Resultats de la cerca

A Creixell, municipi del Tarragonès, es conserva aquesta torre defensiva del segle XIV que formava part de les muralles medievals del poble. De planta rectangular amb maçoneria irregular i arestes reforçades, presenta un bon estat extern malgrat que el seu interior ha estat modificat. Protegida com a BCIN, es localitza a la Plaça Major i només en és visible la part superior, ja que cases s'hi han adossat per tots els costats.

Altres noms: Torre de la Vetlla / Torre Vella

Prop d'Ardenya, municipi de La Riera de Gaià, al Tarragonès, s'alça aquesta torre circular medieval dels segles XI-XIV, construïda com a punt de comunicació en la línia defensiva fronterera del riu Gaià. De planta circular amb murs de pedra irregular i opus spicatum, presenta una cambra superior heptagonal de tàpia, amb diàmetre interior de poc més de dos metres i murs de 1,25 m de gruix.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es conserven restes de la muralla medieval que tancava la vila closa, construïda a partir del segle XIV i reconstruïda al XVII. L'obra de pedra i calç presenta diverses torres i portals d'accés, alguns amb data del sis-cents. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Casa Álvarez – (Pat.mapa.

A Creixell, al Tarragonès, es troba aquesta torre defensiva del segle XIV, antic casal senyorial que formava part de les muralles del poble. L'edifici gòtic destaca per les seves finestres amb arcs conopials de bona factura i una curiosa gàrgola al pis superior, amb coronament de merlets troncopiramidals. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, encara que és propietat privada i no és visitable a l'interior.

Altres noms: Molí de la Torre

A Granyena, a la comarca de la Segarra, es troba aquest gran casal del segle XIV, originàriament edificat com a molí, del qual es conserva la torre defensiva amb espitlleres a la façana principal. L'estructura quadrada de tres plantes presenta elements decoratius com l'arc de mig punt adovellat de la porta d'entrada i finestrals amb brancals motllurats, juntament amb les restes de tres torres de funció defensiva.

A Cervera, municipi i cap de comarca de la Segarra, es conserven les muralles del recinte fortificat medieval, construïdes principalment al segle XIV sobre un perímetre preexistent. Aquesta fortificació, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, destaca per la seva magnitud i conservació gairebé íntegra del sector meridional, amb aproximadament vint torres i deu portals.

A la Morana, municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest castell palau del segle XIV, documentat des de 1307. Edifici de pedra amb diferents fases constructives, conserva només els murs cortina amb una portada principal d'arc de mig punt dovellada amb escut heràldic. Protegit com a BCIN, presenta accés restringit i ha estat restaurat recentment, tot i que l'interior es manté pràcticament derruït.

Altres noms: Ermita de la Mare de Déu del Camp-real

A les afores de Massoteres, municipi de la Segarra, es troba aquesta ermita medieval de planta rectangular amb nau única i capella lateral, datada dels segles XIV-XV. L'edifici destaca pel seu campanar d'espadanya amb doble ull d'arc i pel parament de carreus mitjans, conservant restes d'arrebossat a les façanes. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Torre Timor

A Sant Pere dels Arquells, nucli de La Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta torre medieval del segle XIV, documentada des del segle XII com a castell sobre el qual es va edificar posteriorment una masia. L'edifici de planta rectangular presenta un estat molt malmès i està completament abandonat, tot i que és accessible lliurement.

A Parets del Vallès (Vallès Oriental), la Torre d'en Malla és un conjunt defensiu de planta quadrada amb dues torres avançades, documentat des del segle X i reformulat en l'època gòtica (segle XIV). Destaca per la seva finestra gòtica biforada, portals dovellats i voltes de canó a l'interior, presidint l'espai natural de Gallecs. Es conserva en bon estat com a masia habitada, sense protecció oficial registrada.

A Granollers, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre de guaita circular del segle XIV, malmesa però restaurada, que vigilava els camins des del punt més alt de la serra de Llevant. Construïda amb pedra vista en filades irregulars, presenta dues plantes rematades per merlets, amb uns 10 metres d'alçada i 4 metres de diàmetre.

A les afores d'Aiguafreda (Osona), es conserven les ruïnes d'un gran casal fortificat dels segles XIV-XV, documentat com a casa forta i castell termenat des del 1105. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es troba dins d'una propietat privada en estat de ruïna, amb accés molt limitat des de l'exterior.

Altres noms: El molí de Blancafort.

A La Garriga, al Vallès Oriental, es troba aquest conjunt rural medieval format per diversos edificis, destacant la torre del segle XII-XIII i el molí fariner documentat des del segle XIV, que movia les aigües del Congost. La masia data del segle XVI i s'hi conserva la rústega capella de la Mare de Déu dels Misteris. L'edificació es troba en bon estat, sense protecció oficial, i representa un exemple característic de propietat medieval complexa.

A Vallgorguina, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre medieval del segle XIV adossada a la masia de Can Vilar. L'edifici de planta quadrada destaca per les seves finestres gòtiques d'arc conopial i les curioses gàrgoles que representen animals i figures humanes. Es conserva en excel·lent estat, encara que és de propietat privada i requereix autorització per visitar-la.

A Vic, capital de la comarca d'Osona, es conserven les muralles medievals ordenades construir pel rei Pere III al segle XIV per defensar el centre històric. Aquestes fortificacions, que originàriament comptaven amb 40 torres i 7 portals, es troben en bon estat, especialment el tram de la rambla dels Montcada amb la seva torre rodona característica.

Masia situada entre Sabadell i Matadepera al Vallès Occidental, datada del segle XIV amb elements gòtics i renaixentistes. Destaca per la seva torre gòtica de defensa de quasi 15 metres d'alçada, la porta adovellada i les finestres gòtiques, així com l'interior amb llar de foc rodó i sala de portes amb relleus barroquitzants. Es troba en perfecte estat dins una propietat privada, visible des de la carretera.

A les afores de Cervera, capital de la Segarra, es troben les ruïnes de Santa Magdalena, temple gòtic del segle XIV que formava part d'un conjunt hospitalari dedicat a leprosos. L'edifici, reedificat a la segona meitat del XIV amb possible intervenció de l'escultor Jordi de Déu, presenta una nau de tres trams i absis poligonal amb volta de creueria. Actualment es troba molt malmès i en estat d'abandó, amb accés lliure.

A Caldes d'Estrac, al Maresme, es troba aquesta casa forta del segle XIV que actualment funciona com a Biblioteca Municipal. L'edifici, amb elements gòtics, ha estat molt reformat al llarg dels segles, especialment al XVII quan va ser fortificada. Tot i les transformacions substancials que ha patit, conserva la seva funció com a equipament cultural del municipi.