Resultats de la cerca

A Arbeca, municipi de les Garrigues, es conserven les restes del Castell-Palau del segle XVI, un edifici fortificat de planta quadrada amb torres defensives que fou residència ducal. Destacava per la seva magnitud arquitectònica, amb 365 finestres i decoracions nobles, així com per la seva importància històrica durant l'esplendor palauenca de Catalunya.

Situat al terme municipal de La Foradada, a la comarca de la Noguera, i a una alçada d'uns 400 metres per sobre el nivell del mar s'alça el castell de Montsonís. Aquest castell data del segle XV i és propietat dels barons de l'Albi.

Altres noms: Castell de Niumur

A Vallfogona de Balaguer, municipi de La Noguera, es troba el castell de La Ràpita, fortificació del segle XII amb origen andalusí que destaca per la seva torre rectangular de carreus de pedra sorrenca, construïda en sec. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es conserva en magnífica estat gràcies a la restauració moderna i al seu ús com a vivenda privada, tot i que l'accés és restringit.

A la vora de Florejacs, municipi de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, es troba el castell de les Sitges, una notable fortalesa dels segles XIII-XIV formada per una torre rectangular de vint metres d'alçada envoltada de muralla, amb obertures d'arc ogival i contraforts. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, conserva un bon estat i destaca per la qualitat dels seus carreus ben alineats.

A Xerallo, municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), es troben les restes del castell de Castellgermà, fortificació medieval del segle XI documentada des dels comtes de Pallars Sobirà. L'edifici, de planta circular amb recinte adjacent, presenta paraments de pedra petita unida amb morter dur, actualment malmès amb només la base de la torre en peus.

A Hortoneda, actualment part de la Conca de Dalt (Pallars Jussà, Lleida), es troben les restes malmeses d'una torre medieval situada dalt d'un turó que domina el poble. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, aquesta construcció comparteix espai amb un dipòsit d'aigua modern de majors dimensions. L'accés és lliure i senzill de localitzar a 1.022 metres d'altitud.

A Hortoneda, municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), es troba aquesta torre medieval de guaita de planta circular, situada a la capçalera del barranc de l'Infern. L'edificació, actualment en ruïna amb només la meitat de llevant conservada, està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és accessible lliurement, tot i que es troba envoltada d'una densa vegetació que la fa pràcticament invisible.

Castell de Bellera situat a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà, Lleida), a 1005 metres d'altitud. Edifici medieval del segle XI, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment pràcticament desaparegut. En destaca la seva ubicació sobre una gran roca amb vistes de l'entorn, conservant només restes de murs de pedra i forats on s'encaixaven estructures de fusta, accessibles lliurement.

A l'antic terme de Conques, actualment municipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), es troben les restes molt malmeses d'un castell medieval. L'edifici presenta un perímetre murat amb diferents àmbits, una possible torre i una habitació amb aljub, amb fragments ceràmics que evidencien l'ocupació des de l'època medieval fins a l'època moderna. Protegit com a BCIN, el jaciment és accessible lliurement a 580 metres d'altitud.

Al terme municipal de Lladurs, al Solsonès, es troba l'església romànica de Sant Agustí d'Isanta, datada entre els segles XI i XII, relativament ben conservada. Al seu costat hi ha restes de murs identificats com les del castell medieval d'Isanta. L'edifici, situat a 1.048 metres d'altitud, es manté en bon estat i és accessible lliurement.

A Òs de Civis, nucli de les Valls de Valira (Alt Urgell), es troba aquesta torre colomer medieval quadrada amb teulat piramidal de llicorella, que probablement també exercia funcions de torre de guaita. Situada a 1.526 metres d'altitud, presenta un estat més o menys conservat, tot i que la coberta superior està danyada per l'aigua.

A Coma i la Pedra (Solsonès), es conserven les restes d'un edifici medieval dels segles XII-XIV, de funció desconeguda, amb una torre destacada. L'exterior es manté en bon estat, però l'interior està completament arruïnat i presenta perill d'esfondrament. L'accés és lliure i es troba a 1.078 metres d'altitud.

El monestir de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell, és un cenobi cistercenc femení de planta romànica del segle XII, únic de la Ruta del Cister. Destaca pel seu claustre trapezoïdal amb ales de diferents estils constructius dels segles XII al XV, i per albergar les despulles de la reina Violant d'Hongria i la seva filla Sança.

Al cim del Roc de La Pedra, sobre el llogaret de La Pedra del municipi de Coma i la Pedra (Solsonès), es troben les restes d'un castell del segle X. De l'edificació només queda un petit llenç de paret penjat al turó que presideix la població, amb accés lliure i estat molt deteriorat. La protecció de l'edifici és desconeguda.

Al poble de Gósol (Berguedà), dalt del nucli urbà, es troben les restes d'un castell romànic del segle X amb església parroquial dedicada a Santa Maria construïda a mitjan segle XI. L'element més significatiu és la torre defensiva de planta quadrada, posteriorment sobrealçada com a campanar, que conserva una escala interior moderna per accedir a la part superior amb vistes magnífiques.

A Josa, municipi de Josa i Tuixén a l'Alt Urgell, es troben les restes d'una fortificació medieval situada a 1.450 metres d'altitud. Del castell només es conserven fragments de mur aprofitats per la construcció de cases del poble, ja que l'edificació és pràcticament desapareguda.

A Sant Climenç, municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), es troba aquest castell dels segles XII-XIII que la família Cardona va transformar en casa senyorial a finals del XVI. L'edifici, en bon estat i actualment residència, presideix la plaça del poble i és l'origen del llogaret, que forma una vila closa amb accés únic.

A la vora de Llobera, al Solsonès (Lleida), es troben les restes d'aquest castell documentat des del segle XI. L'edifici, actualment malmès, conserva estructures que es poden observar des de les seves proximitats. L'accés és lliure i es pot arribar-hi a peu en menys de deu minuts des del nucli urbà.