Resultats de la cerca

Altres noms: Església parroquial de Santa Llogaia del Terri

L'església de Santa Llogaia del Terri es troba a Cornellà del Terri, al Pla de l'Estany. Originàriament romànica, l'edifici actual és del segle XVI amb elements renaixentistes destacats, com la porta d'accés amb fornícula esculpida datada el 1584. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Els Aiguamolls de l'Empordà, situat a Castelló d'Empúries a l'Alt Empordà, és una zona humida de 4.824 hectàrees declarada paratge d'interès natural el 1983. Constitueix el conjunt marjalenc més important de Catalunya després del Delta de l'Ebre, destacant per la seva riquesa ornítica i migratòria. Es troba en bon estat i és visitable mitjançant diversos itineraris.

Altres noms: Museu Monogràfic d'Empúries

Al nucli de l'Escala, municipi de Girona, es troba aquest conjunt conventual del segle XVII d'estil historicista, actualment seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries. Compost per edificis adossats articulats al voltant d'un claustre, destaca per la seva arquitectura de pedra amb contraforts dobles i la rehabilitació realitzada per Puig i Cadafalch a principis del segle XX.

En terrenys de l'Escala, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona). Romà. Bo.

A Caldes de Montbui, municipi de Barcelona, es troba aquesta torre del segle XX que imita l'estil medieval, situada dins una finca privada al carrer Àngel Guimerà. Es tracta d'una construcció moderna de caràcter eclèctic, visible des del carrer, que els autors qualifiquen provisionalment com a "fals castell" sense intenció pejorativa.

Altres noms: Torre de Carerac

A Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, es troba aquesta masia de grans dimensions del segle XVII d'estil popular, coneguda també com a Torre de Carerac. L'edifici destaca per la seva torre de defensa annexada amb merlets i finestres d'arc apuntat, així com per les portes d'arc de mig punt adovellat de la façana principal. Es troba en bon estat, però és de propietat privada amb accés restringit.

L'església de Sant Sebastià de Montmajor es troba a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, en terrenys de l'antiga parròquia rural que actualment forma una urbanització residencial. Es tracta d'una construcció romànica del segle XI amb nau, transsepte i capçalera triabsidal, decorada amb arcuacions llombards a l'exterior i un petit campanar de torre de dos pisos.

Ermita situada a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, construïda al segle XVI amb estil renaixentista. Destaca per la seva façana principal amb porta flanquejada de pilastres, timpà triangular i inscripció de 1548, així com pel campanar de planta quadrangular i la cúpula apuntada amb tambor cilíndric. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, es troba aquesta església parroquial de gòtic tardà documentada des del segle XI, amb construcció actual iniciada el 1589. Destaca per la seva nau única amb capelles laterals, voltes de creuer i un notable portal barroc amb columnes salomòniques rematat per l'escut de la vila. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, amb accés restringit, i guarda la Majestat de Caldes, talla romànica del segle XII.

Altres noms: Antic hospital de Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, es troba aquest antic hospital gòtic del segle XIV, originalment de planta baixa i dos pisos, que funcionà també com a casa de banys. L'edifici destaca per les seves finestres ogivals, les arcades de mig punt i les magnífiques encavallades de fusta, així com per elements arquitectònics de diferents èpoques que s'hi han integrat.

Altres noms: Banys o termes romanes.

A Caldes de Montbui, municipi del Vallès Oriental, es conserven les restes de les termes romanes, un conjunt balneari de l'antiguitat amb piscina i galeries d'arcades construïdes amb opus signinum. L'estació termal, fundada sobre les deus d'aigua calenta, tingué importància considerable a l'alt Imperi, com demostren les inscripcions votives recuperades.

Capella de Santa Susanna situada a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, és un edifici romànic del segle XI de planta única amb característiques del romànic meridional, destacant el seu portal i ull de bou realitzat amb maó. Protegida com a BCIL i en bon estat, conserva l'estructura original de parets de càrrega de maçoneria malgrat les modificacions històriques, i actualment està integrada al museu local amb accés restringit.

Pont medieval de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, documentat des de 1226 i construït en estil romànic del segle XIII amb posteriors modificacions. Presenta dos arcs de mig punt amb pilar central i obertures de descàrrega, aparell de carreus ben treballats i calçada d'esquena d'ase. Protegit com a bé cultural d'interès local, es conserva en bon estat i continua comunicant els dos costats de la riera.

A Martinet, entitat de població de Montellà i Martinet a la Cerdanya (Lleida), es troba un conjunt de búnquers d'observació, tir i artilleria del segle XX d'estil popular, units per passadissos subterranis excavats a la roca i construïts amb formigó armat. Aquests búnquers, que formaven part de la Línia Pirineus de defensa fronterera, mai no van ser ocupats i es conserven en bon estat.

Altres noms: l’Espluga dels Tres Pilars (Vikipèdia).

A la Baronia de Rialb, municipi de la Noguera, es troba aquest dolmen prehistòric conegut també com l'Espluga dels Tres Pilars, un megàlit funerari erigit fa més de quatre mil anys amb grans pedres verticals i una cambra poligonal decorada amb gravats rupestres. Traslladat el 1999 del seu emplaçament original, conserva un bon estat i és accessible lliurement com a zona de descans i mirador del pantà de Rialb.

A Castellbò, nucli del municipi de Montferrer i Castellbò a l'Alt Urgell, es troba aquest pont popular del segle XVII construït sobre el riu de Castellbò. Es tracta d'una obra de pedra amb un únic arc molt gran d'esquena d'ase, reforçat amb ciment, que uneix el nucli central amb l'arrabal meridional. Protegit com a bé cultural d'interès local, es conserva en bon estat.

A la Punta Falconera de Roses, a l'Alt Empordà, es troba aquest conjunt de búnquers militars del segle XX, construïts entre 1945 i 1946 per defensar la badia. Són quatre casamates i un búnquer de comandament, estructures subterrànies de formigó armat amb galeries d'accés, polvorí i sales de tir, acompanyades d'edificis auxiliars. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i s'està condicionant per a la visita pública.

El Santuari de Santa Maria de Cabrera es troba al nucli de Sant Julià de Cabrera, municipi de L'Esquirol, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una església de nau única d'obra popular del segle XII, que substitueix l'antiga capella de Cabrera del 1144, destruïda pels terratrèmols de 1427 i reconstruïda entre 1622 i 1641.