Resultats de la cerca
Nova cerca-
2 vots
L'església de Santa Maria de Vilanova de la Barca, al municipi de Vilanova de la Barca (Segrià), és una antiga parroquial d'origen romànic documentada des de 1279, amb reformes dels segles XV i XVII. Destaca pels seus contraforts prismàtics de secció quadrada, insòlits en l'arquitectura romànica catalana però habituals en esglésies occitanes, i per la seva capçalera plana amb volta de canó.
-
4 vots
A Benavent de Segrià, municipi del Segrià, es troben uns trulls medievals, cavitats excavades a la roca de guix destinades a l'emmagatzematge de vi i oli. Aquests safareigs, abandonats cap al segle XIX per la fil·loxera, presenten un relatiu bon estat malgrat la vegetació interior i la manca de protecció oficial. Ubicats al carrer camí de la Bassa, són testimoni del llegat vitivinícola de la comarca.
-
3 vots
A la Saida d'Almacelles, al Segrià, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle X, amb una torre rectangular de carreuó que presidia el conjunt fortificat. L'estructura, documentada des del 1147 i destruïda durant la guerra dels Segadors, presenta poques però rellevants restes accessibles lliurement.
-
3 vots
L'ermita de la Mare de Déu del Merli es troba a Alguaire, municipi del Segrià. Construïda a la segona meitat del segle XIII en estil romànic tardà sobre restes visigòtiques, fou reformada en estil barroc al segle XVIII amb elements neoclàssics. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
1 vot
A Alguaire, municipi del Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell i convent documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. Del conjunt santjoanista es conserven escassos vestigis: part d'un mur de tàpia sobre filades de pedra, una torre quadrada i restes de l'absis de l'església, amb la boca de la cisterna localitzada sota l'actual camp de cereals.
-
1 vot
A Alfarràs, municipi del Segrià, es troba aquest pont medieval gòtic del segle XIII que travessa el riu Noguera Ribagorçana. Es tracta d'una construcció de pedra amb vuit ulls, dels quals se'n conserven tres arcs de mig punt, i contraforts aquillats. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat i encara s'utilitza per al pas de vianants.
-
1 vot
A Butsènit, partida de l'Horta de Lleida al Segrià, s'alça aquesta ermita medieval del segle XV, reedificada al XVIII. L'edifici aïllat destaca per la seva façana porticada amb voltes medievals, balcons i una capella remarcada per l'espadanya, amb murs de càrqa i estructures de fusta i pedra. Protegida com a BCIL i en bon estat, presenta accés restringit.
-
2 vots
L'església de Sant Martí es troba a Lleida, capital del Segrià, i és un edifici medieval dels segles XII-XIII d'estil romànic amb elements gòtics, destacant per la seva nau de volta de canó apuntada i l'absis semicircular. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i només acull activitats puntuals com concerts.
-
2 vots
L'església de Sant Llorenç es troba a Lleida, capital del Segrià, i és un edifici medieval dels segles XIII-XV de transició romànic-gòtic amb tres naus, retaules gòtics de gran valor i un elegant campanar poligonal. Destaca com la segona església més important de la ciutat després de la Seu Vella, conservant obres escultòriques notables i sepulcres medievals. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat i és visitable.
-
3 vots
La Catedral Nova de Lleida, situada al centre històric de la ciutat capital del Segrià, és un temple barroc del segle XVIII de tres naus amb capelles laterals, façana amb logia oberta i torretes laterals que barreja barroc i classicisme. Construïda entre 1761 i 1781 segons projecte de Pedro Martín Cermeño i direcció de Francesc Sabatini, destaca per la seva elegant tipologia amb influències italianes i palladianisme.
-
2 vots
L'Hospital de Santa Maria es troba a Lleida, capital del Segrià, és un edifici gòtic del segle XV protegit com a BCIN en bon estat. Construït entre 1454 i 1520 sota la direcció d'Andreu Pi, destaca pel seu pati central amb galeria d'arcs apuntats i una singular escala de dos trams típica dels patis gòtics catalans. Actualment seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, conserva la capella amb retaule barroc de Francesc Escarpenter.
-
1 vot
A Lleida, capital del Segrià, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de línies senzilles amb planta quadrangular i dues portes adovellades simètriques. Destaca per les seves façanes en angle amb escuts i imatges gòtiques de la Mare de Déu amb el Nen, sant Jaume i sant Joan Baptista. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.
-
4 vots
A Lleida, capital del Segrià, es troba la Paeria, un palau romànic civil del segle XIII que va ser residència dels Sanaüja fins que el 1342 va passar a ser seu de la Casa de la Vila. L'edifici destaca per la seva organització entorn d'un pati central amb galeries d'arc de mig punt i finestrals triforats, així com per la sumptuositat ornamental de les seves motllures i capitells.
-
2 vots
A Lleida, capital del Segrià, es troba aquesta església de planta basilical construïda el segle XIX en estil neogòtic, ubicada a la plaça de Sant Joan. L'edifici, que substitueix una mesquita documentada des de 1168, destaca per la seva façana amb obertures ojivals i rosetó central, així com per la porta lateral de còpia romànica ilerdenca. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit.
-
1 vot
A Torre-serona, municipi de Lleida, comarca del Segrià, es troben les restes de l'antiga església canonical de Sant Ruf, un edifici del segle XIII d'estil romànic amb elements gòtics. Destaca per la conservació de dos dels tres absis originals amb finestres d'esqueixada doble i arc apuntat, així com vestigis del transsepte i la nau.
-
7 vots
A Lleida, capital del Segrià, es conserven les fortificacions del turó de la Seu Vella, conjunt defensiu del segle XVIII protegit com a BCIN. Aquestes estructures, resultat de successives intervencions des de l'època moderna, inclouen baluards, muralles i camins de ronda que segueixen parcialment el sistema Vauban. L'estat de conservació és bo i es mantenen accessibles per a visita exterior.
-
7 vots
A Lleida, capital del Segrià, es troba el Castell del Rei o Suda, una fortalesa medieval dels segles XII-XIV que fou palau reial i centre de poder polític de la Corona d'Aragó. Reformada successivament per Ramon Berenguar IV, Jaume I i Pere el Cerimoniós, conserva una ala amb torres de base rectangular i contraforts, així com restes de fortificacions del segle XVIII. Protegit com a BCIN i restaurat, es visita en bon estat al turó de la Seu Vella.
-
13 vots
A Lleida, al Segrià, la Seu Vella és una catedral de transició romànica i gòtica construïda entre 1203 i 1278, que destaca per la seva decoració escultòrica excepcional i el seu claustre monumental, considerat un dels més grans d'Europa. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat de conservació al Puig del Castell, presidint la ciutat amb la seva arquitectura unitària i les seves solucions constructives innovadores.














