Església parroquial de Santa Maria de Verdú – Verdú / Urgell

No votes yet.
Please wait...

F O T O S




I T I N E R A R I 


Situació: A Verdú, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Urgell (Lleida).

Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.

  • Remetem als possibles interessats en la visita d’aquesta església, a la pàgina web de l’Ajuntament de Verdú.
  • Major, 1, Verdú – 25340
  • Telèfon: 973 34 70 07 Fax: 973 34 70 55
  • ajuntament@verdu.cat

Altres noms:

Accés - Visitada el 29/12/2015:

La trobarem a la Plaça del Bisbe Comelles, al davant mateix del Castell de Verdú.

Localització: N 41 36 40.1 E 01 08 37.0 - Altitud: 434 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2015):

“ Descripció

Edifici transformat per un seguit de reformes i ampliacions. De cronologia romànica resta la portalada.

La nau central és coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. Las naus laterals estan cobertes per voltes de creueria. La comunicació entre la nau central i les laterals es realitza mitjançant uns arcs lleugerament apuntats.

Una de les modificacions patides per l'església en època moderna fou la prolongació de l'absis i la construcció de l'espai dedicat a la sagristia darrera mateix d'aquest absis.

 La nau lateral del costat de l'evangeli té una capçalera rematada amb una absidiola de planta rectangular i coberta amb creueria. Per tant, es troba una capella d'estil gòtic.

 La resta d'espais són reformats en una cronologia renaixentista, com la nau lateral dreta. L'altar major és recte i la representació d'un sant enterrament en pedra presideix la part baixa.

 Les entrades a l'església són d'estils força diferents. L'entrada principal és romànica amb un rosetó gòtic a sobre. La porta lateral és d'estil renaixentista.

A l'exterior, el perfil de l'església està rematat per un campanar de planta quadrada situat al lateral esquerre de la portalada principal.

Als arcs torals de la nau es veuen els escuts familiars dels Alemany, entre d'altres.

A l'interior de l'església es troben diverses imatges: l'altar major està presidit per una talla barroca de Santa Maria de l'Assumpta, obra de Andreu Pi que quedà molt malmesa a la revolta i es restaurà l'any 1946.

 A sota hi ha una representació del Sant Enterrament, amb Crist jacent i els personatges de Sant Josep d'Arimatea, Maria, dona de Cleofàs, la verge Maria, Maria, Maria Magdalena i Nicodem al voltant. Realitzat cap al segle XVI- XVII, fou trobat sota l'enllosat de l'altar major el 1790.

 A la nau lateral dreta hi ha la talla de Sant Flavià, obra de Pere March i l’únic que es conserva del retaule realitzat l'any 1658-1659.

A la mateixa nau es troba també la Verge del Roser, escultura de pedra policromada barroca. A la nau lateral esquerra hi ha la imatge gòtica del Crist Crucificat, de fusta policromada, i la representació de l'Arbre de Jessé amb la Verge al capdamunt. És una talla de fusta policromada del segle XVII, realitzada per August Pujol i els daurats van ser fets el 1631 per Gregori Ferrer.

A la nau lateral dreta hi ha la representació dels Misteris del Rosari, realitzada en pintura sobre ceràmica, dels segles XVI-XVII.

Notícies històriques

1072: Document on s'esmenta l'església poc després de la reconquesta del poble per part de Ramon Berenguer I.

1265: Es basteix una nova església, segons mostra la deixa de Guillem Móra.

1279-1280: L'església apareix comptabilitzada formant part de la diòcesi de Vic.

1296: Les obres de la nova església estaven gairebé enllestides.

1437-1458: Es construeix la capella de sant Flabià.

1502-1526: Construcció de la capella del Santíssim.

1531-1545: Construcció de la capella del Roser i la del Sagrat Cor.

1634: Es construeix el baptisteri.

1692: Es realitza la portalada lateral d'estil renaixentista.

1892: S'enderroca l'antic absis semicircular i s'engrandeix el presbiteri.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

 Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



A L T R E S


Castell de Verdú - 2015 


Imatges de Verdú - 2015