Resultats de la cerca

Altres noms: Sant Quirze de Lloret

A Lloret de Mar, a la comarca de la Selva, es troba aquesta ermita documentada des del segle XI, encara que arqueològicament és molt més antiga amb restes paleocristianes dels segles VI-IX. L'edifici actual és del segle XVIII, però conserva elements medievals i destaca pels esgrafiats de la façana realitzats el 1935. Actualment presenta bon estat exterior i funciona com a església ortodoxa russa, sense protecció oficial registrada.

A les afores de Cervera, a la Segarra, es troben les restes d'aquest edifici gòtic del segle XIII, actualment malmès i d'accés restringit. La façana és l'element més visible del conjunt, situat al Camí de Fiol. Malgrat la seva importància històrica, no disposa de protecció oficial documentada.

A Cervera, a la comarca de la Segarra, es troba aquesta església neoclàssica del segle XVIII en bon estat, situada a la Plaça de Sant Magí. L'edifici destaca per la seva façana arrebossada amb portada d'arc carpanell i rosetó senzill, mentre que l'interior presenta volta de canó amb llunetes. Malgrat els danys soferts durant la Guerra Civil i la posterior restauració, l'accés és restringit.

Altres noms: Convent de Sant Domènec.

L'antiga església del Convent de Sant Domènec es troba a Cervera, capital de la Segarra. Edifici gòtic del segle XIV que formava part d'un convent de frares dominics, destaca per la seva nau única amb volta de creueria i sis capelles laterals. Malgrat conservar l'estructura exterior, l'interior es troba en estat penós i l'accés és restringit.

L'església de Santa Maria de Cervera, a la Segarra, és un dels edificis religiosos més notables de l'arquitectura gòtica catalana del segle XIV. Destaca per les seves tres naus amb capelles laterals, l'absis poligonal amb deambulatori i vuit capelles radials, així com per obres d'art remarcables com la tomba de Ramon Serra el Major (1355) i els vitralls del presbiteri (1413).

Altres noms: Església Missioneres

A Cervera, capital de la Segarra, es troba aquesta antiga església del convent agustinià fundat el 1362, reconstruïda el 1899 en estil neoclàssic. L'edifici de nau única amb sis capelles destaca per la seva portada de quatre arcs apuntats i interior amb volta de canó. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església del Sant Crist es troba a Cervera, capital de la Segarra. Construïda al segle XVIII en estil barroc al lloc d'una anterior del XIII, destaca per la seva nau única amb capelles laterals i una portada amb cariàtides que sostenen un medalló amb la crucifixió. L'edifici es conserva en bon estat i no té protecció oficial.

A Biosca, municipi del Solsonès, es troba aquest pont medieval que travessa el torrent de la Pasterola i comunica les dues parts del poble. Situat a la plaça Major, l'estructura es conserva en bon estat i encara avui és utilitzada pel trànsit rodat. Malgrat la manca de dades sobre la seva època i estil, representa un element patrimonial destacat del nucli urbà biosquenc.

A Rocafort de Vallbona, entitat de Sant Martí de Riucorb a l'Urgell, es troba aquesta església neoclàssica del segle XVIII amb una façana de dos cossos horitzontals rematada per frontó triangular, porta amb timpà semicircular i campanar vuitavat. L'interior presenta nau única amb absis recte i una capella lateral. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, fou construït segons contracte de 1848 pels mestres Palau de Bellpuig.

A Rocafort de Vallbona, entitat de Sant Martí de Riucorb (Urgell), es troba aquest castell del segle XIII construït sobre un perfil rocós. L'edifici presenta l'aparença d'una casa nobiliària amb elements característics com la porta de mig punt dovellat i una cisterna excavada a l'interior de la roca. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Restes del convent dels Trinitaris d'Anglesola, al carrer Major del municipi de l'Urgell. Edifici romànic del segle XII fundat el 1024, que conserva una porta dovellada amb l'escut dels Trinitaris a la clau i una façana de pedra ben treballada. Les restes són poc significatives però identificables, sense protecció oficial, amb estat de conservació notable malgrat l'erosió.

El pont medieval d'Agramunt, municipi de l'Urgell, és una construcció del segle XIII situada sobre el riu Sió canalitzat. Originàriament comptava amb dos ulls idèntics, actualment un està tapat, i presenta dues grans arcades apuntades rebaixades unides per un tallamar triangular.

A Guimerà, municipi de l'Urgell, es troba aquesta petita capella gòtica del segle XIV de dimensions reduïdes, caracteritzada per una façana modesta amb campanar d'espadanya i planta basilical de nau única amb absis poligonal. Antigament funcionava com a capella de l'Hospital de Guimerà i conserva obres de renovació del segle XVIII. Es manté en bon estat i està sempre oberta als visitants.

L'església parroquial de Verdú, al municipi de Verdú a l'Urgell, és un edifici romànic del segle XIII que ha patit diverses reformes i ampliacions posteriors. Destaca per la seva portalada romànica, la volta de canó de la nau central i les voltes de creueria de les naus laterals, així com per les obres d'art que conserva a l'interior, inclosa una talla barroca de Santa Maria de l'Assumpta. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'Ermita de Sant Miquel es troba a Verdú, municipi de l'Urgell. Edifici gòtic del segle XIV, destaca per la seva senzillesa arquitectònica amb una sola nau sostinguda per tres arcades gòtiques i una portalada amb arc de mig punt. Es conserva en bon estat després de la restauració integral de 1991, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Jaume de Belianes, al municipi de Belianes a l'Urgell, és una construcció del segle XVI d'estil gòtic bastida sobre la primitiva església romànica. Destaca per la seva nau única amb capelles laterals, volta de creueria amb claus decorades i tribunes al segon nivell amb balustre, així com per la torre campanar del segle XVIII. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Bellpuig, municipi de l'Urgell, es conserven les restes notables del castell medieval documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. L'edifici, reedificat al segle XVI i danyat durant la guerra del Francès, manté la façana principal, els murs i el celler amb volta de canó. Actualment d'accés restringit, és propietat municipal i alberga diverses dependències públiques als seus baixos.

A La Pobla de Montornès, al Tarragonès, es troba l'Ermita de la Mare de Déu de Montornès, temple del segle XII situat dalt d'un turó a les afores de la població. L'edifici, de nau amb capelles laterals i volta de canó amb llunetes, conserva una portalada romànica tapiada i una imatge d'alabastre policromat del segle XVI o XVII. Actualment en bon estat però d'accés restringit, l'ermita no té protecció oficial registrada.