Resultats de la cerca

Altres noms: Nucli de Malacara

A Malacara, nucli d'Estaràs a la Segarra, es troba aquest antic castell del segle XIV reconvertit en casa senyorial de planta rectangular amb finestres emmarcades en pedra picada. L'edifici, relativament ben conservat, presenta parament de paredat amb carreus treballats a les cantoneres, i està adossat a l'església de Santa Maria de volta de creueria.

L'església de Sant Jordi d'Alta-riba, a Estaràs (Segarra), és un temple romànic d'una sola nau del segle XI construït amb carreus irregulars, destacant la seva torre campanar quadrangular de 1775 amb quatre obertures. Es troba en bon estat, situada al centre del nucli, amb accés restringit i sense protecció oficial registrada.

L'església de Santa Fe, a Les Oluges (Segarra), és un edifici romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular, modificat posteriorment amb capelles i sagristia afegides. Destaca pel seu aparell de carreus ben escairats i les finestres d'arc de mig punt monolítiques amb doble esqueixada als absis. Es troba en bon estat, amb accés restringit, i formà part del bisbat d'Urgell fins al segle XVI.

L'església de Santa Magdalena d'Estaràs, situada al centre del municipi d'Estaràs a la Segarra, és un temple romànic del segle XI construït amb paredat d'una sola planta. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i les seves obertures amb arc de mig punt adovellat, així com pels elements litúrgics originals conservats a l'interior. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Torre de Rubió de Cervera

A les afores d'Estaràs, a la Segarra, es troben les restes de la torre de Ferragut, una petita fortificació de planta circular del segle XI construïda amb carreus i fang. La torre, molt malmesa, conserva només 2 metres d'alçada i forma part d'un antic poblat completament abandonat. L'accés és lliure però la visita resulta incòmoda per la vegetació i les restes disperses del jaciment.

A Gàver, entitat de població d'Estarans, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta antiga església parroquial del segle XI, de planta rectangular amb dues naus bessones i elements romànics i gòtics. Destaca per les seves finestres geminades amb columna i capitell trapezial, així com pel campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat, està situat dalt del turó vora la torre de defensa i té accés restringit.

A Castell de Santa Maria, entitat de població de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, s'alça aquesta església romànica del segle XII de nau única amb capçalera plana i campanar de paret. Destaca per la seva porta adovellada amb decoració motlluda i l'interior amb volta de canó reforçada per arcs torals, tot i que ha sofert remodelacions que han alterat la seva estructura primitiva.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra, es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XI a la part baixa dels murs nord i est de l'actual templo, que data del 1742. L'edifici medieval original era d'una sola nau amb absis semicircular, del qual es mantenen vestigis fins a dos metres d'alçada. L'església es troba en bon estat, situada a la plaça de Sant Jaume, amb accés restringit.

Altres noms: Santa Maria del Solà

En terrenys de Lloberola, petit nucli de població de Biosca, vila i municipi de la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XIII, romànic. Bo. 642 m d'altitud.

Altres noms: Santuari del Sant Dubte

A les afores d'Ivorra, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari del segle XVII construït sobre l'emplaçament d'una antiga església romànica. L'edifici de planta rectangular, amb estil romànic, destaca per la seva portada principal amb arc de mig punt adovellat i decoracions escultòriques que representen el miracle del Sant Dubte. Està ben conservat, tot i que l'accés és restringit, i no té protecció oficial.

L'església de Sant Jaume de Portell es troba al nucli de Portell, a Sant Ramon, a la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII, originàriament d'una sola nau amb volta de canó, que va ser reformada al segle XIX amb l'afegit d'una segona nau, sagristia i campanar de torre.

Altres noms: Capella de Sant Ramon Nonat

A Portell, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquesta capella d'una sola nau del segle XVII, realitzada amb carreus regulars i coberta a dues aigües amb campanar d'espadanya. Destaca per la inscripció "Ací es nat Sant Ramon Nonat" a la façana, el rosetó, l'interior amb volta de canó restaurada i la fornícula amb imatge del sant. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Miquel de Tudela

A Tudela, petit caseriu de Cervera (Segarra), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment malmesa però amb les quatre parets en peus, sense sostre ni accés lliure. Destaca per la seva nau única amb absis rodó, decorat amb columnes i cornisa de pedres trapezoidals, així com per la tomba antropomorfa adjacent. Malgrat no tenir protecció oficial, es conserva en un entorn de gran bellesa paisatgística a 540 metres d'altitud.

A la Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII situada a l'entrada del poble. Destaca pel seu campanar de cadireta de tres ulls i per la decoració de la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, mentre que l'interior presenta volta de canó rebaixada amb petxines. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A La Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es conserven les restes d'un gran casal senyorial amb funcions de castell del segle XIV, de planta quadrada amb estances posteriors adossades. L'edifici, molt malmès però d'accés lliure, destaca per una finestra gòtica geminada amb decoració geomètrica a la planta noble, així com per la porta principal adovellada en arc de mig punt.

A Fonolleres, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XI situada a la plaça sota el castell. Tot que conserva trets romànics originals, ha estat molt modificada en segles posteriors amb capelles laterals i campanar d'espadanya de tres ulls. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Necròpolis medieval situada a Torà, al Solsonès, amb setze tombes antropomorfes de tipus banyera conservades en bon estat sobre una plataforma rocosa. Les sepultures, d'orientació est-oest, inclouen tombes d'adults, adolescents i infants, aquestes últimes agrupades de manera singular. Difícil de datar amb precisió, podria pertànyer als segles VIII-IX o X, vinculada a comunitats cristianes en territori musulmà o nouvingudes del nord.

Altres noms: Santa Maria de Vallferosa

L'església de Santa Maria de Vallferosa es troba a Torà, al Solsonès, a 659 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció del segle XVII de planta rectangular amb porxat, caracteritzada per un campanar d'espadanya amb arc de mig punt. L'edifici, sense protecció oficial, presenta accés restringit i conserva elements arquitectònics com columnes octogonals de pedra i coberta de teula àrab.