Resultats de la cerca

Al veïnat de l'Esperança de Terreres, a Cruïlles (Baix Empordà), es troba aquest santuari barroc del segle XV dedicat a la Mare de Déu. L'edifici religiós destaca per la seva capella d'una nau amb volta de llunetes, dues capelles laterals amb voltes de creueria i una notable trona de pedra decorada amb motius escultòrics i la representació de la Verge amb l'Infant. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Santa Cecília de Voltregà, a Osona, és una edificació barroca del segle XVIII molt reformada, amb una casa de pagès afegida a partir de 1950. Conserva arcuacions llombardes gravades i una porta principal de mig punt amb dovelles de pedra, tot i que ha sofert transformacions que la fan eclèctica. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

L'església de Sant Pere es troba a Perafita, municipi del Lluçanès. Edifici de grans dimensions refet al segle XVIII amb estil barroc, conserva un excepcional timpà romànic del segle XII amb la Maiestas Domini i els símbols dels evangelistes, obra relacionada amb els centres de Ripoll i Vic. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat amb accés restringit.

Altres noms: Església de Sant Baldiri - Generalitat de Catalunya). *

A Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, es troba aquesta església de grans dimensions de planta rectangular, construïda entre 1763 i 1765 pels germans Moretó com a exemple tardà del barroc català. Destaca pel seu portal d'entrada amb motius florals i rocalla, la rosassa, el rellotge de sol i el campanar de planta quadrada, així com pel retaule interior de Sant Joan Baptista de Viladecans del segle XVIII.

A Alpens, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Lluçanès (Barcelona). Segle XV, barroc. Bo. 854 m d'altitud.

A l'Estanyol de Bescanó, al Gironès, es troba aquesta església barroca del segle XVII, acabada el 1704, amb una nau de quatre trams, sis capelles laterals i un campanar de planta quadrada. Destaca per la seva pica baptismal de pedra de Girona amb relleus de flor de lis i garlandes, datada de 1589.

A Girona, ciutat del Gironès, es troba la Casa Agullana, edifici medieval dels segles XIV-XVI d'estil barroc format per dos cossos units el 1631 per un pont cobert d'arc rebaixat que li confereix gran magnificència. L'edifici, protegit com a BCIN, destaca per ser un dels llocs més característics de la ciutat, amb façanes ben conservades malgrat les modificacions internes causades pels desnivells del terreny. Es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Antiga església del Castell de Montsonís

A Montsonís, entitat de població de la Foradada (Noguera), es troba aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, construïda adossada al castell medieval per substituir l'antiga església romànica. L'edifici de nau única presenta una façana principal amb portalada d'arc de mig punt datada el 1787 i una espadanya decorada amb motius flamígers, tot i que erosionats. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Malgrat de Mar, municipi del Maresme, es troba aquesta església parroquial fundada al segle XVI i reconstruïda majoritàriament al XVIII amb estil barroc i elements neoclàssics. Destaca per les seves grans dimensions, la façana de pedra senzilla i el campanar de torre quadrada inacabat, així com per l'interior amb nau central i dues laterals il·luminades per vitralls de colors.

L'església del Sant Crist es troba a Cervera, capital de la Segarra. Construïda al segle XVIII en estil barroc al lloc d'una anterior del XIII, destaca per la seva nau única amb capelles laterals i una portada amb cariàtides que sostenen un medalló amb la crucifixió. L'edifici es conserva en bon estat i no té protecció oficial.

Santa Maria de la Bovera és un santuari marià i antic monestir cistercenc situat a Guimerà, a l'Urgell, que conserva elements medievals dels segles XII i XIII, però l'església actual és barroca, construïda entre 1726 i 1730 per Ramon Nicolau. L'edifici presenta una nau amb capelles laterals, presbiteri poligonal i façana classicista amb carreus ben tallats, i guarda retaules del segle XVIII d'estuc policromat.

L'església de Santa Maria de Salomó, al Tarragonès, és un temple barroc del segle XVIII que conserva elements romànics de l'edifici anterior, destacant la porta d'entrada amb arc de mig punt i decoració escaquetada. L'element més valuós és la capella del Sant Crist, construïda entre 1708 i 1715 amb frescos de Jaume Pons i Monravà. L'edifici es troba en bon estat, amb accés restringit, i no té protecció oficial registrada.

A Moripol, llogaret abandonat de Gósol al Berguedà, es troba aquesta església barroca del segle XVII que substituí un temple romànic anterior. L'edifici de nau única amb volta de canó destaca pel seu campanar massís de planta quadrada amb obertures grans, construït amb carreus irregulars. Actualment presenta bon aspecte després d'una rehabilitació recent, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Nosaltres li diríem també Església NOVA de Santa Maria de Merola, en contraposició a l’església VELLA de Santa Maria de Merola.

Al despoblat de Santa Maria de Merola, a Puig-reig (Berguedà), es troba aquesta església parroquial del segle XVII d'estil barroc, construïda el 1609 amb una sola nau, absis poligonal i un robust campanar adossat. Edificada en pedra per Gabriel Lleonart de Castellterçol, destaca per ser un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca. L'accés és restringit i l'edifici es manté exteriorment en bon estat, sense protecció oficial.

L'església de Sant Feliu de Lluelles, situada a Montmajor al Berguedà, és un edifici documentat des del segle XI que va ser reconstruït al segle XVII amb estil barroc rural. Destaca pel seu campanar de torre quadrada i la nau rectangular amb capelles laterals, reproduint el model característic del barroc rural. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Església situada a la plaça de Barbens, municipi del Pla d'Urgell, que data del segle XII amb elements romànics, gòtics i barrocs. Destaca per la seva estructura de tres naus amb arcs de mig punt, volta de creueria i un campanar quadrangular rematat per balustrada, amb reforma important de 1686. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit fora dels horaris de culte.

A Santa Eugènia de Nerellà, entitat de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya, es troba aquesta església romànica del segle XI amb reformes barroques dels segles XV-XVIII. Del temple original només es conserva el campanar romànic, notable per la seva inclinació de 1,20 metres cap al sud-est, conegut com la torre de Pisa de la Cerdanya. Protegida com a BCIN, presenta bon estat exterior, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Catedral de l'Assumpció - Patrimoni.Gencat / Catedral Nova – (Ajuntament de Lleida)

La Catedral Nova de Lleida, situada al centre històric de la ciutat capital del Segrià, és un temple barroc del segle XVIII de tres naus amb capelles laterals, façana amb logia oberta i torretes laterals que barreja barroc i classicisme. Construïda entre 1761 i 1781 segons projecte de Pedro Martín Cermeño i direcció de Francesc Sabatini, destaca per la seva elegant tipologia amb influències italianes i palladianisme.