Resultats de la cerca

La capella de Sant Quintí es troba a Castellbisbal, al Vallès Occidental, i és un temple romànic del segle XI amb planta rectangular, absis semicircular i volta de canó apuntada. Destaca per la seva construcció amb diversos aparells de pedra i les finestres de doble esqueixada, així com per la seva ubicació en terrenys d'una antiga vil·la romana.

Església romànica del segle XI situada a Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, ubicada en terrenys de la masia de Can Ametller. Edifici de nau única amb absis en forma d'arc de ferradura, amb murs gruixuts i campanar d'espadanya, que conserva elements originals com la porta i finestra del mur sud. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, aquest paratge és un estany arranjat al segle XX que forma un petit oasi urbà envoltat de vegetació de ribera i pinedes. Malgrat la seva recent construcció, ocupa un lloc agradable per passejar a peu i en bicicleta, amb presència d'aus aquàtiques i peixos. Es troba a la confluència de l'avinguda Europa amb la Via Augusta, a 140 metres d'altitud, sense protecció declarada.

Altres noms: Santa Maria de Gausac, Santa Maria del Bosc

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, es troba aquesta ermita preromànica del segle X de planta circular amb volta semiesfèrica, situada dins el Parc de Collserola. L'edifici destaca per la seva finestra amb arc de pedra treballada i per presentar tres nivells constructius, amb fonamentació més antiga en opus spicatum.

Altres noms: Sant Pere de la Cadireta

L'ermita de Sant Pere d'Ullastre es troba adossada a la masia de Can Santpere, a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental. Es tracta d'una església romànica del segle XII amb una nau de volta de canó i tres absis semicirculars, protegida com a BCIL i en bon estat després de la restauració de 2007.

L'església de Sant Feliu del Racó, a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), és un edifici parroquial del segle XI d'estil romànic llombard del qual es conserven restes significatives: un campanar quadrat amb finestres geminades i un atri primitiu. L'edificació actual correspon a una remodelació del segle XIX, mentre que el campanar romànic original roman en desús. No disposa de protecció oficial i l'accés és restringit.

Altres noms: Església de Santa Maria de la Creu

L'església de Santa Maria de la Creu es troba al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, a 653 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis central i dues absidioles que li confereixen forma de creu, documentat des de 1193.

Altres noms: Església de Sant Pau de Riu-sec.

L'església de Sant Pau de Riu-sec es troba a Sabadell, al Vallès Occidental, i és un temple romànic del segle XI declarat bé cultural d'interès local. Destaca per la seva nau rectangular amb volta apuntada, l'absis reforçat amb bandes de pedra i un campanar amb finestres que mostren influència sarraïna.

Altres noms: Església parroquial de Sant Feliu

A Sabadell, municipi del Vallès Occidental, es troba aquesta església parroquial de Sant Feliu, d'estil gòtic acadèmic amb arrels romàniques del segle XI. L'edifici actual, construït entre 1914 i 1942, conserva elements gòtics originals com l'absis de 1420 i un notable campanar barroc octogonal de 1724. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Vicenç de Jonqueres es troba a les afores de Sabadell, al Vallès Occidental, i és un edifici romànic del segle XII documentat des del segle X. De planta rectangular amb una nau i dues capelles laterals, conserva les façanes nord i oest amb campanar d'espadanya, així com la porta d'accés del 1574. Es troba en bon estat, amb accés restringit, i ha sofert nombroses modificacions entre els segles XVI i XVII.

Altres noms: Ermita de Sant Vicenç de Verders

L'ermita de Sant Vicenç de Verders es troba al Bosc de Can Deu, a Sabadell, al Vallès Occidental. Es tracta d'una ermita romànica del segle XI amb característiques preromàniques i llombardes, destacant la seva porta d'accés en arc rodó. L'edifici, traslladat pedra a pedra l'any 1973 des de l'embassament de Sau, no té protecció oficial però es conserva en bon estat.

L'església de Sant Julià d'Altura es troba a Sabadell, al Vallès Occidental. Es tracta d'una construcció barroca del segle XVII, massissa i de planta rectangular, amb un campanar octogonal de 20,9 metres d'alçada i una portalada gòtica molt ornamentada. L'edifici, que conserva elements romànics i gòtics, fou ampliat el 1605 pel mestre Pere Armet i es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Capella romànica del segle XIII situada a Maldà, municipi de l'Urgell, al carrer Sant Pere prop del Castell de Maldà. Edifici d'una sola nau construït amb grans carreus de pedra, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, que destaca per la seva sobrietat constructiva i decorativa. Presenta bon estat, accés restringit, i no consta protecció oficial.

El castell de Maldà, situat a la població de Maldà a la comarca de l'Urgell, és un gran edifici medieval de planta gairebé quadrada originari del segle XIII, reformulat posteriorment en estil gòtic amb profundes transformacions als segles XVII i XVIII. Destaca per les seves opulents parets mestres amb restes de matacans de vigilància, tot i que fou greument danyat pels carlins el 1833 quan hi van calar foc.

Altres noms: Molí de la Sinoga - Moli del Cacau – Molí de l’Aigüet

A Sant Martí de Riucorb, municipi de l'Urgell, es troba aquest edifici medieval del segle XII, conegut també com a Molí de la Sinoga. Es tracta d'una construcció quadrada amb molí a la planta baixa, caracteritzada per una entrada amb arc de mig punt format per pedres adovellades. L'edifici, documentat des de 1207 i antigament propietat del Duc de Sessa, no disposa de protecció oficial i presenta un estat visible però singular.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquest edifici del segle XIX de notable grandària, construït en terrenys amb ocupació ibèrica. Es tracta d'una antiga comunitat monàstica neogòtica amb elements eclèctics, destacable per les seves torres poligonals, campanar d'espadanya i finestrals lobulats a la façana principal. Actualment en bon estat, l'edifici no té protecció oficial i és propietat d'una empresa del sector olivarell.

Altres noms: Antiga casa dels Llúries (*)

A Tornabous, municipi de l'Urgell, es troba aquesta casa senyorial gòtica del segle XVI, antiga propietat del monestir de Poblet i després de Roger de Llúria. L'edifici quadrangular destaca pels seus arcs peraltats de pedra, les finestres rectangulars motllurades de la planta noble i la galeria superior amb arcs de mig punt. En bon estat, actualment allotja l'Ajuntament de la vila a la Plaça de la Vila.

Església de Tornabous situada al carrer Major del municipi de Tornabous, a l'Urgell. Edifici d'origen romànic del segle XII, tot i que l'estructura actual és del segle XIV amb planta basilical de nau única i dues capelles laterals. Destaca per les seves transformacions medievals, l'absis poligonal i la imatge de la Mare de Déu amb el Nen de 1349, mantenint bon estat general però amb accés restringit.