Resultats de la cerca

L'església de Santa Fe, a Les Oluges (Segarra), és un edifici romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular, modificat posteriorment amb capelles i sagristia afegides. Destaca pel seu aparell de carreus ben escairats i les finestres d'arc de mig punt monolítiques amb doble esqueixada als absis. Es troba en bon estat, amb accés restringit, i formà part del bisbat d'Urgell fins al segle XVI.

L'església de Santa Magdalena d'Estaràs, situada al centre del municipi d'Estaràs a la Segarra, és un temple romànic del segle XI construït amb paredat d'una sola planta. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i les seves obertures amb arc de mig punt adovellat, així com pels elements litúrgics originals conservats a l'interior. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Castell de Santa Maria, entitat de població de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, s'alça aquesta església romànica del segle XII de nau única amb capçalera plana i campanar de paret. Destaca per la seva porta adovellada amb decoració motlluda i l'interior amb volta de canó reforçada per arcs torals, tot i que ha sofert remodelacions que han alterat la seva estructura primitiva.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra, es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XI a la part baixa dels murs nord i est de l'actual templo, que data del 1742. L'edifici medieval original era d'una sola nau amb absis semicircular, del qual es mantenen vestigis fins a dos metres d'alçada. L'església es troba en bon estat, situada a la plaça de Sant Jaume, amb accés restringit.

Altres noms: Santa Maria del Solà

En terrenys de Lloberola, petit nucli de població de Biosca, vila i municipi de la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XIII, romànic. Bo. 642 m d'altitud.

Altres noms: Santuari del Sant Dubte

A les afores d'Ivorra, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari del segle XVII construït sobre l'emplaçament d'una antiga església romànica. L'edifici de planta rectangular, amb estil romànic, destaca per la seva portada principal amb arc de mig punt adovellat i decoracions escultòriques que representen el miracle del Sant Dubte. Està ben conservat, tot i que l'accés és restringit, i no té protecció oficial.

La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.

L'església de Sant Jaume de Portell es troba al nucli de Portell, a Sant Ramon, a la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII, originàriament d'una sola nau amb volta de canó, que va ser reformada al segle XIX amb l'afegit d'una segona nau, sagristia i campanar de torre.

Altres noms: Capella de Sant Ramon Nonat

A Portell, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquesta capella d'una sola nau del segle XVII, realitzada amb carreus regulars i coberta a dues aigües amb campanar d'espadanya. Destaca per la inscripció "Ací es nat Sant Ramon Nonat" a la façana, el rosetó, l'interior amb volta de canó restaurada i la fornícula amb imatge del sant. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Miquel de Tudela

A Tudela, petit caseriu de Cervera (Segarra), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment malmesa però amb les quatre parets en peus, sense sostre ni accés lliure. Destaca per la seva nau única amb absis rodó, decorat amb columnes i cornisa de pedres trapezoidals, així com per la tomba antropomorfa adjacent. Malgrat no tenir protecció oficial, es conserva en un entorn de gran bellesa paisatgística a 540 metres d'altitud.

A la Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII situada a l'entrada del poble. Destaca pel seu campanar de cadireta de tres ulls i per la decoració de la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, mentre que l'interior presenta volta de canó rebaixada amb petxines. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A La Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es conserven les restes d'un gran casal senyorial amb funcions de castell del segle XIV, de planta quadrada amb estances posteriors adossades. L'edifici, molt malmès però d'accés lliure, destaca per una finestra gòtica geminada amb decoració geomètrica a la planta noble, així com per la porta principal adovellada en arc de mig punt.

A Fonolleres, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XI situada a la plaça sota el castell. Tot que conserva trets romànics originals, ha estat molt modificada en segles posteriors amb capelles laterals i campanar d'espadanya de tres ulls. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Santa Maria de Vallferosa

L'església de Santa Maria de Vallferosa es troba a Torà, al Solsonès, a 659 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció del segle XVII de planta rectangular amb porxat, caracteritzada per un campanar d'espadanya amb arc de mig punt. L'edifici, sense protecció oficial, presenta accés restringit i conserva elements arquitectònics com columnes octogonals de pedra i coberta de teula àrab.

Altres noms: Sant Salvador de Solerdemunt.

La capella de Sant Salvador de Solerdemunt es troba als terrenys de Llanera, al Solsonès, i és un edifici religiós del segle XI d'estil romànic. Envoltada de bosc i en bon estat de conservació, destaca pel seu ample porxo amb bancada que serveix d'aixopluc. L'accés a la capella és restringit, tot i que el porxo és lliurement visitable.

A Can Solé, mas de Puig-redon, a Torà (Solsonès), es troba aquesta petita capella romànica del segle XII de planta rectangular amb coberta de volta de canó. Destaca pel seu campanar de cadireta d'un sol ull i l'entrada d'arc de mig punt adovellat al mur oest, mentre que a l'interior conserva tres arcs amb llunetes de guix.

A Puig-redon, llogaret de Torà al Solsonès, es troba Can Millet, una capella documentada des del segle XI que conserva elements medievals com l'arc de mig punt adovellat de l'entrada principal. L'edifici de nau única amb volta de canó ha estat acuradament restaurat i es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit. Destaca pel seu campanar d'espadanya i la inscripció de 1859 a la dovella central de l'entrada.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII de planta quadrangular amb absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat i d'accés lliure, destaca per la seva volta apuntada, presbiteri elevat i les obertures que il·luminen l'interior, així com pel parament regular de carreus de pedra. Restaurada el 1856 i després de la Guerra Civil, actualment es troba sense culte.