Resultats de la cerca

A Sant Julià Sassorba, nucli de Gurb a Osona, es troba aquesta església romànica del segle XI consagrada el 1091, que destaca pel seu campanar de torre restaurat i la decoració de fris d'arcuacions als murs laterals. L'edifici de nau única amb transsepte va sofrir reformes als segles XVI i XVIII, però conserva bona part de l'estructura original. L'accés és restringit i es troba en bon estat de conservació.

L'església de Santa Eulàlia de Riuprimer, a Osona, és un edifici religiós romànic del segle XI esmentat documentalment el 946 i consagrat el 1041, que conserva alguns murs originals malgrat la reforma radical de 1805. Destaca per la seva estructura de nau central i laterals amb volta de creueria, l'antic portal romànic al mur de migdia i la capella del Santíssim amb pintures de Llucià Costa.

L'església de Santa Cecília de Voltregà, a Osona, és una edificació barroca del segle XVIII molt reformada, amb una casa de pagès afegida a partir de 1950. Conserva arcuacions llombardes gravades i una porta principal de mig punt amb dovelles de pedra, tot i que ha sofert transformacions que la fan eclèctica. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquesta masia de planta rectangular del segle XVII amb torre defensiva de quatre pisos decorada amb arquets cecs, mur amb merlets i torrelles, i capella adossada de Sant Pau dels Felius construïda el 1862. L'edifici, de propietat privada amb accés restringit, presenta bon estat de conservació i està construït amb pedra arrebossada i tàpia, conservant elements que denoten reformes dels segles XVII, XVIII i XX.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquesta capella romànica del segle XII de nau única amb capçalera, entrada meridional i campanaret d'espadanya, que conserva volta de canó i restes de pintura interior. L'edifici, documentat des del 930 i cedit a Ripoll vers el 950, presenta la nau romànica ben conservada tot i que la capçalera fou modificada al segle XVIII. Es troba en bon estat, amb accés restringit.

Altres noms: Torre d’en Canal

A Gurb, municipi d'Osona, es trobava una masia catalana de planta rectangular amb una torre annexionada de quatre pisos, datada del segle XVII amb estil gòtic tardà. L'edifici destacava pel seu elegant portal dovellat i una finestra esculturada amb escut sostingut per àngels, decorada amb motllures de soguejats i rostres d'infants. La torre va ser enderrocada fa aproximadament mig any pel seu mal estat de conservació i actualment ha desaparegut.

L'església de Sant Andreu de Gurb, situada a la capital municipal de Gurb a Osona, és un temple romànic del segle XII que ha estat reformat successivament al llarg dels segles, presentant formes heterogènies vinculades a diferents èpoques constructives. Destaca per la seva planta de creu llatina, l'absis semicircular, la torre de defensa integrada als murs i la façana neoclàssica afegida al segle XIX.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquesta capella romànica del segle XII annexionada al mas Santa Anna, amb nau única, petit creuer i presbiteri quadrat. Destaca pels seus sarcòfags gòtics de pedra amb relleus decoratius i inscripcions, així com per la pintura mural del calvari que es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Altres noms: Sant Fruitós de les Quadres

L'ermita de Sant Fruitós de les Quadres es troba a Gurb, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una petita església romànica d'una nau amb absis semicircular, els inicis de la qual daten del segle X, amb ampliacions posteriors dels segles XI-XII i modificacions fins al segle XIX.

Altres noms: Ermita de la Mare de Déu de Paret-Delgada

A la Selva del Camp, al Baix Camp, es troba aquest santuari gòtic del segle XIII dedicat a la Mare de Déu de Paretdelgada, format per l'església de nau rectangular amb capçalera plana i creueria quatripartita, més dependències annexes. Destaca per les seves restes de pintura decorativa al sostre i la porta d'arc rodó amb dovelles, així com per les ampliacions barroques posteriors.

A la Selva del Camp, municipi del Baix Camp, es conserven les restes d'un molí medieval del segle XIV. De l'edifici original només es manté en peus el cup o cacau, situat en una rotonda on conflueixen la carretera TP-7013 i el carrer dels Molins. L'edifici no té protecció oficial registrada, tot i que es conserven restes de la bassa adjacent i vestigis de la sala de moles.

A la Selva del Camp, municipi del Baix Camp, es troba aquesta església o capella gòtica tardana del segle XIV, situada al nord de la població. L'edifici de nau rectangular presenta un campanar d'espadanya i una porta d'arc rodó, però actualment està abandonat amb l'interior en ruïnes i la façana deteriorada. Protegida com a BCIL, té accés restringit i conserva carreus de construccions anteriors.

Petita església del segle XIV situada a la Selva del Camp, al Baix Camp, construïda com a capella de l'hospital amb nau coberta de fusta i capçalera amb creueria quatripartita d'estil tardà. Presenta porta d'arc de mig punt i campanar d'espadanya, obra de paredat amb reforços de carreu. Protegida com a BCIL, actualment desafectada i amb accés restringit, funciona com a dependència municipal per a activitats culturals.

A la Selva del Camp, municipi del Baix Camp, es troba aquest aqüeducte de pedra del segle XVI, construït a mitjan centúria per portar aigua al castell i al poble. L'estructura presenta dos arcs, un rebaixat i l'altre carpanell, amb dovelles de carreu i paredat en verd, i conserva una làpida amb inscripció en números romans. Protegit com a bé cultural d'interès local, es manté en bon estat.

Aqüeducte medieval del segle XIII situat a Selva del Camp, al Baix Camp, construït amb pedra i un sol arc de forma parabòlica. Actualment fora d'ús, les seves restes mostren la importància històrica de la zona, relacionada amb un antic molí documentat el 1285. No té protecció oficial i es troba en estat de deteriorament, accessible però en condicions precàries que desaconsellen la visita interior.

Altres noms: Pont dels moros - (Denominació popular) / El Pont Major i el Panal

A la Selva del Camp, al Baix Camp, es troba aquest aqüeducte medieval del segle XIV que salva la Riera amb una sola arcada de paredat i carreus lleugerament apuntada. Obra de gran valor històric, fou reparada al segle XVI i conserva una pedra gravada amb la data 1567. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat.

Sant Segimon del Bosc es troba a Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva. Es tracta d'una església d'una sola nau amb absis semicircular, originàriament romànica del segle X, que conserva el seu traçat sota la construcció actual del segle XVI. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat de conservació, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Feliu de Buixalleu es troba al nucli de Sant Feliu de Buixalleu, municipi de la Selva, i és un edifici romànic del segle XI amb nau central rectangular i dues naus laterals afegides posteriorment. Destaca pel seu campanar de planta quadrada amb finestres geminades romàniques i l'absis semicircular, mentre que la porta d'entrada presenta arc de mig punt amb timpà cec.