Resultats de la cerca

L'Església parroquial de Sant Andreu de Ramió es troba a Fogars de la Selva, a la comarca de la Selva. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, petit i recollit d'una sola nau amb capelles laterals, que destaca pel seu portal d'arc de mig punt amb dovelles de granit i un campanar adossat de planta quadrada. L'edifici es conserva en bon estat, tot que presenta accés restringit i ha sofert múltiples modificacions al llarg dels segles.

L'església parroquial de Sant Esteve es troba a Massanes, municipi de la Selva, i és un edifici romànic del segle XI del qual només es conserva l'absis original, ornamentat amb arcuacions llombardes i dents de serra. La construcció primitiva va ser reformada totalment al 1740 i reconstruïda després de la Guerra Civil, mantenint actualment bon estat. L'accés és restringit i l'absis roman emparedat entre edificacions a la plaça de Catalunya.

Capella romànica del segle XI situada a Tordera, al Maresme, dedicada a Sant Ponç. Conserva de l'època medieval l'absis semicircular i la nau de volta cilíndrica, tot i que ha sofert diverses reformes, especialment la de 1729 en estil barroc amb un notable cobert porxat. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Santuari i masia de Sant Grau, Sant Grau d'Ardenya o de Vall Prehona

Sant Grau, a Sant Grau de Tossa de Mar (Selva), és un santuari d'estil neoromànic del segle XV, restaurat al segle XIX sobre estructures anteriors. L'edifici destaca per la seva façana principal amb gran portada adovellada, rosassa circular i imponent absis semicircular, així com per les seves relíquies i tradició de celebracions anuals. Es troba en bon estat de conservació, tot i que reclama una nova restauració, i no té protecció oficial.

Altres noms: Església Vella, la Mare de Déu Antiga, Santa Maria de Lloret, Nostra Senyora l'Alou

L'església de Santa Maria de Lloret, situada a les afores de Lloret de Mar a la comarca de la Selva, és un edifici romànic del segle XI consagrat el 1079. Reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914, conserva pocs elements medievals, destacant el campanar de planta quadrada com l'element més antic. Es troba en bon estat, però amb accés restringit.

Altres noms: Església Missioneres

A Cervera, capital de la Segarra, es troba aquesta antiga església del convent agustinià fundat el 1362, reconstruïda el 1899 en estil neoclàssic. L'edifici de nau única amb sis capelles destaca per la seva portada de quatre arcs apuntats i interior amb volta de canó. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Rocallaura, entitat municipal de Vallbona de les Monges a l'Urgell, és un temple romànic del segle XI en bon estat, encara que amb accés restringit. La façana fou renovada el 1892 i el campanar reformat, mentre que l'edifici patí danys importants durant la Guerra Civil. Actualment no disposa de protecció oficial segons els registres de Patrimoni.Gencat.

Restes del convent dels Trinitaris d'Anglesola, al carrer Major del municipi de l'Urgell. Edifici romànic del segle XII fundat el 1024, que conserva una porta dovellada amb l'escut dels Trinitaris a la clau i una façana de pedra ben treballada. Les restes són poc significatives però identificables, sense protecció oficial, amb estat de conservació notable malgrat l'erosió.

L'església de Boldú, entitat de La Fuliola a l'Urgell, és un temple romànic del segle XI de nau única amb dues capelles laterals cobertes per falses cúpules i absis poligonal. L'edifici ha sofert transformacions modernes successives, especialment al campanar de 1842, conservant pocs vestigis de la primitiva estructura medieval. Es troba en bon estat però amb accés restringit.

L'Església de la Puríssima es troba al nucli d'Almenara Alta, municipi d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell. Es tracta d'una petita església romànica del segle XIII, d'una sola nau amb capçalera plana, que destaca pel seu parament de carreus regulars i la façana amb porta allindada, fornícula amb venera i rosetó circular. L'edifici presenta bon estat, tot i que té accés restringit per estar envoltat de vivendes.

Petita ermita dedicada a Sant Miquel i la Mare de Déu de Gràcia situada a Puigverd d'Agramunt, a l'Urgell. Temple romànic del segle XIV de planta basilical amb una sola nau coberta amb volta de canó, absis poligonal i façana senzilla amb arc de mig punt dovellat. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Ossó de Sió, municipi de l'Urgell, es troba aquesta església romànica del segle XII de nau única amb absis semicircular. Molt modificada per reformes posteriors, conserva elements originals com la finestra absidal amb arc de mig punt adovellat i la porta de la façana de ponent. Es troba en bon estat, amb accés restringit.

L'església de Sant Pere es troba a Bellver de Sió, entitat de població d'Ossó de Sió, a la comarca de l'Urgell. Es tracta d'una església romànica del segle XII situada en un petit tossal a la dreta del riu Sió, que destaca pels seus detalls ornamentals, especialment l'absis amb arquets cecs i decoració esculpida de motius llombards sense paral·lelismes en altres edificis catalans de l'època.

L'església parroquial de Verdú, al municipi de Verdú a l'Urgell, és un edifici romànic del segle XIII que ha patit diverses reformes i ampliacions posteriors. Destaca per la seva portalada romànica, la volta de canó de la nau central i les voltes de creueria de les naus laterals, així com per les obres d'art que conserva a l'interior, inclosa una talla barroca de Santa Maria de l'Assumpta. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Església de l'Assumpció

A Vilagrassa, municipi de l'Urgell, es troba aquesta església romànica del segle XIII amb una notable portalada de l'Escola de Lleida i un campanar gòtic inclinat que va servir com a torre fortificada durant l'Edat Mitjana. L'edifici, en bon estat, presenta una nau central amb capelles laterals cobertes per voltes de creueria de guix i una decoració escultòrica concentrada a la porta amb motius geomètrics, vegetals i figuratius.

L'església de Santa Maria de Salomó, al Tarragonès, és un temple barroc del segle XVIII que conserva elements romànics de l'edifici anterior, destacant la porta d'entrada amb arc de mig punt i decoració escaquetada. L'element més valuós és la capella del Sant Crist, construïda entre 1708 i 1715 amb frescos de Jaume Pons i Monravà. L'edifici es troba en bon estat, amb accés restringit, i no té protecció oficial registrada.

A Moripol, llogaret abandonat de Gósol al Berguedà, es troba aquesta església barroca del segle XVII que substituí un temple romànic anterior. L'edifici de nau única amb volta de canó destaca pel seu campanar massís de planta quadrada amb obertures grans, construït amb carreus irregulars. Actualment presenta bon aspecte després d'una rehabilitació recent, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Al caseriu de Bonner, a Gósol (Berguedà), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment en estat de ruïna molt malmesa. L'edifici de nau única amb absis semicircular fou sobrealçat als segles XVII-XVIII, però la coberta està esfondrada i els murs parcialment col·lapsats. Malgrat la seva protecció inexistent, resten visibles els carreus de pedra i l'arc de mig punt de la porta meridional.