Capella de Sant Joan d’Enveja – Vilanova i la Geltrú / Garraf

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al Parc de la Quadra d'Enveja, a Vilanova i la Geltrú, municipi i capital de la comarca del Garraf (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Es conserva. De propietat municipal, no és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 23/12/2006:

Senzill de localitzar, al carrer de la Torre d'Enveja, al Parc del mateix nom.

Localització: N 41 13 28.90 E 01 42 49.83 – Altitud: 35 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):

“ Descripció

La capella de Sant Joan, situada a la Quadra d'Enveja forma conjunt amb la torre del mateix nom.

Edifici d'una sola nau, dividida per dos arcs apuntats i coberta a dues vessants. L'absis és de planta rectangular, més ample i alt que la nau.

 Hi ha una sagristia adossada coberta amb volta d'aresta. La façana principal té el portal d'accés d'arc de mig punt dovellat i una petita obertura circular al damunt. Està coronada per un gran campanar de paret de dos arcs de mig punt. La torre és de pedra calcinosa i fang barrejat amb calç. Des dels fonaments fins la porta és cilíndrica i després és troncocònica. Es poden veure espitlleres i alguna filada d'opus spicatum.

Notícies històriques

Segons tradició popular l'església es construí l'any 1125 per commemorar la conquesta de la torre de Sant Joan que era en poder dels moros. Existia segur el 1330 ja que apareix documentada la primera temptativa d'emancipació parroquial de Santa Maria de Cubelles. El 1873 es va restaurar. El 1936 patí seriosos danys i actualment serveix de magatzem de maquinària agrícola.”


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Wikipedia, el següent text (Setembre 2013):

“Sant Joan d'Enveja és una ermita situada a Vilanova i la Geltrú. Actualment, l'ermita es localitza al carrer de la Torre d'Enveja, als afores de la vila formant un conjunt amb la torre d'Enveja.

Història

Situada al recinte de la torre de la quadra d'Enveja és la capella més antiga del municipi, i l'interior és d'estil gòtic. Al seu redós existí el cementiri de la quadra.

 L'ermita ha donat nom a la muntanya, la creu, el camí, el barri i la parròquia. La llegenda explica que la torre fou conquistada el dia de Sant Joan de l'any 1125, fet que comportà la reconstrucció de l'ermita, però la història només demostra que ja existia l'any 1290 i que era la capella del castell i quadra d'Enveja.

Donades les característiques de l'ermita, encara que molt modificada i reconstruïda, no hi ha dubte d'un origen romànic.

Edifici

L'edifici actual és fruit de diverses remodelacions sobre un primitiu temple romànic.

Presenta un edifici d’una sola nau amb volta apuntada, portal adovellat i campanar d'espadanya de doble obertura.

A principi dels anys 30 (Suposem que del segle XX – Nota dels A.) se li annexaren alguns edificis amb dependències per a la rectoria, que foren saquejats al 1936 i abandonats posteriorment. Caiguts en estat de ruïna a final del segle XX, s'enderrocaren a final del 2010, en la rehabilitació de l'ermita.

Usos

L'ermita, de propietat municipal, estigué abandonada després que s'hi deixessin d'oficiar misses al 1995, fins al 2003, quan el col·lectiu de joves Endimari intentà reviure l'espai com a local cultural i d'oci

 L'estat ruïnós de l'edifici va obligar a l'Ajuntament a tancar l'ermita. Al 2008 l'Ajuntament cedí l'espai a un altre col·lectiu juvenil, el Centre d'Esplai Drac Màgic, que recaptà els fons necessaris per a rehabilitar l'equipament i desenvolupar-hi les seves activitats d'oci infantil i juvenil fins a l'actualitat." 


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Garraf : Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants :


És força agraït fer una completa visita al Museu del Ferrocarril.