Resultats de la cerca

A la Vall de Bianya (La Garrotxa), al costat de l'església de Santa Margarida, hi ha una petita torre del segle XVII que probablement fou una antiga torre de defensa, força modificada en altura. Presenta angles aixecats amb carreus ben tallats i conserva la data 1646 gravada sobre la llinda de la porta. Es troba en bon estat, tot i que no és lliurament accessible.

Situat en terrenys del municipi de la Vall de Bianya (La Garrotxa), trobem la Torre de Bianya, datada al segle XV. Actualment és una Residència – Casa de Pagès anomenada La Torre .

A les afores d'Olot (Garrotxa), aquest edifici medieval dels segles XIV-XV es troba en bon estat malgrat les plantes enfiladisses que cobreixen les seves parets exteriors. De propietat privada amb accés restringit, l'interior és parcialment visible a través de la reixa de ferro de la porta d'entrada, mostrant bones condicions de conservació.

A les afores d'Olot, a la Garrotxa, es troba aquesta església medieval del segle XII, antiga edificació vinculada al castell Coll. L'edifici ha estat restaurat i es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure. Es tracta d'una construcció romànica situada a 614 metres d'altitud, accessible a peu des del camí que condueix al castell.

A Olot, a la Garrotxa, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 68 de la línia Girona-Olot. L'edificació, aixecada sobre roca viva i envoltada d'un fossat defensiu, conserva una estructura poc modificada exteriorment, tot i que actualment alberga instal·lacions de telecomunicacions. L'accés a l'interior està restringit per una porta tancada.

Edificació romànica del segle XVII situada a la vora de La Pinya, entitat de població del municipi de La Vall d'en Bas a la Garrotxa. Es troba en bon estat, encara que l'accés no és lliure. Destaca per la seva arquitectura romànica i la seva ubicació a 536 metres d'altitud.

Al cim del volcà Montsacopa d'Olot (La Garrotxa, Girona), es troben dues torres d'època carlina del segle XIX, construccions militars restaurades i accessibles lliurament. Aquestes edificacions, situades al voltant del cràter a 529 metres d'altitud, formen part del patrimoni defensiu de la zona juntament amb la capella de Sant Francesc envoltada de recinte murat. L'estat de conservació és bo i es pot accedir-hi fàcilment a peu des de la ciutat.

A Riudaura, municipi de la comarca de La Garrotxa, es conserva la torre medieval de l'antic priorat de Santa Maria de Riudaura, dels segles XII-XIII. Aquesta torre rodona de planta baixa i tres pisos, amb cobertura cònica, és l'únic vestigi que resta del monestir benedictí fundat al segle IX, que fou unit a Santa Maria de la Grassa el 937.

A Xerallo, municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), es troben les restes del castell de Castellgermà, fortificació medieval del segle XI documentada des dels comtes de Pallars Sobirà. L'edifici, de planta circular amb recinte adjacent, presenta paraments de pedra petita unida amb morter dur, actualment malmès amb només la base de la torre en peus.

El pont medieval de Tortellà, situat a La Garrotxa (Girona), és una magnífica construcció d'època medieval que es conserva en perfecte estat. Ubicat a tocar de la carretera GIV-5231, entre Montagut i Sadernes, destaca per la seva solidesa i bellesa arquitectònica. L'accés és lliure i la zona és popular com a lloc de bany durant l'estiu.

Altres noms: Antiga parroquial de Sant Esteve de la Mata

Església fortificada del segle X situada als afores de La Selva de Mar (Alt Empordà, Girona), dedicada a Sant Esteve de la Mata. Presenta una nau única amb absis semicircular cobert de volta ametllada i destaca per la seva portalada de tres arcs de mig punt. L'edifici fou fortificat a les darreries del segle XIV amb merlets i espitlleres per defensar-se dels atacs pirates, conservant-se en bon estat malgrat l'accés restringit.

La Catedral de Santa Maria de Tarragona, situada a la ciutat de Tarragona (Tarragonès), és un edifici religiós iniciat el segle XII en estil romànic que es continuà en gòtic fins a la seva consagració el 1331. Destaca pel seu claustre romànic amb escultura excepcional, la portada gòtica de Mestre Bartomeu de Girona i les seves obres d'art medievals. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és visitable.

Altres noms: Castell Palau dels Vescomtes de Cabrera

A Blanes, a la comarca de la Selva, es conserven les restes del Palau dels Vescomtes de Cabrera, un edifici gòtic del segle XIV que originalment comptava amb planta, pis, pati d'armes i quatre torres de defensa. Actualment només es mantenen la façana occidental amb porta d'arc de mig punt i finestres trevolades, murs perimetrals amb restes de volta de creueria, i la sagristia, unida a l'església de Santa Maria.

A Hortoneda, actualment part de la Conca de Dalt (Pallars Jussà, Lleida), es troben les restes malmeses d'una torre medieval situada dalt d'un turó que domina el poble. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, aquesta construcció comparteix espai amb un dipòsit d'aigua modern de majors dimensions. L'accés és lliure i senzill de localitzar a 1.022 metres d'altitud.

Al casc urbà de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, es troba aquesta casa forta medieval composta per una torre del segle XII i una casa del segle XIV. Declarat d'interès nacional el 1972, l'edifici es conserva en perfecte estat i és visitable, amb accés pel carrer Juvinyà on hi ha aparcament públic i l'oficina de turisme.

Castell medieval situat a Castellbell i el Vilar (Bages, Barcelona), dalt d'un turó que domina la localitat. Es tracta d'un gran edifici gòtic rectangular dels segles XIV-XV, restaurat al segle XVIII, amb capella romànica de sant Miquel i finestrals gòtics geminats a la façana de migdia. Actualment en bon estat, funciona com a casa agrícola i és de propietat privada.

A Castellbisbal, al Vallès Occidental, es trobava aquest castell medieval del segle XII, actualment desaparegut. Situat en un turó estratègic prop de l'ermita de Sant Vicenç del Castell, només en resten fragments de muralla documentats per l'Enciclopèdia Catalana. La seva ubicació privilegiada controlava el congost de Martorell i la Vall del Llobregat.

A les afores de Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental, es troba aquesta masia fortificada documentada des del segle X, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici és un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos, cobert a quatre vessants i envoltant d'un mur amb portal adovellat, que recorda l'emplaçament de l'antic castell de Santiga, mencionat ja l'any 983.