F O T O S

Església de la Mare de Déu del Sió – Ossó de Sió

I T I N E R A R I

Situació: A Ossó de Sió, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Urgell (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Molt modificada. No és accessible lliurament. Aparcament al davant.

Altres noms:

Accés - Visitada el 30/12/2015:

Senzill de localitzar, donades les dimensions del llogaret.
El dia de la visita hi havia una espessa boira que va deslluir força les fotografies.

Localització: N 41 45 16.4 E 01 09 33.3 - Altitud: 387 m.

Altres:

De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2015):

“ Descripció

Església de nau única capçada a llevant per un absis semicircular.

L'església romànica ha estat molt modificada per reformes posteriors: només és visible la part nord i est de l'absis, la meitat dels murs de la nau i la façana de ponent.

La finestra de l'absis té un arc de mig punt adovellat i de doble esqueixada, tot i que està tapiada.

La façana principal és completament llisa, de carreus de pedra polida.

La porta, a la façana de ponent, no és al centre del mur sinó a la cantonada nord; és una obertura d'arc de mig punt feta amb dovelles llargues, sense decoració.

Al bell mig del frontis hi ha una petita rosassa (refeta recentment; havia estat transformada en un finestral rectangular).

La part central està coronada per un campanar d'espadanya amb dos ulls per a les campanes.

L'interior és cobert per volta de canó, sense cap element visible de la construcció primitiva.

L'absis és precedit per un arc preabsidal una mica apuntat i un petit tram amb volta de llunetes.

Hi ha dues capelles laterals profundes o transseptes, coberts amb volta de creueria. Tots els murs estan arrebossats de guix i pintura.

Cal destacar la desaparició de la conca absidal per una forma totalment plana.

Notícies històriques

L'any 1139 és documentada l'església d'Ossó de Sió en la relació d'esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada al bisbat d'Urgell d'aquell any. En aquesta relació encara no s'esmenta com a parròquia però se sap que era atesa per un canonge de Guissona dit Colldejou que tenia el títol de beneficiat.

Probablement era dedicada a Santa Maria en un inici i el canvi d'advocació per la de Santa Maria del Remei es devia fer al segle XIV, moment que es popularitzà aquest patronatge a les nostres terres.”

Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.