Resultats de la cerca

A Gualta, municipi del Baix Empordà, es troba aquest pont medieval de cinc arcs sobre el riu Daró, construït al segle XVI amb pedra i morter. L'estructura, de forma rebaixada amb ulls desiguals, es conserva en bon estat i continua utilitzant-se per travessar el riu a peu. Malgrat no tenir protecció oficial, representa un exemple notable d'arquitectura civil medieval.

La capella de Santa Maria del Grauet es troba al municipi d'Aguilar de Segarra, al Bages, i és un edifici romànic del segle XII de planta rectangular amb una sola nau. Destaca pels curiosos treballs de forja de dues façanes i pel campanar d'espadanya doble, tot i que va perdre l'absis original en la restauració de 1979. Es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

Altres noms: Torre de Tarull / Torre de Can Magí

Torre rodona de vigilància costanera del segle XVI situada a Tossa de Mar (Selva), construïda contra la pirateria mediterrània en època de Felip II. Conserva dos pisos amb entrada elevada i espitlleres, i fou restaurada el 1997 amb consolidació de parets, coberta nova i barbacanes reconstruïdes. Es troba en bon estat, amb accés interior restringit i vistes privilegiades sobre la vila vella.

Altres noms: Can Pujals / Torre de Na Carme Bota / Torre d'en Pere Ballell

Torre de guaita de planta quadrada del segle XVII situada a Tossa de Mar (La Selva), construïda com a element defensiu davant de la badia per protegir els vilatans. Presenta cantonades reforçades amb blocs de granit i restes de barbacanes, amb tres plantes i diverses obertures. Es troba en bon estat de conservació, integrada entre construccions veïnes més modernes, sense protecció oficial registrada.

Edifici medieval situat a Tossa de Mar, a la Selva, que data del segle XVI, encara que la torre de defensa quadrangular i la garita circular de vigilància són del segle XVII. Es tracta d'una antiga masia coneguda com a mas Rabassa o mas de la Torre, amb dues plantes, portal adovellat i finestres de pedra picada, que conserva elements defensius característics de l'època de les incursions pirates a la costa catalana.

Altres noms: Església del castell de Guimerà.

A Guimerà, municipi de l'Urgell (Lleida), es troba aquesta església parroquial de nau única amb elements romànics del segle XII i construcció gòtica iniciada al segle XIV, que va romandre inacabada fins al segle XVIII. Destaca per la seva portada gòtica amb columnes esculpides, l'absis hexagonal amb retaule d'alabastre policromat de Josep Maria Jujol, i les capelles laterals de cronologia diversa.

A les afores de Guimerà, a l'Urgell, es troben les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, fundat el 1235 com a filial de Vallbona. Aquest edifici del segle XIII, d'estil gòtic català, destaca pels seus refinats finestrals geminats i les capelles amb escuts nobiliaris, tot i que actualment es troba molt malmès. Sense protecció oficial, l'accés és lliure.

A Parets del Vallès (Vallès Oriental), la Torre d'en Malla és un conjunt defensiu de planta quadrada amb dues torres avançades, documentat des del segle X i reformulat en l'època gòtica (segle XIV). Destaca per la seva finestra gòtica biforada, portals dovellats i voltes de canó a l'interior, presidint l'espai natural de Gallecs. Es conserva en bon estat com a masia habitada, sense protecció oficial registrada.

Altres noms: Can Palaudàries

A Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), el Castell de Palaudàries és una masia medieval del segle XV formada per diversos edificis al voltant d'un pati tancat, amb façana de paredat i totxo que conserva elements gòtics com finestres d'arc conopial i un pòrtic adovellat. Antigament nucli de població i parròquia, formava part de la baronia de Montbui i apareix documentat des dels segles X-XIII.

Altres noms: El molí de Blancafort.

A La Garriga, al Vallès Oriental, es troba aquest conjunt rural medieval format per diversos edificis, destacant la torre del segle XII-XIII i el molí fariner documentat des del segle XIV, que movia les aigües del Congost. La masia data del segle XVI i s'hi conserva la rústega capella de la Mare de Déu dels Misteris. L'edificació es troba en bon estat, sense protecció oficial, i representa un exemple característic de propietat medieval complexa.

Altres noms: Església de la Tossa.

A Santa Margarida de Montbui (Anoia), l'església de la Tossa és una construcció preromànica i romànica dels segles X-XI, originàriament edificada l'any 987 pel bisbe Froià i ampliada cap al 1032 pel bisbe Oliba. Destaca per les seves tres naus amb voltes en arc de ferradura, columnes massives i les tres àbsides amb bandes llombardes, així com per ser un mirador excepcional de la conca d'Òdena.

L'església de Santa Cecília de Montserrat es troba al terme municipal de Marganell, al Bages. Es tracta d'un temple romànic del segle XI de planta basilical amb tres naus, capçalera amb absis central i dues absidioles, i decoració llombarda característica.

Altres noms: Església de Sant Esteve.

L'església de Sant Sebastià es troba al turó que presideix Sallent, al Bages, i és una construcció romànica del segle XI de planta circular, una de les més ben conservades de Catalunya. Restaurada i inaugurada el 2005, destaca per ser un dels únics dos exemples d'església romànica de planta circular de la comarca. L'accés és restringit i no consta protecció oficial, però es manté en bon estat.

A Vic, capital d'Osona, es troba aquesta antiga Llotja, edifici medieval del segle XIII que va funcionar com a Consella de la Ciutat. Destaca pel seu finestral gòtic del primer pis amb columnetes de marbre, calats florals i l'escut de la ciutat sostingut per lleons, obra del picapedrer Jaume Cavallers.

A Vic, capital d'Osona, es troba el Pont de Queralt, una obra romànica del segle XI sobre el riu Mèder, la més antiga i notable dels ponts vigatans. Situat enfront de l'antic portal de Queralt de les muralles, ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles, especialment després de la Guerra Civil. Es conserva en perfecte estat i és transitable a peu.

A Sentfores, entitat de població de Vic, capital d'Osona, es troba l'antiga església parroquial romànica de Sant Martí, consagrada el 1151. L'edifici de nau única conserva fragments de volta d'ogiva i un campanar de torre adossat, però es troba completament arruïnat i envaït per la vegetació després de perdre les seves funcions el 1878. Malgrat la seva importància històrica, no té protecció oficial i es troba en estat de ruïna avançada.

Altres noms: Església de Sant Pere de Tavèrnoles

Església de Sant Pere de Savassona situada a Tavèrnoles (Osona), és un edifici religiós romànic del segle XI construït al peu del Castell de Savassona. Presenta planta de nau única amb absis semicircular decorat amb fornícules, i destaca per les seves decoracions llombardes amb arcuacions i un portal dovellat a la façana. Es troba en bon estat exterior, tot i que l'accés no és lliure, i conserva una pica baptismal medieval de gran valor artístic.

A les afores de Vic, capital d'Osona, es troba aquesta petita ermita romànica documentada al 1100. L'edifici presenta un bon estat exterior, encara que l'accés no és lliure. Visible des de la carretera, destaca per la seva senzilla bellesa medieval.