualment funciona com a santuari annex a la parròquia de Peramola.

Altres noms: El Castell

L'església de Sant Andreu del castell d'Oliana, situada al nucli del castell a les afores d'Oliana (Alt Urgell), és un temple romànic del segle XI consagrat el 1032, encara que la major part de la construcció és del segle XII. Destaca per la seva nau coberta amb volta de canó, l'absis amb arquets cecs de tipus llombard i la torre-campanar de base quadrada adossada.

Sant Sebastià de la Clua és una església romànica del segle XI situada a la Clua, entitat de població de Bassella, a l'Alt Urgell. L'edifici, de nau única amb volta de canó i absis semicircular, destaca pel seu aparell ben treballat i l'espadanya de dos ulls a la façana de ponent. Es troba en bon estat però amb accés restringit, actualment funcionant com a capella abandonada dependent de la parròquia de Peramola.

Torre de paredat i tàpia del segle XIII situada a Torre-ramona, terme de Subirats, a l'Alt Penedès, probablement construïda com a torre defensiva pel senyor del lloc, encara que posteriorment fou utilitzada com a colomar. L'edifici de planta quadrada conserva la base de maçoneria i la resta de tàpia, amb porta orientada al nord i cel·les per a coloms als murs.

L'església de Santa Magdalena es troba a les afores de Pontons, municipi de l'Alt Penedès, i és una construcció romànica del segle XIII reconstruïda i posteriorment modificada. Destaca per la seva nau única amb capelles laterals de volta de creueria, absis poligonal i campanar d'espadanya, així com per la seva pica baptismal monolítica amb decoració de bandes i creus. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Ermita situada a les afores de Sant Martí de Sarroca, a l'Alt Penedès, datada del segle XII amb estil romànic. Presenta una nau rectangular amb sagristia d'absis preromànic, contraforts laterals, finestra romànica i campanar de cadireta. Es troba en bon estat exterior, envoltada de vinyes i arbres fruiters, amb accés restringit.