Resultats de la cerca

A Sant Gregori, municipi del Gironès, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI, de planta de creu llatina amb tres naus i capelles laterals, destacant per la seva decoració d'arcuacions llombardes i el cimbori amb quatre trompes. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i les funcions parroquials es realitzen en una església moderna des de 1971.

L'Església parroquial de Sant Cebrià de Fogars es troba a Fogars de la Selva, a la comarca de la Selva, prop de la Tordera. Es tracta d'un edifici gòtic del segle X, de nau única amb absis semicircular, que destaca pel seu portal monolític amb inscripció de 1590 i pels seus robustos contraforts.

L'església de Santa Maria de Linyola, al Pla d'Urgell, és un temple gòtic del segle XIV construït pels habitants del poble com a prova de la seva importància. Destaca per la seva nau ampla i alta amb altars laterals entre contraforts, i per un campanar octogonal massís amb torricons espitllerats que li donen aspecte de fortí. Està en bon estat, però l'accés és restringit als horaris de culte.

L'església de Sant Pere de Pineda es troba a Tordera, al Maresme, i és un temple romànic del segle XI amb un absis ben conservat decorat amb arcuacions llombardes. Refeta al segle XVI, conserva elements primitius com el campanar senzill i l'absis original, tot i que l'interior està deteriorat. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat i forma part d'un conjunt parroquial que inclou rectoria, cementiri i torre mirador.

A Sabadell, municipi del Vallès Occidental, es troba aquesta església parroquial de Sant Feliu, d'estil gòtic acadèmic amb arrels romàniques del segle XI. L'edifici actual, construït entre 1914 i 1942, conserva elements gòtics originals com l'absis de 1420 i un notable campanar barroc octogonal de 1724. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A la Guàrdia, antiga parròquia de Sagàs (Berguedà), es troba aquesta església de possible origen romànic, però refeta als segles XVII i XVIII, amb reformes posteriors a la Guerra Civil. L'edifici presenta una sola nau amb un airós campanar octogonal i conserva arcades romàniques als fonaments. Actualment està en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Gaià, municipi del Bages, es troba l'església parroquial de Santa Maria, originàriament del segle X però reconstruïda l'any 1694 en estil barroc. L'edifici destaca per la seva estructura de tres naus, la façana amb porta de dovelles coronada per frontó triangular i el gran campanar quadrat adossat. L'accés és restringit i no té protecció oficial.

L'Església Vella de Sant Joan d'Oló es troba a Santa Maria d'Oló, al Moianès, dalt d'un turó prop del mas Armenteres. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI amb una sola nau i absis semicircular ornamentat amb arcuacions cegues i bandes llombardes. L'estat és malmès amb el sostre esfondrat, però conserva les quatre parets i està protegit amb cercat de fusta; l'accés és lliure.

L'església de Santa Maria de Sales es troba a La Cellera de Ter, municipi de la Selva. Construcció romànica del segle XII amb reformes barroques dels segles XVII-XVIII, destaca pel seu campanar, la torre "de les Bruixes" i el porxo amb columnes de pedra. Es conserva en bon estat, amb accés restringit durant els horaris de culte.

Església de Vallfogona de Ripollès, situada al municipi de Vallfogona de Ripollès a la comarca del Ripollès. Es tracta d'una església romànica del segle XII, amb afegits posteriors, que destaca per la seva porta d'accés amb arquivoltes decorades i una torre de defensa adossada a la façana. L'edifici es troba en restauració amb accés restringit, conservant la part romànica en millor estat que la resta de l'estructura.

L'església de Sant Martí es troba a Mura, municipi del Bages, i és un edifici romànic dels segles XI-XII d'estructura complexa fruit de successives remodelacions. Destaca per la seva portalada amb timpà que representa l'adoració dels Reis Mags, els capitells amb escenes de Sant Martí i l'ara d'altar amb inscripcions en català del segle XI. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i no consta protecció oficial.

A Fustanyà, municipi de Queralbs (Ripollès), es troba Sant Sadurní, una església romànica del segle XII declarada bé cultural d'interès local. Edifici de nau única amb volta de canó apuntada, absis semicircular amb fris de mènsules i portalada de tres arcs al costat sud, destaca pel seu campanar de torre de coberta piramidal. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Al llogaret de Granollers de Rocacorba, municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), es troba aquesta edificació del segle XVII, probablement amb orígens al segle XI. Convertida en masia, presenta una notable remodelació i es manté en bon estat, de propietat privada. Juntament amb l'església de Santa Maria, presideix aquest paratge rural del país.

A Son, entitat de població de l'Alt Àneu (Pallars Sobirà), es troba l'església romànica dels Sants Just i Pastor, datada dels segles XI-XII, que destaca pel seu magnífic campanar llombard, considerat una construcció emblemàtica del romànic d'Àneu. La torre, que funcionava com a antic Comunidor per exorcitzar tempestes, es conserva en bon estat. Actualment forma part del descentralitzat Ecomuseu de les Valls d'Àneu.

A Linyola, municipi del Pla d'Urgell, es troba la Casa de la Vila, edifici renaixentista del segle XVI construït l'any 1556 al lloc de l'antic castell. L'edifici destaca pels seus finestrals amb pilastres decorades i és conegut popularment com el "Castell", tot i que actualment exerceix funcions de casa consistorial des de 1902. Es troba molt reformat, especialment després de la darrera intervenció de 1991, i la seva protecció és desconeguda.

Al nucli antic de Calafell (Baix Penedès, Tarragona), es troba aquest castell medieval del segle XI, amb l'església romànica de la Santa Creu integrada a la seva estructura defensiva. La fortalesa presenta muralles de paredat amb espitlleres de diferents tipus i va sofrir modificacions els segles XV-XVI; fou destruïda cap al 1640 i reconstruïda al segle XVIII. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i és visitable.