Resultats de la cerca

L'església parroquial de Sant Llorenç de Gaserans, situada al barri de Gaserans del municipi de Sant Feliu de Buixalleu a la Selva, és un edifici medieval dels segles XI-Barroc amb una sola nau rematada per absis semicircular. Destaca per la seva façana barroca amb coronament característic, la fornícula amb Sant Llorenç i les rajoles vidriades amb inscripció devota, així com per les arcuacions llombardes visibles a la façana lateral.

L'església de Sant Gabriel de Grions, situada al nucli de Grions a Sant Feliu de Buixalleu (Selva), és un edifici religiós documentat des del segle XII, tot i que l'estructura actual és una obra neoclàssica del segle XIX. Destaca per la seva sola nau, la façana amb frontó clàssic, l'ull de bou i el campanar octogonal adossat. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, amb accés restringit.

L'església parroquial de Sant Andreu Salou, al municipi del mateix nom a la comarca del Gironès, és un edifici barroc del segle XVIII d'una nau amb capelles laterals i cobertura de voltes de llunetes. Destaca la portalada de 1779 amb decoració senzilla, la torre campanar de base quadrada amb obertures d'arc de ferradura, i el retaule de Sant Andreu del XVIII. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Franciac, entitat de població de Caldes de Malavella a la Selva, es troba aquesta església romànica del segle XI, de la qual només es conserva el mur nord primitiu. L'edifici actual, construït entre 1762 i 1773, presenta planta basilical amb campanar octogonal i façana neoclàssica amb escultura de Sant Mateu. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

L'església de Caldes de Malavella, al centre del nucli urbà de la Selva, és un edifici medieval del segle XI de planta basilical amb tres naus separades per pilars quadrats i capelles laterals, destacant la seva capçalera romànica amb absis central i absidioles decorades amb arcuacions llombards, així com el campanar romànic modificat posteriorment.

A Caldes de Malavella, a la Selva, es conserva un tram de muralla medieval d'uns deu metres de llarg i cinc d'alçada, amb cinc espitlleres visibles, probablement de la baixa edat mitjana. Pertany al llenç nord de les fortificacions urbanes i es troba al nucli antic, protegit com a BCIN amb accés lliure. L'estructura es va mantenir en peus fins al segle XIX.

L'església de Santa Seclina es troba a les afores de Can Carbonell, a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a 202 metres d'altitud. Es tracta d'una església rural de nau única amb absis semicircular del segle XIII, que destaca pel seu campanar octogonal de dimensions desproporcionades i la façana amb decoració barroca i neoclàssica.

Torre de Puigmarí, situada a Maçanet de la Selva a la comarca de la Selva, és una torre de telegrafia òptica civil del segle XIX, construïda el 1844 com a part de la línia que connectava Sant Carles de la Ràpita amb la Jonquera. Designada com a torre número 212 i ubicada per Ildefons Cerdà, va ser completament reconstruïda pel Taller d'Història a partir del 2011. Es troba en bon estat, restaurada, amb accés restringit però visitable.

A Osor, a la Selva, es troba el mas de les Romagueres, antic casal fortificat de la família Vinyes del segle XIV que va ser casa forta des del 1398. L'edifici actual és fruit d'una gran reforma del segle XVIII amb portal d'arc de mig punt i estructura aterrassada de pedra, actualment en bon estat i restaurat com a establiment de turisme rural.

A les rodalies d'Anglès, a la comarca de la Selva, es troba aquesta gran masia fortificada de planta quadrada del segle XV. L'edifici destaca per la seva arquitectura senyorial amb façanes ben treballades, obertures rectangulars amb decoracions florals i un petit torricó de defensa circular, així com per les inscripcions que documenten reformes del segle XVI.

A les rodalies d’Anglès, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona). Segle XVII. Bo. 137 m d'altitud.

Altres noms: Sembla ser, que també es diu església de Sant Agustí. (?)

L'ermita de Sant Agustí es troba al cim del turó més alt de Sant Julià del Llor i Bonmatí, a la Selva, i és un edifici medieval del segle IX amb estructura de nau rectangular i absis de ferradura. Conserva elements arquitectònics antics com carreus cisellats, però l'estructura actual correspon principalment al segle XII amb posteriors reformes dels segles XV i XIX.

Altres noms: Pont de Sant Julià de Llor

A Sant Julià del Llor i Bonmatí, a la Selva, es troba aquest magnífic pont medieval de cinc arcades que travessa el riu Ter, amb 82 metres de llarg i destacada per la gran arcada central de 20 metres de llum. Construït probablement al segle XVII en estil gòtic tardà civil, presenta robustos contraforts en forma de cunya que reforcen les pilastres.

A Osor, a la Selva, es troba aquesta petita església romànica del segle XI, originàriament anomenada Sant Daniel. L'edifici de planta romboïdal amb absis semicircular destaca pel seu portal rectangular amb inscripció monolítica i campanar d'espadanya de dos ulls. Actualment en bon estat, es troba dins la Fundació Font Picant amb accés restringit, i segueix celebrant actes litúrgics per als habitants de la vall.

Altres noms: Can Munt

A Amer, municipi de la Selva, es troba Can Món, construcció cantonera del segle XVI que ocupava l'oest de l'antic palau de l'abat. Destaca per la seva portalada renaixentista d'estil clàssic amb pilastres acanalades i capitells dòrics, així com pels finestrals gòtics biforats de la façana posterior. L'edifici, en bon estat de conservació gràcies a obres de manteniment realitzades a principis de segle, té accés restringit.

El Pont Vell d'Osor, al nucli urbà d'Osor a la Selva, és un gran pont de pedra del segle XV que uneix les dues parts del poble sobre la riera d'Osor. Destaca per la seva arcada central de proporcions equilibrades i pel bon estat de conservació, amb paviment empedrat i estructura de pedra lligada amb morter de calç. Sense protecció oficial, és accessible lliurement i es pot visitar en bon estat.

L'església de Sant Pere d'Osor, situada al municipi d'Osor a la Selva, és un edifici romànic del segle XII consagrat el 1125, que ha sofert transformacions posteriors fins al segle XVIII. Destaca pel seu mur meridional amb nou arcuacions llombardes i un campanar de planta quadrada amb blocs escairats vermellosos, tot i que presenta vegetació intrusiva. L'accés és restringit i es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Pont de la Noguerola, segons diu un cartell informatiu de l'Ajuntament d'Osor.

El Pont de la Noguerola és un pont medieval de pedra d'una sola arcada situat a Osor, municipi de la Selva, construït amb pedra, còdol i morter. De l'estil romànic, es data de la segona meitat del segle XV, tot i que podria tenir orígens més antics dels segles XII-XIII, i actualment està en desús però en bon estat. Forma part d'un conjunt arquitectònic interessant del nucli urbà, accessible lliurement als peus del carrer Major.