Resultats de la cerca

Altres noms: Aqüeducte romà de Pineda / Aqüeducte romà de Sant Pere de Riu i Can Cua

L'aqüeducte romà de Pineda de Mar, al Maresme, és una obra hidràulica del segle III dC que conserva quatre arcades de pedra sobre pilars rectangulars. Construït per proveir d'aigua una vil·la romana a Can Roig, originalment tenia 3,5 km de recorregut amb tres aqüeductes diferents. Actualment sense protecció oficial, es troba en estat estable però necessita consolidació urgent per evitar la seva ruïna definitiva.

A les afores de Sant Pere de Riudebitlles, a la comarca de l'Anoia, es troba aquest aqüeducte medieval de gran valor històric, amb origins documentats des del segle XIII, encara que la seva estructura actual combina elements medievals amb reformes dels segles XVII i XVIII. L'obra, de bon estat de conservació, destaca per la seva doble arcada de 21 metres d'alçada i la seva funció essencial portant aigua per regar les terres del municipi.

A la Selva del Camp, municipi del Baix Camp, es troba aquest aqüeducte de pedra del segle XVI, construït a mitjan centúria per portar aigua al castell i al poble. L'estructura presenta dos arcs, un rebaixat i l'altre carpanell, amb dovelles de carreu i paredat en verd, i conserva una làpida amb inscripció en números romans. Protegit com a bé cultural d'interès local, es manté en bon estat.

Aqüeducte medieval del segle XIII situat a Selva del Camp, al Baix Camp, construït amb pedra i un sol arc de forma parabòlica. Actualment fora d'ús, les seves restes mostren la importància històrica de la zona, relacionada amb un antic molí documentat el 1285. No té protecció oficial i es troba en estat de deteriorament, accessible però en condicions precàries que desaconsellen la visita interior.

Altres noms: Pont dels moros - (Denominació popular) / El Pont Major i el Panal

A la Selva del Camp, al Baix Camp, es troba aquest aqüeducte medieval del segle XIV que salva la Riera amb una sola arcada de paredat i carreus lleugerament apuntada. Obra de gran valor històric, fou reparada al segle XVI i conserva una pedra gravada amb la data 1567. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat.

A Constantí, al Tarragonès, es troba el Pont de les Caixes, un aqüeducte medieval que formava part de la Sèquia dels Molins. L'estructura, de 36 metres de llargada sostinguda per quatre arcs, és una reforma d'una conducció hidràulica romana que abastava la vil·la de Centcelles. Protegit com a BCIL, l'aqüeducte es manté en bon estat i continua portant aigua.

Altres noms: Mina de l'Arquebisbe

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserva aquest aqüeducte de construcció del segle XVIII, encara que segons cartografia de l'Institut Geogràfic de Catalunya podria tenir origen romà. L'estructura manté trenta-un arcs de maons i pedra que salvaven el torrent per portar aigües des del Puigpelat fins a la ciutat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat malgrat estar tallat per la carretera de circumval·lació.

Altres noms: Aqüeducte de les Ferreres

A quatre quilòmetres de Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquest monumental aqüeducte romà del segle I, obra d'enginyeria de pedra amb dos pisos d'arcades superposades que travessa el riu Francolí. Construït per conduir aigua a la ciutat de Tàrraco, destaca per ser un dels més ben conservats de l'occident romà i el més important de Catalunya, amb 217 metres de longitud i 27 metres d'alçada màxima.

A les afores de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, es conserven les restes d'un aqüeducte medieval format per arcades de maó de punt rodó, dels segles XVI-XVII, que servia per canalitzar aigua. L'obra d'enginyeria presenta arcs d'uns 90 cm d'ample i alçada variable entre 2 i 4 metres, amb dos trams paral·lels al riu Major. Malgrat la seva antiguitat, es manté en estat admirable, tot i que no té protecció oficial.

Als Arquets, a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), es conserven les restes d'un aqüeducte romà dels segles IV-V que abastava d'aigua una vil·la romana. Dels aproximadament 70 metres originals, es mantenen tres trams amb arcs de mig punt construïts amb pedra i morter romà. Sense protecció oficial, l'estructura va ser consolidada el 1989 i perdura notablement malgrat els segles transcorreguts.

L'aqüeducte de la Sèquia de Manresa, situat al camí de Joncadella a les afores de Manresa, capital del Bages, és una obra medieval de paredat comú construïda entre 1339 i 1383. Compost per trenta arcs rodons sobre pilars, amb una longitud de 200 metres, formava part del canal de distribució d'aigua de la ciutat. Es conserva en bon estat i és d'accés lliure.