Resultats de la cerca

El pont de la Cabreta es troba a Campdevànol, al Ripollès, i és un pont medieval de doble vessant sobre el riu Fresser que data del segle X amb elements romànics ben conservats. Destaca per la seva arcada principal de 23 metres de llum i 13 metres d'alçada, així com per les arcades laterals que alleugereixen l'estructura, construït segons la tradició per l'abat Oliba Cabreta.

Altres noms: Castell de Montfalcó del Duc - (Pat.mapa).

A Montfalcó Murallat, entitat de Les Oluges a la Segarra, es troba l'església romànica de Sant Pere, del segle XII, amb un campanar posterior que va funcionar com a torre de defensa. L'edifici, molt transformat al llarg dels segles, conserva només l'absis i la porta d'entrada originals, amb accés restringit a través d'un passadís dins del recinte murat. Actualment presenta bon estat exterior, tot i que l'interior és poc accessible.

L'església de Santa Maria de les Oluges es troba al nucli de Les Oluges, municipi de la Segarra. Es tracta d'una església romànica documentada des de principis del segle XII, refeta al segle XVIII, de la qual només es conserven escassos fragments medievals al campanar, destacant les portes de fusta amb ferro forjat. L'edifici es manté en bon estat, amb accés restringit fora de les hores de culte.

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquesta antiga capella del castell de l'Oluja Alta, construïda al segle X en estil romànic. De petites dimensions, conserva la planta d'una sola nau amb coberta a dues aigües i destaca per la seva porta adintellada amb grans carreus i un campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Jordi d'Alta-riba, a Estaràs (Segarra), és un temple romànic d'una sola nau del segle XI construït amb carreus irregulars, destacant la seva torre campanar quadrangular de 1775 amb quatre obertures. Es troba en bon estat, situada al centre del nucli, amb accés restringit i sense protecció oficial registrada.

L'església de Santa Fe, a Les Oluges (Segarra), és un edifici romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular, modificat posteriorment amb capelles i sagristia afegides. Destaca pel seu aparell de carreus ben escairats i les finestres d'arc de mig punt monolítiques amb doble esqueixada als absis. Es troba en bon estat, amb accés restringit, i formà part del bisbat d'Urgell fins al segle XVI.

L'església de Santa Magdalena d'Estaràs, situada al centre del municipi d'Estaràs a la Segarra, és un temple romànic del segle XI construït amb paredat d'una sola planta. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i les seves obertures amb arc de mig punt adovellat, així com pels elements litúrgics originals conservats a l'interior. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra, es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XI a la part baixa dels murs nord i est de l'actual templo, que data del 1742. L'edifici medieval original era d'una sola nau amb absis semicircular, del qual es mantenen vestigis fins a dos metres d'alçada. L'església es troba en bon estat, situada a la plaça de Sant Jaume, amb accés restringit.

Altres noms: Santa Maria del Solà

En terrenys de Lloberola, petit nucli de població de Biosca, vila i municipi de la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XIII, romànic. Bo. 642 m d'altitud.

Altres noms: Santuari del Sant Dubte

A les afores d'Ivorra, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari del segle XVII construït sobre l'emplaçament d'una antiga església romànica. L'edifici de planta rectangular, amb estil romànic, destaca per la seva portada principal amb arc de mig punt adovellat i decoracions escultòriques que representen el miracle del Sant Dubte. Està ben conservat, tot i que l'accés és restringit, i no té protecció oficial.

Altres noms: Sant Miquel de Tudela

A Tudela, petit caseriu de Cervera (Segarra), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment malmesa però amb les quatre parets en peus, sense sostre ni accés lliure. Destaca per la seva nau única amb absis rodó, decorat amb columnes i cornisa de pedres trapezoidals, així com per la tomba antropomorfa adjacent. Malgrat no tenir protecció oficial, es conserva en un entorn de gran bellesa paisatgística a 540 metres d'altitud.

A la Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII situada a l'entrada del poble. Destaca pel seu campanar de cadireta de tres ulls i per la decoració de la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, mentre que l'interior presenta volta de canó rebaixada amb petxines. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Fonolleres, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XI situada a la plaça sota el castell. Tot que conserva trets romànics originals, ha estat molt modificada en segles posteriors amb capelles laterals i campanar d'espadanya de tres ulls. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII de planta quadrangular amb absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat i d'accés lliure, destaca per la seva volta apuntada, presbiteri elevat i les obertures que il·luminen l'interior, així com pel parament regular de carreus de pedra. Restaurada el 1856 i després de la Guerra Civil, actualment es troba sense culte.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta església-santuari romànica del segle XI de gran interès arquitectònic. Destaca per la seva planta rectangular amb nau única coberta de volta de canó, absis semicircular amb bandes llombardes i una pica baptismal esculpida en pedra. L'edifici, restaurat i en bon estat, té accés restringit però permet visita exterior lliure, amb aparcament a l'esplanada frontal.

L'església de Sant Serni de Llanera, situada a Torà al Solsonès, és un edifici romànic del segle IX molt modificat, especialment en la reforma de 1764 que li va afegir capelles laterals i volta de canó. Conserva elements destacables com la reixa de ferro forjat, travessers forjats i una estela discoïdal, a més d'un campanar de planta quadrada amb balustrada. Es troba en bon estat i és de lliure accés exterior.

L'església de Claret, a Torà (Solsonès), és un edifici romànic del segle XII de planta rectangular amb nau única, volta de canó apuntada i absis semicircular. Destaca per la seva entrada amb arc adovellat, el campanar d'espadanya i tres sarcòfags de pedra amb tapa de diferents característiques. Es troba en bon estat, documentada des de 1139, amb accés restringit.

A Torà, al Solsonès, es troba aquesta església romànica del segle XI de nau única amb volta de canó i absis decorat amb arcuacions cegues, que presenta formes llombardes característiques. L'edifici, en excel·lent estat de conservació, disposa d'un campanar de cadireta i accés occidental amb arc rebaixat, tot i que no és lliurement accessible.