Resultats de la cerca

Altres noms: També és conegut amb els noms de castell del Puig de Montpalau i també Palau d’Amunt.

A Argelaguer, municipi de la Garrotxa, es troben les restes molt malmeses del castell de Montpalau, documentat des del segle X de l'arquitectura medieval catalana. Només conserva mitja torre i un llenç de muralla d'uns quinze metres, protegit com a BCIN, ubicat sobre una petita planura amb accés lliure i fàcil.

Al cim del volcà Montsacopa d'Olot (La Garrotxa, Girona), es troben dues torres d'època carlina del segle XIX, construccions militars restaurades i accessibles lliurament. Aquestes edificacions, situades al voltant del cràter a 529 metres d'altitud, formen part del patrimoni defensiu de la zona juntament amb la capella de Sant Francesc envoltada de recinte murat. L'estat de conservació és bo i es pot accedir-hi fàcilment a peu des de la ciutat.

A Hortoneda, municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), es troba aquesta torre medieval de guaita de planta circular, situada a la capçalera del barranc de l'Infern. L'edificació, actualment en ruïna amb només la meitat de llevant conservada, està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és accessible lliurement, tot i que es troba envoltada d'una densa vegetació que la fa pràcticament invisible.

Castell de Bellera situat a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà, Lleida), a 1005 metres d'altitud. Edifici medieval del segle XI, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment pràcticament desaparegut. En destaca la seva ubicació sobre una gran roca amb vistes de l'entorn, conservant només restes de murs de pedra i forats on s'encaixaven estructures de fusta, accessibles lliurement.

A l'antic terme de Conques, actualment municipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), es troben les restes molt malmeses d'un castell medieval. L'edifici presenta un perímetre murat amb diferents àmbits, una possible torre i una habitació amb aljub, amb fragments ceràmics que evidencien l'ocupació des de l'època medieval fins a l'època moderna. Protegit com a BCIN, el jaciment és accessible lliurement a 580 metres d'altitud.

A Castellbisbal, al Vallès Occidental, es trobava aquest castell medieval del segle XII, actualment desaparegut. Situat en un turó estratègic prop de l'ermita de Sant Vicenç del Castell, només en resten fragments de muralla documentats per l'Enciclopèdia Catalana. La seva ubicació privilegiada controlava el congost de Martorell i la Vall del Llobregat.

A les afores de Manresa (Bages), es troba la Torre de Santa Caterina, una edificació circular de tres pisos construïda al segle XIX, probablement durant la I Guerra Carlina cap al 1836. La torre presenta murs llisos de secció decreixent amb espitlleres al perímetre i porta allindada, actualment sense coberta a la part superior.

A Vacarisses, al Vallès Occidental, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, es troba aquesta torre romànica del segle XI en bon estat, encara que restaurada i sense sostre. Destaca per les seves precioses vistes des de l'emplaçament i per la seva ubicació en terrenys de gran valor natural a 803 metres d'altitud.

A Gironella, municipi del Berguedà, es conserven les restes d'un castell medieval del segle XIII, documentat el 1253, que dominava estratègicament la vall del Llobregat. De l'edifici desaparegut en resten alguns trossos de muralla i una torre antiga que va servir de presó i que actualment suporta un rellotge. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es localitza integrat al nucli antic de la vila, a la plaça de la Vila.

Castell medieval situat en un turó sobre Montmajor, al Berguedà, datable al segle XI. En l'actualitat només es conserva la meitat d'una torre circular i restes d'un fossat que envoltava l'edificació. L'accés és lliure i l'estat de conservació és precari, amb la protecció desconeguda.

Altres noms: El castell de Berguedà també és conegut amb el nom de castell de Madrona.

El castell de Berguedà es trobava a la serra de Berga, al Berguedà (Barcelona), a 1.034 metres d'altitud. Aquest edifici medieval ha desaparegut, però les excavacions a l'ermita de Sant Pere de Madrona, construïda sobre les seves restes, han permès descobrir-ne vestigis arqueològics. La seva protecció és desconeguda.

A Peguera, despoblat del municipi de Fígols (Berguedà), es troben les restes d'un castell documentat a finals del segle XI, ubicat sobre un penyal a 1.610 metres d'altitud. De reduïdes dimensions o possiblement una torre forta, només conserva alguns fragments de mur molt escassos, ja que les pedres foren aprofitades pels habitants per construir habitatges. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement.

El castell de Lillet es troba al terme municipal de La Pobla de Lillet, al Berguedà, a 1.065 metres d'altitud. Es tracta d'una fortificació medieval del segle IX edificada dalt d'un roquerar en forma d'esperó, actualment malmesa amb poques restes visibles. L'accés és lliure i ofereix precioses vistes de l'entorn.

Al llogaret de Murcurols, a Gisclareny (Berguedà), es localitzen les restes d'un castell medieval del segle XIII que pertanyia a la família Murcurols fins al segle XIV. Actualment desaparegut, només es conserven algunes pedres disperses i possibles restes de muralla al turó proper al poble. El jaciment és lliurament accessible a 1.178 metres d'altitud.

A les afores de Saldes, al Berguedà, es troben les restes d'aquest castell dels segles XII a XV, actualment malmès però d'accés lliure. L'edifici destaca per les seves restes de muralles i l'única estança coberta que es conserva, així com per l'ermita romànica de Santa Maria situada a la mateixa planura. Situat a 1.286 metres d'altitud, el jaciment és accessible a peu en poc més de deu minuts des del poble.

A la ciutat de Berga (Berguedà), es conserven les restes d'un edifici dels segles XVII-XVIII, ubicat a 800 metres d'altitud. Els seus murs són visibles des de diversos punts de la ciutat, tot i que només en resten poques restes. L'estat de conservació és limitat i la protecció de l'edifici es desconeix.

Al terme municipal de Cercs, al Berguedà, es troba aquesta torre medieval del segle XII, malmesa però accessible, situada a 1.182 metres d'altitud en una posició estratègica envoltada de penya-segats que li ofereixen una formidable protecció natural. L'edificació, de la qual es desconeix el grau de protecció oficial, es localitza en un indret remot que requereix una caminada de diversos quilòmetres des de la carretera més propera.

Altres noms: Coneguda també com a Castell dels moros i com a Fort de Luisa Fernanda. D’aquesta edificació, bastida l’any 1838, és diu que per les seves característiques (?) és l’única de les fortificacions d’època carlina que es conserva a Catalunya.

A Berga (Berguedà), dalt d'un turó que domina la ciutat, s'alça aquesta torre del segle XIX d'època carlina, també coneguda com a Castell dels moros o Fort de Luisa Fernanda. L'edificació, construïda el 1838, es conserva en bon estat i destaca per ser l'única fortificació carlina preservada a Catalunya, oferint vistes extenses dels voltants.